World Arts / Art News

L’exterior prohibit: el boom del patrimoni xinès intern

Leggilo in taliano

La pandèmia (i la voluntat política) han estimulat l’augment de la demanda interna de viatges culturals a la Xina. Ara preocupa conservar els llocs.

Xangai (Xina). D’acord amb les dades de l’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides, els turistes xinesos van gastar 254,6 mil milions de dòlars en viatges a l’exterior el 2019, l’any abans que la pandèmia de la COVID-19 trastornés el turisme global. Amb les restriccions a les fronteres xineses que probablement s’estendran fins al 2022, els turistes no han tingut cap altra opció que traslladar el seu interès cap a les atraccions domèstiques i la indústria dels tours culturals, en forta expansió al país, està preparada per rebre’ls amb els seus diners.

«Tantes cares noves han aparegut als nostres grups des del juliol passat…», afirma Bai Yu, el fundador de l’agència de viatges Lishi Jiangtan (‘Viatges a la història’), l’entusiasme del qual pel patrimoni històric el va portar a deixar el sector tecnològic pel turisme cultural el 2015, i a oferir viatges a mida en grups petits de 10 a 20 persones. «Hi ha 9 milions de turistes internacionals regulars a la Xina, i molts d’ells busquen amb impaciència productes turístics específics i temàtics amb un preu elevat com a alternativa». La major part dels clients de Bai tenen més de 35 anys, estudis i una gran capacitat econòmica; molts s’hi inscriuen per viatjar sols, més que amb la família. Al voltant del 90% està format per dones, afirma Bai. Aquests nou-rics estan demanant qualitat i paguen consegüentment. Aquest any els clients de Bai han gastat, de mitjana, entre 155 i 185 dòlars al dia (el triple que el 2015) i han obligat l’empresa a doblar el seu equip.

Fins i tot abans que la pandèmia deixés els turistes a terra, l’interès pels tresors culturals i els llocs d’interès patrimonial de la Xina havia augmentat des del 2014, quan el president Xi Jinping va introduir la «fe en la nostra cultura» com a doctrina política nacional. Les autoritats turístiques i culturals de l’Estat es van fusionar el 2018 i van crear el Ministeri de Cultura i Turisme. «Et perdràs tot un món si no estàs disposat a seguir les orientacions [del president], sobretot perquè la propaganda de l’estat està promovent tot el sector», afirma Yang Jie, que va fundar la seva companyia Jinxingji el 2017 després d’una carrera de 15 anys com a mànager de McDonald’s. El 2020 el grup de Yang va organitzar tours culturals per a més de 5.000 persones. El recorregut més popular és una visita de cap de setmana als temples budistes de la dinastia Tang al comptat de Wutai, a la província de Shanxi, a uns 250 quilòmetres al sud-est de Pequín. A diferència de les atraccions naturals, diu Yang, «les atraccions culturals s’han de narrar per apreciar-les del tot». Aquí entren en joc les agències.

Com que la COVID-19 ha obligat a cancel·lar moltes experiències al camp, les agències han mantingut les seves activitats proposant cursos en línia. Nie Mengqiao, soci de Yilü (‘Viatges d’art’), subratlla que la meitat de la càrrega de treball de la seva societat es dedica a les ofertes en línia, entre les quals destaquen les conferències sobre les estàtues budistes, l’arquitectura antiga i el patrimoni xinès de les col·leccions dels museus occidentals. Els continguts els defineixen experts de les millors universitats i instituts de recerca, alguns dels quals fan de guies in situ. D’acord amb les seves qualificacions, els estudiosos anomenats docents reben uns honoraris que van dels 155 dòlars als més de 3.000 dòlars; mentre que els especialistes més cèlebres poden arribar als 15.000 dòlars. «La major part dels professionals de les institucions culturals surten de les millors universitats, però treballen per un salari modest. Els honoraris que els paguem són un reconeixement dels seus resultats acadèmics, afirma Nie. I oferim més oportunitats de treball a qui acaba de sortir de la universitat».

Un augment en el nombre de visitants porta inevitablement a preocupar-se per la conservació dels llocs antics i per la seguretat de les seves obres. D’acord amb un informe nacional del 2012, la Xina continental té més de 766 mil llocs culturals, però només 130 mil estan protegits. La falta de personal comporta que alguns llocs s’hagin deixat sense conservar, mentre que d’altres s’han tancat al públic.

Mentre que la conservació dels llocs d’interès patrimonial de la Xina és una qüestió d’estat, els gestors de les agències turístiques estan d’acord amb el fet que tenen la responsabilitat d’augmentar la consciència social i alguns també contribueixen al seu manteniment amb petites donacions. L’agència de Bai Yu treballa sota la supervisió de les autoritats culturals per accedir a alguns llocs tancats a canvi d’un cost afegit: «És la manera més justa d’obtenir aquest privilegi», afirma Bai. El preu que s’ha de pagar per una atracció cultural representa que el visitant en reconeix el valor».

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close