La ciutat i demarcació de València és la zona més poblada de tot el país. Una demarcació que comparteix veïnatge amb Castelló, Alacant, Teruel, Cuenca i Albacete. Resulta palmari que el cap i casal concentra la majoria d’equipaments culturals, una centralitat que no ens ha de fer perdre el ric patrimoni que amaguen les comarques, ciutats i viles d’aquest territori.ƒ
Començant per la metròpoli i sense deixar de banda els indispensables tòtems com el Museu de Belles Arts, el Museu de les Ciències i l’Oceanogràfic, l’Institut Valencià d’Art Modern, el Museu Nacional de Ceràmica o el centre d’art Bombas Gens. Bé mereixen una visita el Museu del Patriarca -especialment pels amants del Renaixement i del Barroc-, els diferents museus i equipaments dependents de l’Ajuntament de València, el Centre del Carme -amb les seves agosarades apostes vers la contemporaneïtat-, la Casa de les Roques i “l’Etno”, també conegut com el Museu Valencià d’Etnologia, amb una frenètica activitat i programació de primera fila.
Des de la zona més perifèrica de la demarcació, sorgeixen alguns dels millors vins i caves del país. Utiel i Requena, poblacions que comparteixen una denominació d’origen vinícola i una mateixa comarca, centren la principal via de promoció a la cultura del vi i totes les seves derivades. El ric patrimoni medieval, de les dues ciutats, sumats a restes iberes i romanes componen un paisatge agrícola amb més de dos mil·lennis de tradició.
Baixant per la carretera nacional 330, Aiora crida l’atenció pel seu espectacular conjunt castral. Una construcció àulica que s’aixeca sobre la població des de mitjans del segle XIII -tot i que ocupà l’espai d’una antiga fortificació musulmana-. Destrossat per les tropes borbòniques al llarg de la guerra de Successió, aprofitades les seves pedres per construir habitatges de la població… les diferents campanyes de restauració han aconseguit mantenir la seva esplendor.
Una altra de les grans fortaleses valencianes és el castell de Motesa. Epicentre de l’Orde homònima, que fou clau pel repoblament de les terres conquerides als sarraïns. L’espectacular conjunt arquitectònic original, com en el cas d’Aiora, sofrí greument els estralls del terratrèmol del 13 de març del 1748. No fou fins al segle XX que s’iniciaren diferents campanyes de restauració i excavacions arqueològiques que han recuperat, en part, l’antiga opulència del castell.
Seguin pels vorals d’aquesta demarcació, Xàtiva –pàtria xica de genis- és un dels pols culturals, patrimonials, econòmics i patrimonials més forts de tot el país. A més del castell, els palaus, les esglésies, convents i la col·legiata, trobem el Museu de Belles Arts.
Instal·lat a l’antiga Casa de l’Ensenyança, un bon exemple d’arquitectura barroca valenciana, compta amb una de les col·leccions públiques més importants de la Comunitat Valenciana, amb obres de Ribera, Goya, Vicent López, Santiago Rusiñol, Benlliure i Antoni Miró. Cal destacar l’icònic retrat de Felip V, invertit cap per avall, en venjança per haver ordenat l’incendi de Xàtiva el 1707.
Incendis, destrosses, desamortitzacions i guerres sofrí un dels millors conjunts cistercencs de València, el monestir de santa Maria de la Valldigna -fundació realitzada per la comunitat de Santes Creus-. Cenobi que va sobreviure, fins a la desamortització, esdevenint un conjunt on es superposen diferents estils i èpoques artístiques. Un símbol patrimonial, que resta reconegut, fins i tot, a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, restaurat al llarg del segle XX i XXI.
Com la resta de províncies valencianes, València gaudeix d’una llarga costa banyada pel mar Mediterrani. Gandia, amb una estreta llegua de terra -l’allargada forma del seu terme municipal, arriba al mar. La capital de la Safor compta amb un ric llegat patrimonial que conserva elements destacats com el Palau dels Borja o el Museu Faller.
En un mateix complex, però amb entitat diferenciada, trobem el Museu Arqueològic, el Centre Museístic de l’Antic Hospital de sant Marc i el Museu de santa Clara de Gandia. En aquest últim sobresurt una important col·lecció d’art religiós que recull peces d’orfebreria, pintura i escultura procedents de la comunitat i convent de les germanes pobres de santa Clara.
Tal com si féssim una volta a la les terres de València amb inici i final al cap i casal, un dels punts més espectaculars, patrimonialment parlant, de la zona, més proper a la capital, és el complex monacal de sant Miquel dels Reis. Un cenobi, amb orígens cistercencs, que esdevingué una de les millors mostres d’arquitectura renaixentista i barroca del País Valencià, aixecat per ordre del duc de Calàbria a partir del 1545. La seva supervivència, gràcies a l’ajuntament de la ciutat i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, el convertí en asil i presó, esdevenint, ja al segle XX, seu de la Biblioteca Valenciana.
Una volta per València, ciutat i província, que no pot deixar de banda la riquesa natural d’una terra que des del mar a la serra esdevé un punt clau per la història de la mediterrània, passada, actual i futura.
