General / Exposicions

L’exposició Joan Perucho i els seus amics a la Biblioteca de Catalunya

“El meravellós és una flor el perfum de la qual es dona molt rarament”, escrigué Joan Perucho dins d’una de llurs històries del seu llibre “Aparicions i fantasmes” publicat l’any 1968, l’any de la revolta juvenil i de l’existència que hem heretat fins ara sense recordar-la massa. Aquest perfum de la flor del meravellós és l’amistat entesa en Perucho com a necessitat vital sense la qual la vida pren un altre sentit. Una d’aquestes amistats –dins d’una nova generació– va ser la del llavors jove periodista Julià Guillamon el qual esdevingué el seu biògraf i curador de l’actual Any Perucho que celebra els cent anys del seu naixement. A banda de nombroses publicacions de la seva mà i d’altri, Guillamon acaba l’any 2020 amb la curadoria d’una petita exposició a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya titulada “Joan Perucho i els seus amics”.

Antoni Tàpies, Retrat de Joan Perucho utilitzat com a pòrtic del llibre El Mèdium de 1954).

Aquest petit Espai Zero situat al vestíbul de la Biblioteca conté sis vitrines dins les quals s’han de configurar els discursos expositius de les normalment dotze exposicions anuals que celebra. Són mostres dels fons documental i bibliogràfic del nostre patrimoni ja sigui antic o actual. Guillamon ha fet servir cada una de les vitrines per parlar de Perucho com a “poeta, novel·lista, crític d’art i amic d’artistes, gastrònom, bibliòfil i col·leccionista.” Una síntesi prou petita per a mostrar una vasta trajectòria vital i professional que aixopluga els darrers seixanta anys del segle XX. Llibres, cartes, documents, i fotografies són, en definitiva, els objectes que parlen. I un cop d’ull ràpid ens fa veure que com escriptor, Perucho necessitava de la imatge per acompanyar llurs paraules tant de poesia com de prosa, paraules que creixen a la mesura de l’home i s’arrelen. I com a crític d’art contemporani Perucho es nodria de l’art del moment convertint-se en una figura essencial el qual segueix una línia comuna de poetes que esdevenen crítics o de crítics que són poetes com ho fou Juan Eduardo Cirlot o ho és José Corredor-Matheos per posar dos exemples propers a Perucho. La seva activitat, doncs, com a poeta, crític i fins i tot editor, estarà lligada a la imatge, a l’art i al llibre entès aquest no només com a mitjà per a la seva paraula sinó com objecte d’art. I dins de totes aquests complexitats estan els seus amics lligats i relligats. Perucho fou un dels crítics que des de Alerta –diari on es va inaugurar com a crític d’art tal i com indica Guillamon–, defensà Ramon Rogent en la mítica exposició de 1943 juntament amb Fin, Fabra i Vilató, exposició que per a Perucho indicava l’aparició d’un nou art de postguerra, i no en va, fou Rogent l’artista que il·lustrà el seu primer llibre de versos de 1947 Sota la sang. Seguirien després Aurora per vosaltres amb il·lustracions de Maria Girona i Ràfols Casamada (1951), del qual s’exposa un disseny original de la coberta que no es va publicar, Diana i la mar morta il·lustrat per Todó (1953), El Mèdium, amb un retrat que li va fer Tàpies (1954), El país de les meravelles amb un frontis de J.J. Tharrats (1956), etc. Veient aquests noms hom té clar les preferències artístiques de Perucho del més avançat del moment i que seran un mirall evident de la seva col·lecció artística.

Ràfols Casamada, Coberta per al llibre Aurora per vosaltres. Original que finalment fou desestimat per a l’edició de 1951.

El boom dels anys seixanta

Amb aquest epígraf Guillamon dedica una de les vitrines: “El 1960 marca un canvi en l’obra de Perucho. Entra a col·laborar com a crític d’art a la revista destino, que era un dels referents culturals més importants del moment, publica a La Vanguardia textos a mig camí entre el periodisme i la narrativa, dirigeix la Biblioteca de Arte Hispánico, d’Edicions Polígrafa, i crea la seva pròpia editorial Tàber, que fa d’altaveu de la seva obra. S’interessa pel Pop Art i connecta amb els autors més joves, entre els quals hi ha Enric Sió, que adapta l’argument d’un dels seus contes en un còmic ambientat en el món de la Fórmula 1.”

