General

Promeses culturals de campanya

La vella ambició de dedicar a Cultura el 2% del pressupost de la Generalitat de Catalunya seria un objectiu a l’abast de la mà si fem cas dels programes dels partits polítics i l’aritmètica parlamentària prevista. Els programes també parlen de la Mancomunitat Cultural, l’Estatut de l’Artista i altres mesures concretes i inconcretes.

La presència de la cultura als programes electorals dels partits polítics que es presenten a les eleccions catalanes del 14-F és molt desigual. Tant com els programes. La proposta més completa -si partim inicialment d’un criteri purament quantitatiu segons el nombre de pàgines- és la de Junts, que hi dedica 17 pàgines, gairebé el triple que el PSC (6), PDECAT (6) i ERC (5). És cert que la maquetació del programa de Junts, més esponjada, reduiria aquestes diferències si s’analitzés en nombre de caràcters, però, així i tot, la proposta de Junts seria el més extens amb diferència. Pel que fa als programes dels Comuns i la CUP, tots dos ocuparien una mica més de tres pàgines. Les propostes de Ciutadans farien pàgina i mitja i les del PP menys de mitja pàgina. Cal dir que, quan es va tancar l’edició d’aquest reportatge, el 4 de febrer, una setmana després de començar la campanya, el PP encara no havia presentat un programa electoral sencer. Les propostes del PP sobre cultura (cinc en total) són les que el partit ha inclòs en el seu document de les 101 «Principals propostes per una Catalunya millor».

El 2% per a Cultura
El gener de 2020, ara fa un any, un grup de representants de la cultura que inclou artistes (músics i companyies de teatre) i editors, llibreters, galeristes, productors audiovisuals i propietaris de cinemes i teatres, va exigir l’augment del pressupost de cultura al 2%. Un mes abans el Parlament havia aprovat una moció que s’hi comprometia a arribar-hi en quatre exercicis a partir del 2022.

Convocatòria d’Actua Cultura a la Plaça del Rei de Barcelona per reivindicar el 2%.


El 2008 el pressupost de cultura va arribar a l’1,27% però la crisi va migrar aquesta partida i, el 2013, el percentatge havia baixat al simbòlic 0,7% -antic horitzó dels pressupostos de cooperació- i no s’ha recuperat. El 2019 el sector cultural va rebre un 0,65% del pressupost.
Pocs partits creuen que aquesta partida pugui passar al 2% immediatament. Però la majoria l’identifiquen com a objectiu cap al qual enfocar els pressupostos. Tanmateix, la concreció i calendarització de les propostes és inversament proporcional a les expectatives electorals dels partits (amb l’excepció del PP, que promet augmentar «els recursos per a la Cultura a l’1,4% en els següents dos exercicis pressupostaris», sense més horitzons). El PDECAT reivindica, «la imperiosa necessitat d’incrementar el pressupost de Cultura (ara en un 0,75% del pressupost) fins a arribar a estàndards europeus d’un 2%» i la CUP es fixa el repte d’«aconseguit l’objectiu del 2% del pressupost per Cultura». En Comú Podem, es «compromet» a «dotar del 2% el pressupost destinat a polítiques culturals durant la legislatura». Els Comuns, fins i tot, pauten la pujada: «El primer pressupost de la Generalitat inclourà com a mínim 60 euros per habitant. I treballarem -diuen- perquè aquest augment s’executi efectivament i estigui blindat». El PSC, per la seva banda, ho expressa molt telegràficament: «Garantir que el pressupost de cultura arribi al 2 % del total del pressupost de la Generalitat».
La proposta de Ciutadans és menys concreta però més acusatòria: «Elevarem l’esforç inversor en política cultural. Els últims pressupostos de l’independentisme han tornat a deixar de banda la inversió en cultura, que tan sols s’ha quedat en el 0,7%. Elaborarem un pla programat que prevegi un increment paulatí (sic) de la dotació pressupostària».
El programa polític de Junts parla del 2% però l’assenyala com a horitzó final d’una frase complicada: «Assumim el compromís polític que garanteixi aconseguir un grau de finançament estable que tingui per horitzó arribar al 2% del pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya destinat a la cultura».
La formulació d’ERC no esmenta el percentatge sinó els euros per habitant i proposa la implicació de la resta d’administracions catalanes. Per entendre-la, cal aclarir que la despesa actual per habitant és de 30€, segons Actua Cultura: «Augmentar la despesa en cultura -proposa ERC- a 200€/habitant com a país, amb el compromís del Govern d’aportar un 35%, és a dir, 70€/habitant. Cal un acord de país, que, mitjançant la Mancomunitat Cultural, comprometi a tots els nivells d’administració: Generalitat, ajuntaments i diputacions».
La institució que esmenta aquí ERC, la Mancomunitat Cultural (un lloc de trobada del Departament de Cultura amb les quatre diputacions de Catalunya), també té un raconet als programes.

