World Arts / Art News

39 persones del món de la cultura, presoneres a Bielorússia

Leggilo in taliano

Lukaixenko, amb el suport de Putin, silencia els dissidents amb càrrecs falsos i llargues penes de presó.

Minsk. La repressió dels artistes a Bielorússia s’ha intensificat durant l’estiu i un nombre creixent de persones vinculades amb la cultura han estat condemnades a llargues penes de presó per càrrecs falsos, mentre que el president Aleksandr Lukaixenko continua exercint pressió sobre la dissidència.

Maria Kolesnikova, música i promotora de les arts contemporànies, reconvertida en activista política, ha estat condemnada a onze anys de presó sota l’acusació d’extremisme i “conspiració per assumir el poder estatal”. En algunes imatges del judici, que va tenir lloc a porta tancada a Minsk, va transcendir una Kolesnikova somrient que ballava i picava amb les manilles, i fins i tot ajuntava les mans en forma de cor, un gest que també utilitza el líder de l’oposició russa Aleksei Navalni. “Tot sortirà bé”, ha dit Kolesnikova, de trenta-nou anys, directora artística d’OK16, un centre per les arts contemporànies que va obrir a Minsk el grup bancari Belgazprombank. També Víktor Babariko, expresident del banc, conegut per la seva col·lecció d’obres d’art signades per autors com Chagall o Chaïm Soutine, ha estat arrestat sota l’acusació de corrupció i blanqueig de capital després d’haver promocionat una campanya electoral contra Lukaixenko el 2020. El passat mes de juliol se’l va condemnar a catorze anys de presó.

Maria Kolesnikova, que abans de la detenció de Babariko havia estat la responsable de la campanya, va dirigir la seu del comitè electoral de l’oposició de Svetlana Tikhanóvskaia; el fet de posar en qüestió els resultats electorals va provocar protestes massives contra Lukaixenko l’agost passat. Per la seva banda, Tikhanóvskaia s’ha vist forçada a deixar Bielorússia i, el mes de setembre, les autoritats també han mirat d’obligar Kolesnikova a exiliar-se. L’artista, però, ha destruït el seu passaport i ha estat retornada i arrestada. Sotmesa a un procés judicial, l’han condemnada, juntament amb l’advocat Maksim Znak, també membre del consell de coordinació de l’oposició.

Mentrestant, arran d’una exposició per a la qual havia pintat un guerriller bielorús antisoviètic de la postguerra amb una metralladora, l’artista Ales Pushkin ha estat acusat per “accions premeditades adreçades a rehabilitar i a justificar el nazisme” i portat a judici. El mes de juny, el PEN Centre bielorús ha comunicat que, de les 526 persones reconegudes com a presoners polítics, 39 són professionals de la cultura.

En el darrer any, la repressió ha anat en augment, tant a Bielorússia com a Rússia: en un acostament progressiu entre ambdós països, els esdeveniments de l’un han reflectit i amplificat el que succeïa a l’altre. En una trobada al Kremlin el passat 9 de setembre, el president rus Vladímir Putin i Lukaixenko han definit les bases per una unió econòmica; el principal objectiu de Putin sembla ser el de consolidar l’esfera d’influència pròpia i evitar, sigui com sigui, que Bielorússia tombi cap a Occident (com ha fet Ucraïna), mentre que les violacions contra els drets humans per part de Lukaixenko han preparat un terreny favorable per a l’aliança.

Al centre de la repressió dels artistes independents a Rússia ara hi ha Sant Petersburg. El 6 de setembre, un tribunal de la ciutat ha condemnat l’artista de vint-i-set anys Ilya Pershin a tres anys en un camp de concentració. L’han acusat d’haver pegat un policia antidisturbis durant les protestes del 31 de gener a favor del líder de l’oposició Navalni, arran de la seva detenció quan va retornar a Rússia. Pershin, que nega les acusacions i que ha escrit un diari amb dibuixos de la seva experiència a una presó preventiva al centre penitenciari de Kresty de Sant Petersburg, va escriure al març: “Avui feia un dia tan assolellat que, per un moment, he oblidat on era”.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close