General / Patrimoni

L’enigmàtic manuscrit Voynich

La Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, depenent de la Universitat de Yale, als Estats Units, guarda, entre d’altres incunables, la primera Bíblia de Gutenberg. Aquest edifici futurista sense finestres, fet amb marbre prim que tamisa la llum del sol, aixopluga antics sabers com ho va fer la biblioteca d’Alexandria. Cent vuitanta mil llibres i més d’un milió de volums. Disposa d’un gas antiincendis i tots els llibres que hi arriben es congelen prèviament per evitar plagues.

Dins l’edifici es troba també el mapa de Vinland, una falsificació molt elaborada on surt una porció d’Amèrica corresponent al temps de les exploracions dels vikings. El mapa va ser descobert dins un manuscrit autèntic de la història dels tàrtars a la qual, en algun moment, se li va afegir el mapa fals.

La biblioteca de llibres rars, així mateix, custodia el manuscrit Voynich, obra que porta el nom de Wilfrid Voynich, llibreter de vell, polonès, establert a Londres. El 1912, Voynich es va assabentar que els monjos del Col·legi Jesuïta de Villa Mondragone, a Frascati (Roma) venien llibres antics. Allí adquirí un manuscrit illegible, petit, de 236 pàgines, escrit en un llenguatge desconegut acompanyat d’il·lustracions estranyes i enigmàtiques sobre botànica, astronomia, cosmologia, farmàcia. A Yale, on acabà el llibre posteriorment, està catalogat com a “text científic o màgic en un llenguatge no identificat, xifrat, basat aparentment en caràcters romans en minúscula”.

El cert és que actualment encara no és possible determinar-ne ni l’autor ni el contingut ni el propòsit. Cap dels procediments científics utilitzats per revelar els secrets d’altres llengües i sistemes d’escriptura coneguts no han servit per arrencar el manuscrit Voynich de segles de silenci.

Molts dels dibuixos del Manuscrit no corresponen a plantes identificables

El manuscrit està escrit elegantment, amb una lletra fluida i sense cap error. La tipografia emprada és cursiva humanística en caràcters llatins, utilitzada a Europa els segles XV i XVI. Les proves més exhaustives confirmen que és d’aquella època.

Una altra característica notable és que compleix la llei de Zipf, segons la qual, els idiomes utilitzen les paraules amb certes proporcions. Això voldria indicar que no es tracta d’un idioma improvisat, sinó d’una mena de llengua. És curiós destacar que als manuscrits medievals abunden taques, correccions i altres imperfeccions pròpies de la feina feta a mà, però al manuscrit no n’hi ha cap. Cada pàgina es veu impol·luta, immaculada, impecable, i la cal·ligrafia es veu elegant i fluïda. Són pàgines de vitel·la, que és pell de vedell o de moltó, adobada i preparada per a l’escriptura i la pintura.

Per la seva banda, el lingüista Gordon Rugg, de la Universitat de Keele, i el físic Andreas Schinner, de la Universitat de Linz, afirmen que no hi ha cap codificació i que, per tant, s’ha de pensar que el manuscrit Voynich, nascut quan els mètodes criptogràfics eren força simples, no amaga cap missatge codificat.

No fa molt va sortir la notícia que una petita editorial de Burgos, Siloé, havia sigut l’encarregada de fer l’edició facsímil del manuscrit més enigmàtic del món. D’aquesta manera, s’obre la porta perquè investigadors o simplement persones amants dels reptes bibliòfils, puguin accedir a aquesta obra fàcilment. Algun comentari amagat diu que s’ha fet això per veure si hi ha alguna ment que pugui trobar la pista decisiva atès que no apareix cap “pedra Rosetta” que pugui desxifrar el seu llenguatge. Això sí, adquirir un dels prop de nou-cents exemplars numerats que es posen a la venda, valdrà uns vuit mil euros com a preu de sortida!

La venda, ben aviat, del facsímil, així com l’interès renovat per aquest trencacaps bibliogràfic, va suscitar un debat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el proppassat mes de maig, dins de la programació de Kosmopolis. Hi van participar els escriptors Elisa McCausland, Diego Salgado i Francisco Jota-Pérez.

Dibuix cedit per l’il·lustrador Lluïsot

El manuscrit Voynich continua sent un misteri a mig camí entre el tractat naturalista, el text hermètic i el repertori críptic de signes. Tots tres experts van parlar del seu influx subversiu, del seu potencial imaginatiu, de la seva condició de reflex heterodox d’una època i també del seu valor bibliogràfic. Un manuscrit que no amaga res i alhora ho amaga tot, i proposa alliberar la ment de l’obligació de trobar-li sentit a tot.

El manuscrit Voynich, no cal dir, és il·legible, de moment, però les seves il·lustracions evoquen una època que va produir textos estranys: alquímia, màgia, ritus, esoterisme, ocultisme, superstició, llibres, algun d’ells, prohibits. Algunes persones afirmen que el manuscrit podria ser una emulació secreta de l’Ars magna de Llull, que pretenia aconseguir una entesa entre religió i cultura, i resoldre conflictes amb la ciència dotant la metafísica d’un sistema lògic. Tot són hipòtesis.

Per concloure, cal recordar que en aquelles èpoques, es llegia en veu alta, la qual cosa no sols propiciava l’intercanvi de coneixements, sinó que pretenia, amb la pronúncia i cadència, obrir consciències. La força de la paraula dita era molt important a l’antiguitat. La paraula impresa només era una ombra. Segons va comentar Francisco Jota-Pérez, el manuscrit Voynich es pot llegir en veu alta, encara que no se sàpiga el que es llegeix, i sigui difícil, en conseqüència, posar-li una intenció i una entonació, però l’experiència no deixa indiferent. Per la seva banda, Diego Salgado va mostrar-se convençut que el text es desvetllaria finalment i que, segurament, no parlarà dels grans secrets de la vida i l’univers, sinó que serà un text absolutament prosaic. Ningú va descartar tampoc que, tot plegat, no fos una broma pensada per algun alquimista boig.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close