La Mancomunitat Cultural
Diversos partits polítics destaquen la potencialitat de la Mancomunitat Cultural, tot i que, des de la seva creació fa dos anys (el 19 de març de 2019) no s’ha tornat a reunir en dos anys. ERC proposa «Enfortir la Consell de la Mancomunitat Cultural incorporant-hi una representació dels municipis».
I Junts promet confiança en la nova institució: «Consolidarem i donarem suport a la tasca de la Mancomunitat Cultural en la línia d’establir aliances institucionals de treball conjunt que afavoreixin tot el territori». Una promesa que es repeteix, paraula per paraula, a la secció de «Cohesió territorial» (pàgina 252).
El PDECAT també aposta per «Desplegar i incentivar la Mancomunitat Cultural per tal que totes les administracions corresponsablement participin en la posada en valor del nostre patrimoni cultural». El PSC, la CUP, Ciutadans, En Comú Podem i PP no esmenten la Mancomunitat en els seus programes.

Treballadors de la cultura
Els efectes de la pandèmia -o de l’emergència sanitària- sobre el sector de la cultura ha fet que tots els partits es fixin, de sobte, en les condicions laborals dels treballadors de la cultura. Fa uns anys es va començar a tirar endavant l’Estatut de l’Artista (com a reacció al descompte de la pensió de jubilació a artistes que cobraven per crear després dels 65) i el Congrés n’ha aprovat una moció a favor, però el Govern espanyol no l’ha reconegut encara en cap llei.
Els programes de Junts, Comuns, PDECAT i PSC en parlen expressament i Ciutadans i PP ni l’esmenten. Els dos primers partits són els que s’estenen més. El programa de Junts diu: «Impulsarem l’Estatut de l’artista: aprovació d’aquelles normes que depenen de la Generalitat de Catalunya i que es vinculen a l’Estatut de l’artista (que és competència de l’Estat espanyol). Cal vincular-ho a l’articulació del cens de l’artista (4.4). L’Estatut de l’artista és el marc normatiu que recull les singularitats pròpies del sector i dels seus professionals i en millora el règim jurídic vigent, per lluitar contra la precarietat en què sovint es troben els professionals de les arts. En paral·lel, cal pressionar l’Estat espanyol perquè en desbloquegi l’aprovació».
Per la seva banda, els Comuns proposen «aprofundir en el desenvolupament de l’Estatut de l’Artista (en l’àmbit tributari, laboral, contractual i formatiu) i la seva aplicació, és urgent realitzar un cens de treballadors i treballadores de la cultura». El programa afirma que són «conscients de les dificultats per fer aquest cens, derivades de la complexitat del sector i l’intrusisme laboral que hi ha» i creuen que «cal valentia per engegar-lo». Per acabar, aclareixen el seu posicionament sobre qui és treballador de la cultura: «Tothom que fa possible una manifestació cultural és treballadora de la cultura, i com a tal, ha de tenir els seus drets laborals garantits. En aquest sentit, treballarem per fusionar els dos censos de persones creadores i treballadores iniciats pel CoNCA, sense diferenciar entre persones creadores i treballadores, ja que la cultura no pot manifestar-se si cap dels seus partícips està desprotegit».
ERC no parla de treballadors sinó de professionals i cita, com els Comuns, al CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts): «Promoure ajuts a professionals de la cultura -proposa al seu programa- per construir els marcs adients perquè es puguin adaptar a aquest món canviant i afavorir l’aplicació de les recomanacions del CoNCA sobre les propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura».
Per la seva banda, el PDECAT proposa «incardinar l’Estatut de l’artista», per la qual cosa exigiran «a l’Estat Espanyol modificacions legislatives necessàries per fer-lo una realitat i per professionalitzar la cultura».
El PSC és el més esquemàtic i en fixa els límits de l’Estatut: «Avançar en l’Estatut de l’Artista d’acord amb les competències estatutàries».
Finalment, la CUP no parla concretament de l’Estatut de l’artista però sí esmenta, des del primer moment, els treballadors de la cultura: «Cal erradicar les males pràctiques en relació amb la contractació d’artistes, tant des de les administracions públiques com privades. La relació entre contractant i artista ha de ser laboral, és a dir, mitjançant un contracte laboral al règim d’artistes, en cap cas al règim general, per tal de garantir els drets laborals dels artistes i treballadors que fan possible la cultura, com tècnics i muntadors, en totes les circumstàncies, també en situacions excepcionals com la crisi sanitària».

