General

Aquesta tardor us proposem de visitar l’exposició “Portes Obertes a l’Escola Pública“, una proposta que ofereix un espaitemps idoni per a la reflexió col·lectiva en el qual l’escola se situa en el centre, tot esdevenint aquell espaitemps que marca per sempre més les nostres vides. 

I és que l’escola és el nostre primer i gran espai de socialització, és l’indret en què ens desenvolupem com a persones fora del nucli familiar, és el lloc en què aprenem i descobrim amb els nostres iguals. Així doncs, qui no recorda el nom d’alguna classe de primària o d’aquell mestre referent amb qui les hores volaven? I, com a pares, qui no ha patit a l’hora d’escollir l’escola dels fills? Aquell moment en què s’esperava el número de tall, talment com si es tractés de la loteria de Nadal, per veure si hi ha hagut sort i han entrat al centre educatiu que volíem. Però si hi pensem des de fora, l’escola no la formen ni els espais ni les instal·lacions, ni les extraescolars, ni el currículum acadèmic ni, tampoc, l’horari lectiu. Com a col·lectiu que som i no com a individus, ens hauríem de preguntar quin futur esperem per a l’escola pública i no, únicament, a quina escola volem portar els nostres fills.
L’exposició “Portes Obertes a l’Escola Pública“, és una iniciativa del Departament d’Educació, amb la col·laboració del Palau Robert, centre adscrit a la Secretaria de Difusió del Departament d’Economia i Hisenda, i es podrà visitar fins al 18 d’abril de 2022. 

Que el comissari de la mostra és un mestre de carrera amb quaranta-cinc anys de trajectòria professional no es posa en dubte. Joan Domènech Francesch, nascut a Lleida el 1953 i resident a Palafrugell, s’autodefineix com a “aprenent de mestre jubilat”. En aquest sentit, tant el discurs com la proposta museogràfica ens transporten a l’esperit de les aules. En primer lloc, l’exposició presenta una voluntat interrogativa per tal de fomentar el diàleg amb el visitant per mitjà de preguntes que, en cap cas, volen excloure ningú. En segon lloc, es percep l’ànim de posar en valor el mosaic de veus que conformen la institució tot conferint espai a alumnes, mestres i aprenents de mestres de tot Catalunya per mostrar el màxim de perspectives i de mirades. I, finalment, s’incideix en la idea de l’escola com un indret per compartir i aprendre de forma col·lectiva però també per jugar. La instal·lació interactiva que indica “prohibit no jugar”, malgrat esdevenir una forma d’oxímoron en un context expositiu, pren tot el sentit en un entorn educatiu. 

La mostra està formada per sis àmbits diferents que són introduïts per mitjà d’una pregunta. Tots sis, a més, presenten una unitat estètica: plafons senzills de fusta propicien certa calidesa, espais interactius de voluntat marcadament participativa, cites d’alguns referents pedagògics que conviden a la reflexió, projecció de vídeos per mostrar la diversitat de realitats i la vitalitat de la institució i, finalment, paraules que s’enllacen per crear ponts i teixir fils amb la societat i amb el món present. Comencem el recorregut amb “En què pensem quan pensem en l’escola?”, un espai que destaca per la presència d’una instal·lació, talment com si es tractés d’una pluja de paraules, que sintetitza el concepte “escola” per mitjà de la reivindicació de termes provinents del vessant acadèmic, del lúdic, del social i de l’artístic i cultural i també un interactiu fet a partir de fils que ressalta la importància de l’aprenentatge i la necessitat de fomentar un coneixement transversal i relacional. En aquest sentit, i de forma global, cal reivindicar la capacitat transformadora de les arts que és present al llarg dels diferents àmbits. Seguim amb “Per què vaig a l’escola?” una mostra de la vitalitat de la institució i del treball per fomentar i adquirir uns coneixements i uns valors que facilitin conviure en diversitat i formar part d’una cultura comuna en un món global. D’impacte és la pregunta que introdueix el tercer àmbit “Me’ls guardes unes hores?”, perquè, és clar, l’escola no és una guarderia sinó un refugi, un espai compartit de custòdia, de cures, de comunitat, un oasi d’activitat que interroga el món. Aquest mòdul, a més, reflexiona sobre el temps, una mancança de la nostra època que va lligada al discurs de la conciliació i a la necessitat innata de voler ocupar totes les hores del dia. Continuem amb la pregunta “L’escola pot ser neutral?” on es planteja l’escola com una finestra oberta al món en què siguin tractats els problemes globals i es prenguin compromisos amb la societat. Tot seguit, “De qui depèn?” dona pas a un gran espai amb matalassos i una paret de pissarra que ha de ser intervinguda per donar força a la necessitat que des de l’escola es reflexiona, però també s’entra a l’acció. I tanquem el recorregut amb una àgora plena de llibres per a totes les edats, en què es potencia el valor de col·laborar, respectar i treballar entre tots des de la corresponsabilitat. Aquí, a mode de cloenda, l’etiqueta #expoescolapública és monitorada des de Twitter per tal d’incloure la veu dels visitants a l’exposició. Perquè l’escola la fem tots i en formem part com a societat.    

“Portes obertes a l’Escola Pública” reivindica la renovació constant de l’escola en clau compartida i des del compromís social i vetlla per un model inclusiu. Es tracta d’un espaitemps que genera interrogants i posa de relleu algunes problemàtiques que cal afrontar, de forma col·lectiva. A l’escola no només s’ensenya i s’aprèn. L’escola ens situa en el món, ens ajuda a interpretar-lo, a imaginar-lo, a millorar-lo. És responsabilitat nostra formar part d’aquest ecosistema i situar-lo en aquella posició de prestigi que li correspon per tal de construir i reconstruir espais que vetllin pel foment del pensament crític i la transformació social.

Judith Barnés
Humanista i gestora cultural, treballa a la Fundació Joan Brossa des del 2012. Ha col·laborat amb
diferents institucions museístiques tot desenvolupant projectes museogràfics, comissariats, propostes educatives, campanyes creatives a xarxes socials i publicacions. El seu mantra? “Cal apuntar a l'infinit per avançar un metre”, un vers de Brossa.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close