General / Camins de Serp

Massa mecanismes

Farà uns mesos, l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol problematitzà el concepte d’esforç com un dels possibles vels de maya que ens impossibiliten d’analitzar el pes d’una bona part de la narrativa catalana contemporània. Sovint, deia Pujol (en l’enèsima polèmica interessant que ens despatxem a Twitter amb molt d’estómac i poc magí), tendim a valorar un text de mida colossal pensant únicament en les hores i els maldecaps que hi ha esmerçat un autor determinat, focalitzant-nos en una perícia constructiva que no té per què parir obres literàries d’interès. Hi pensava recentment mentre llegia Tots els mecanismes, la darrera obra de Melcior Comes, i rumiava si expressar les meves reserves d’un text de més de sis-centes pàgines que, objectivament i que duri, és fill d’un autor que domina com pocs quasi tots els dispositius de la narrativa. Tot i interessar-me les temàtiques de les quals parla al seu text, diria que Comes ha parit un volum ideal per a tothom qui vulgui empapar-se de les lleis de la narrativa, aixó resulta indiscutible: hi ha l’excés pulsionista dels personatges de Balzac, la ciència narrativa que trobem en Roth i en molts d’autors ianquis que en Melcior ha llegit amb molta serietat… però tot plegat deriva en un text tan mecànicament perfecte que esvaeix l’ànima dels seus personatges i els dilemes morals als qual s’enfronten. Comes, insisteixo, escriu molt bé. Domina la carcassa com poquíssims autors de la seva generació i, per si això fora poc, em consta que el seu mestratge a l’Ateneu Barcelonès està regalant fruits deliciosos a la nostra narrativa. Ell mateix, simptomàticament, publicà un article al Diari Ara en què defensava la seva novel·la apel·lant a les moltíssimes hores que hi havia esmerçat. He pogut compartir les meves reserves amb alguns doctíssims lectors del text, que també han llegit l’obra anterior de l’autor, i són del meu parer. Però, tot i la constatació, la majoria de la crítica s’ha mostrat elogiosa amb el llibre i resulta molt clarivident comprovar com la pulsió de l’esforç que hi ha esmerçat Comes ha neutralitzat d’alguna forma la recepció del text. No només parlo pels altres; jo mateix, mentre rumiava si escriure aquest text, em preguntava sobre la idoneïtat d’expressar reserves sobre una obra que ha ocupat el seu autor durant anys. I la meva reserva certifica la intuïció pujolesca; sovint jutgem la nostra literatura com si fos un afer purament maratonià i, degut a la precarietat laboral que comporta, tendim a dir-que-sí a artefactes literaris que no tenen cap més defecte que tenir boníssimes intencions però que deriven en novel·les molt menys interessants que el cervell del seu autor i els seus infinits mecanismes. Compreu i llegiu el llibre. I discutim-ne, si pot ser, més enllà de piulades i del caca, pet, cul i pipí de sempre. Jo estaré encantat d’errar-me.

Bernat Dedeu
Filòsof i escriptor català. Treballa com a comentarista en diversos mitjans i com a professor a la Universitat Ramon Llull.
Impulsor de l'Orquestra del Montsalvat juntament amb Oriol Pérez Treviño, Francesc Prat, Domènec Orrit i Salvador Boix.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close