World Arts / Art News

No seré secundari de ningú

Leggilo in taliano

El galerista que va llençar Cattelan forma un grup de treball amb dos socis i s’obre al mercat secundari: tremoleu, cases de subhastes!

París. Avinguda Matignon, 8, el barri més prestigiós, situat al voltant dels Camps Elisis i conegut com a “triangle d’or”, la nova meca de l’art contemporani a París, és l’adreça que ha escollit Emmanuel Perrotin per obrir la seva nova galeria, quart espai a París i novè al món darrere de Hong Kong, Nova York, Seül, Tòquio i Xangai. Per primera vegada, Perrotin, de 53 anys, amplia la seva activitat al mercat secundari, és a dir, a la revenda de les obres d’art, a prop de les seus de les cases de subhastes Christie’s i Sotheby’s, a les quals vol fer competència directa, i al Grand Palais, seu tradicional de les fires d’art contemporani (deixant de banda el parèntesi actual de dos anys, en què l’edifici està tancat per obres de restauració). La nova galeria ocupa les cinc plantes d’un elegant palau, íntegrament renovat, on, fins al 18 de desembre, hi ha instal·lada l’exposició col·lectiva inaugural, amb obres d’artistes diversos: Yves Klein, Keith Haring, Ugo Rondinone, Lee Ufan, a més d’Alexander Calder, Lucio Fontana i l’ineludible Cattelan. En trenta anys, Perrotin que es va iniciar en aquest ofici el 1990, ha creat un imperi de l’art contemporani diversificant les seves activitats, invertint en la digitalització i multiplicant els esdeveniments amb un fort impacte mediàtic. N’hi ha prou de recordar que a l’estand de Perrotin a l’Art Basel Miami de 2019 va causar sensació el plàtan enganxat a la paret de Cattelan, que després es va vendre per 120 mil euros. Tot i la crisi sanitària, el 2020 el galerista va anunciar a la premsa francesa un descens de la facturació “de només el 20-25 %” (el 2019, era de prop de 30 milions d’euros). Per al seu nou mercat secundari de Perrotin, el galerista ha decidit no anar sol, sinó que ha optat per una societat a tres i s’ha associat amb Tom-David Bastok i Dylan Lessel. Bastok va fundar My Art Invest el 2010, una de les primeres plataformes digitals a oferir l’adquisició de quotes d’obres d’art, és a dir, en copropietat amb altres inversors. El segon va ser director de la galeria parisenca de Kamel Mennour fins al 2018. El 2019 Bastok i Lessel es van associar per representar algunes successions d’artistes, entre altres la d’Alain Jacquet.

Senyor Perrotin, per què ha decidit introduir-se al sector del mercat secundari, la qual cosa modifica substancialment la identitat de la seva galeria?

L’obertura del nou departament no implica cap canvi dràstic en la identitat de la galeria. El meu equip que treballa en el mercat primari ho continuarà fent com sempre. Tampoc crec que aquest nou repte pugui alterar una organització que ja té anys de rodatge. És per aquest motiu que he optat per associar-me amb dos companys com ara en Tom-David Bastok i Dylan Lessel, que ja pertanyen al sector i que aporten les seves capacitats i un equip de professionals experts en la compra, la valoració i la revenda de les obres d’art. Però nosaltres tampoc som novells en el sector. Ja estàvem iniciats en les activitats al mercat secundari, encara que fossin marginals. Per tant, el nou espai consolida la meva presència en el sector. Des que vaig fundar la meva galeria, fa 31 anys, una de les meves prioritats ha estat fer-la créixer. Aquesta societat és la prova que és possible fer evolucionar els models preestablerts.

Quina estratègia seguirà la nova galeria?

Abans que res, la nostra intenció és millorar encara més els serveis que oferim als nostres artistes i clients. La nova galeria ens permetrà una àmplia flexibilitat en la preparació de les mostres i en la programació. Tenim la possibilitat d’organitzar exposicions inesperades i trobades artístiques inèdites. Fins i tot hi poden intervenir artistes del mercat primari que represento. De fet, considero que per a ells és una oportunitat d’envoltar-se d’artistes moderns, diversos, històrics, per tal de crear noves formes de diàleg. Establir lligams entre les dues activitats és la clau per mantenir la identitat que ens és pròpia. La nova galeria també ens permetrà, sobretot, proposar una alternativa real a les tradicionals cases de subhastes.


Altres galeries fan la mateixa aposta?

Hem volgut crear un espai innovador des de tots els punts de vista. Fins ara, cap altra galeria com la nostra s’ha llençat al mercat secundari per crear un departament i un espai ad hoc. Espero que aquesta aventura sigui un èxit.


El mercat secundari està en expansió? És el sector en el qual cal invertir en el futur?
Sempre ha estat un sector molt important. I fins ara he de dir que la meva galeria té la peculiaritat d’haver aconseguit créixer tot i que ha recorregut molt poc al mercat secundari. He esperat el moment que m’ha semblat més oportú per llençar-me en aquest nou repte sense posar en risc els equilibris aconseguits per la galeria en el mercat primari. Calia una certa estabilitat. Però no pretenc en absolut ni desatendre ni abandonar el mercat primari.


Quin rol han tingut en les seves decisions esdeveniments tan importants com ara la pandèmia de la COVID-19 i el Brexit?
No he obert el nou espai en resposta a la COVID-19. No obstant això, amb tota seguretat la pandèmia m’ha donat temps per reflexionar. Pel que fa al Brexit, no puc dir que hagi tingut un impacte directe en les nostres activitats, ja que estàvem ben radicats a Europa des de molt abans que esclatés la crisi política.


Després de l’any i mig de COVID-19 que ha revolucionat les subhastes i les fires, quin escenari espera a les petites i grans galeries?
Preveig una consolidació ràpida de la nostra galeria. Altres galeries també creixeran i desenvoluparan noves activitats. El mercat de l’art s’adaptarà. La situació ens imposa que siguem cada vegada més dinàmics i ambiciosos, i oferir sempre el millor als nostres artistes. L’activitat en el mercat secundari no serà independent de la del mercat primari. De fet, volem transmetre el nostre ADN a aquesta activitat apassionant.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close