El mecenatge
Hi ha temes que alguns partits tracten amb certa profunditat i d’altres ignoren absolutament. El mecenatge, per exemple, ocupa un espai destacat entre les mesures de Junts, PDECAT i Ciutadans mentre que el PP, ERC i En Comú Podem ni l’esmenten.
El programa de Junts li dedica al mecenatge més d’una pàgina -això ja són més caràcters dels que el PP li dedica a tot l’àmbit de la cultura- i hi entra a fons. Entre les mesures concretes prometen reclamar «l’aprovació i el desplegament de la llei de mecenatge i la creació dels instruments per al seu desenvolupament», proposar «l’exempció fiscal de fins al 90% per a les empreses que inverteixin en cultura així com per als col·leccionistes» i desenvolupar i afavorir el mecenatge cultural. Mentre no es disposen de «les competències necessàries», Junts assegura que pressionarà «l’Estat espanyol per tal que elabori una llei de mecenatge d’abast estatal que sigui efectiva i útil».
Ciutadans promet que «aprovarà una Llei de Patrocini i Mecenatge per fomentar i recompensar les contribucions dels particulars a la promoció de la cultura i la conservació del patrimoni cultural de Catalunya» amb «deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF» i crearà «un registre de Mecenatge Cultural en el qual s’inscriuran les persones que contribueixin de manera destacada a la promoció de la cultura». Aquestes persones «tindran accés a avantatges i beneficis en l’àmbit cultural, inclosos descomptes».
El PSC li dóna una especial importància al mecenatge en temps de pandèmia: «Adoptar -proposa- mesures d’impuls polític i fiscal al mecenatge i el micromecenatge en matèria cultural, amb l’objectiu d’ampliar les eines de finançament de la cultura i aportar recursos extraordinaris per superar la crisi provocada per la covid-19».
La CUP demanarà «bonificacions i ajuts per a iniciatives de mecenatge, patrocini i participació social».

