World Arts / Art News

L’èxit de l’MQ: agrada al 97 % dels 4,5 milions de visitants

Leggilo in taliano

Acabat ara fa vint anys, el MuseumsQuartier és la seu de teatres i de museus (mumok, Leopold, Kunsthalle…), ‘start-ups’ culturals, cafès i restaurants, a més dels icònics bancs per seure Enzis, un «saló per als burgesos bohemis de Viena». El 80 % són visitants habituals.

Viena. El MuseumsQuartier (MQ) és, sens dubte, una història d’èxit. No estava previst que arribés a ser un imant cultural per als turistes i encara més per als vienesos, ja que la gestació del projecte iniciat el 1983 va ser llarga i plena de problemes, i per moments semblava que mai veuria la llum. Però es va acabar trobant la síntesi i, a l’interior dels antics estables del Palau Imperial, concebuts a començaments del segle XVIII per Fischer von Erlach, entre el 1998 i el 2001 s’hi va crear un conglomerat d’institucions culturals i artístiques, equipades amb locals gastronòmics i amb molt d’espai d’accés lliure per a vianants, protegit del soroll del trànsit.

La inauguració es va fer pas a pas, museu rere museu, restaurant rere restaurant, fins a completar-se per etapes a finals de 2001. Preservant tot el perímetre històric, els arquitectes Laurids i Manfred Ortner van construir ex novo els edificis del mumok i del museu Leopold, i l’ala oest, on hi havia l’escola d’equitació d’hivern, la van destinar a teatres i als espais de la Kunsthalle. Tres grans patis acullen cafès i restaurants, i un ampli ventall de bancs per seure, molt especialment els multifuncionals anomenats Enzis, que des que es van introduir el 2003 han esdevingut icònics per la seva forma peculiar, la seva capacitat de combinar-se per formar petites illes, i el color, que cada any canvia per mitjà d’una votació en línia que es fa a la primavera: una idea que ha contribuït a fer de l’MQ «un saló per als burgesos bohemis de Viena», per a un públic en bona part dinàmic i refinat, burgès i progressista, interessat per l’art i la cultura. Els 90 mil metres quadrats de superfície útil de l’MQ són la seu de nou grans institucions i d’una seixantena d’iniciatives i start-ups culturals, que comprenen un ventall de propostes que van de les arts figuratives a l’arquitectura, de la dansa a la literatura, de la música al teatre. Al seu interior es desenvolupen una part de les activitats dels festivals vienesos, mentre que a l’hivern uns pavellons temporals conviden a gaudir dels patis.

La posició central de l’MQ, al costat dels museus d’història de l’art i d’història natural, a prop del Palau Imperial i de la Secessió, i de l’artèria comercial de la Mariahilferstrasse, així com el fet que estigui obert les 24 hores del dia, l’han convertit en un dels indrets més freqüentats de la ciutat fins a la tarda, amb més de 4,5 milions d’accessos a l’any (2 milions durant el 2002).

Un estudi encarregat per l’MQ va determinar que el 41 % de les presències respon a visites d’institucions; que el 93 % dels turistes valoren l’MQ com a excel·lent, mentre que el 97 % dels vienesos el veuen com un indret de gran càrrega positiva, fins al punt que el 80 % el freqüenten habitualment. Entre els museus més ben valorats de l’MQ es troben el museu Leopold, el mumok, el Centre per a l’Arquitectura, la Kunsthalle i el museu Zoom per als infants, que cada any atreu més de 100 mil visitants. Amb el temps, els gestors de l’MQ han enriquit de manera gradual les propostes, amb intervencions arquitectòniques d’ampliació, com el recent minigolf obra de 5 artistes contemporanis a l’esplanada situada davant de l’entrada principal, o la nova «Libelle» (libèl·lula) a la teulada del museu Leopold, amb un espai multifuncional per a esdeveniments, una gran terrassa panoràmica d’accés lliure i un cafè.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close