Disseny de Joan Pedragosa per a la sobrecoberta del llibre de Joan Perucho Aparicions i fantasmes de 1968.

Efectivament, va ser amb el peu 2 del “Centpeus” col·lecció dirigida per l’alquímic autor dins l’Editorial Tàber que publicà, per exemple, Aparicions i fantasmes (1968). Si molts dels seus amics artistes il·lustraren llurs obres, en les seves edicions és essencial saber, tanmateix, el nom del qui li feia la gràfica de llurs títols perquè solia ser un dels seus amics, una d’aquelles flors meravelloses que es donen rarament. En aquest cas va ser Joan Pedragosa el qual dissenyà la sobrecoberta però podria haver estat Pla-Narbona recentment traspassat, el qual dissenyà la sobrecoberta de la recopilació de molts dels seus articles i crítiques publicades arreu sota el títol El Arte en las Artes d’Ediciones Danae (1964).

Disseny de Pla-Narbona per a la sobrecoberta del llibre de Joan Perucho El Arte en las Artes, de 1964.

Tinc a les mans l’exemplar que Perucho regalà a l’enquadernador Emili Brugalla amb aquesta dedicatòria: “A Emili Brugalla, gran artista del qual estimo la seva excepcional humanitat. Cordialment, 22-V-65.”

Enquadernació de Santiago Brugalla per al llibre de Joan Perucho Les històries naturals editat per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona el 2001. Enquadernat per a la biblioteca de l’enquadernador i actualment a la Biblioteca de Catalunya.

Brugalla fou un altre dels seus amics al qual visitava de tant en tant al seu obrador del carrer Aribau on podem imaginar les exaltades conversacions entorn del món del llibre. Si la vida de Perucho és indissociable dels llibres, no podia faltar, doncs, la seva estima per aquells llibres fets expressament amb valor artístic els anomenats llibres de bibliòfil. A la seva secció “Invención y Criterio de las Artes” de la revista Destino l’octubre de 1961 Perucho publicà un article titulat “Emilio Brugalla o el difícil arte de la encuadernación”. Aquesta article fou important per a l’enquadernador el qual manà fer una traducció al francès per a publicar-lo a la revista parisenca La Reliure el 1962. Com a bibliòfil, Perucho entrà l’any 1991 com a soci a l’Associació de Bibliòfils de Barcelona la qual li publicà una edició d’alta bibliofília del seu llibre aparegut l’any 1960 Les Històries Naturals l’any 2001.

Ramon Herreros, aiguatinta per al llibre de Joan Perucho Les històries naturals editat per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona el 2001.

Fou el mateix autor el qual va proposar a Ramon Herreros la il·lustració de l’obra la qual es va fer mitjançant la tècnica d’impressió anomenada de Trama estocàstica amb un total de set il·lustracions i una aiguatinta com a pòrtic del llibre. Carles Pujol fou l’encarregat d’escriure una presentació de l’autor sota el títol “Joan Perucho cuarenta años después”. Com si hagués estat exposat, no puc estar-me de reproduir una enquadernació d’aquesta edició feta per Santiago Brugalla per a la seva pròpia biblioteca i que avui també es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Una enquadernació en blau amb un alt valor plàstic entre el clàssic i el contemporani.

Aitor Quiney
Tècnic de la Biblioteca de Catalunya des del 1996, llicenciat en Humanitats i doctor en Història de l'Art es dedica a la recerca sobre el llibre com a objecte d'art, l'enquadernació artística i les arts gràfiques. Investiga així mateix sobre les arts plàstiques de finals segle XIX fins a l'art de postguerra, català i canari, del segle XX. És autor de varis llibres i curador d'exposicions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close