Les propostes estrella
Els programes polítics, entre les propostes esbossades i les molt desenvolupades, amaguen perles de tota mena.
De les cinc propostes que fa el PP en el seu programa, dues són molt originals -en comparació a la resta-. La primera és «potenciar la ciutat de Barcelona com a co-capital cultural d’Espanya». La segona, acostar els museus madrilenys a Catalunya: «Intensificarem la presència del patrimoni cultural dels grans museus nacionals espanyols a Catalunya. Reivindiquem que el Museo del Prado tingui una delegació permanent a Catalunya, i que els museus nacionals programin més exposicions temporals a Catalunya».
El programa de Junts, que sembla voler demostrar que la seva candidata és l’exconsellera de Cultura, allargassa artificialment les propostes amb un capítol, «Dimensió social de la Cultura: cultura i salut», que hi posa més pa que formatge. S’hi afirma que «la cultura, en aquest sentit, ha estat bàlsam i revulsiu, aliment del cos i de l’ànima, font de benestar, garant de la dignitat humana. La cultura és salut», afirma el programa. I insisteix després: «Estabilitzarem i dinamitzarem el sector cultural (…) perquè la cultura cura».
El pensament màgic és transversal a tots els partits polítics. En tots els programes, poc o molt, s’hi infiltren desitjos i objectius tant inconcrets com buits de contingut. El programa d’ERC és molt concret i s’hi ha de burxar però s’hi acaba trobant: «Garantir una governança de la cultura -prometen els republicans- que afavoreixi les xarxes de col·laboració de tots els actors públics, amb la participació de la ciutadania, per impulsar polítiques culturals que afavoreixin el dret d’accés de la ciutadania a la cultura, el dret a la creació cultural i d’excel·lència en tota la cadena de valor de la cultura».
El PDECAT també sembla una mica inconcret en la introducció del seu programa de cultura: «Volem conjurar la fatiga estructural que ha definit endèmicament la Cultura [en majúscules a l’original] i volem participar activament, ser actors, en un imprescindible canvi de paradigma». Per sort, ho soluciona de seguida citant una escriptora ben coneguda: «Estem absolutament convençuts que, com deia l’estimada Montserrat Roig, ‘la cultura és la forma més revolucionària de fer política’».
El programa del PSC mira d’evitar aquests vicis «programàtics» amb molta concreció, però, de vegades, es queda a mig camí i no arriba a proposar cap mesura: «Fer un seguiment en l’etapa postconfinament de les possibles limitacions d’aforament i les conseqüències econòmiques que puguin afectar algunes activitats del sector». Fer un seguiment és fàcil i econòmic.
En Comú Podem aplica als programes de cultura mesures que són genèriques per la governança política i poden ser eines fonamentals del seu programa o aplicar-se a les mesures d’economia, salut, ensenyament, seguretat o medi ambient: «Promoure la transparència i la democràcia en la gestió pública. S’ha d’assumir per part de les institucions culturals que allà on hi ha diners públics, la transparència ha de ser total; el retiment de comptes, una obligació».
La CUP també hi cau de quatre grapes en aquest parany i demana transparència i emancipació en l’àmbit cultural: «Exigir una transparència absoluta dels pressupostos i promoure els espais i les activitats culturals i socials assolits per les lluites socials d’emancipació, així com els que són produïts per les associacions sense ànim de lucre, sempre que no siguin externalitzacions, i que allà on encara no s’han pogut generar serveis col·lectius puguin contribuir a l’expansió dels béns comuns, complementària a la que fan els béns i serveis públics».
Ciutadans, per la seva banda, exhibeix un programa cultural agressiu amb els competidors (polítics) i propostes molt i molt concretes, fins al punt de proposar un control en l’àmbit de la història: «Defensarem la investigació i difusió de la història de Catalunya de les tergiversacions nacionalistes. Cap entitat ni activitat dedicades a la invenció i manipulació històrica interessada en finalitats polítiques rebrà ni un sol euro públic de la Generalitat. Donarem suport als esforços acadèmics i divulgatius per a una història catalana neutral, verídica i contrastada».
Però això ja dona per una altra història.

Àlex Milian
Periodista cultural i Director de continguts al setmanari EL TEMPS. En aquest mitjà ha estat director (2006-2009) i redactor de política, societat i ciència. Ha col·laborat amb les revistes “Sàpiens" i “Descobrir". Autor, amb Emili Piera, de "L’aigua de tots" (Bromera, 2005), un llibre periodístic sobre el transvasament de l’Ebre. Menció Especial al Premi Ciutat de Barcelona 2006 de Premsa escrita pel reportatge "Animals que tornen".

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close