World Arts / Art News

So frenchy, so givenchy!

Leggilo in taliano

Christie’s ha venut tot el contingut d’un pied-à-terre que Hubert de Givenchy va decorar per a una amiga americana a París. “Un matrimoni perfecte entre els segles XVIII i XX” signat per un dels homes més elegants del seu temps

Un dormitori decorat amb motius chinoiseries

L’elegància a la francesa? Hubert de Givenchy! Redescobrim el seu estil en un pied-à-terre que el dissenyador, que va morir el 2018 als 91 anys, havia acceptat de decorar de dalt a baix per a una amiga americana. En realitat, es tractava d’un esplèndid pis sobre la plaça dels Invàlids, amb vistes a la Torre Eiffel, que va romandre ocult al públic fins que, el 14 de setembre passat, la seva propietària va treure tot el mobiliari, accessoris decoratius i obres (uns 270 lots) a subhasta a Christie’s. Les estimacions inicials rondaven els 4-6 milions d’euros. Finalment, es va vendre tot per 12,8 milions. Tot i que no s’ha revelat el nom de la col·leccionista, que prefereix mantenir l’anonimat, el gust del dissenyador francès, en canvi, sí que s’ha fet ben evident. Per alguna cosa rebia el sobrenom d’“aristòcrata de la moda”.

Hubert de Givenchy al seu taller parisenc de l’avinguda George V.

El comte de Givenchy va ser el precursor del prêt-à-porter de luxe i Audrey Hepburn, el seu testimoni més fidel. L’estil “so frenchy” de Givenchy va fascinar tant a l’estranger que el 70 % dels seus clients es trobaven als Estats Units. Cristobal Balenciaga, mestre de Givenchy, deia: “Un veritable dissenyador ha de ser un arquitecte en el disseny, un escultor en formes, un pintor en colors, un músic en harmonia, un filòsof en la mesura”. A l’apartament parisenc hi ha color, hi ha disseny i hi ha harmonia. Quant a la mesura, cadascú en té la seva pròpia idea. “L’elecció dels mobles i objectes d’art, la perfecta unió entre els segles XVIII i XX porten la signatura de Hubert de Givenchy”, va observar Lionel Gosset, director de les col·leccions de la casa Christie’s, que el 2017 també havia venut entre d’altres la col·lecció d’obres creades per Diego Giacometti per a Givenchy. Als sumptuosos salons, els grans ebenistes parisencs del passat dialogaven amb artistes i dissenyadors moderns. D’una banda, els dos canelobres daurats d’època Lluís XVI, atribuïts a François Rémond, mestre de l’elaboració del bronze de finals del segle XVIII (venuts per 162 mil euros); de l’altra, una ovella de François-Xavier Lalanne (788 mil euros, rècord mundial, molt per sobre de les estimacions inicials de 120.000-180.000 euros): també de Givenchy.

La sumptuosa biblioteca inspirada en la de Napoleó à Compiègne amb prestatgeries de caoba decorades amb talles daurades i el sostre pintat en grisalla per artesans venecians que recorden les del Museu Correr.

Al catàleg de venda es van incloure diverses obres de Lalanne, François-Xavier i Claude. Per al bucòlic menjador, amb totes les parets florides i butaques de vellut verd, el dissenyador havia recomanat la poètica làmpada d’aranya de Claude, de bronze patinat decorat amb papallones. Una peça única del 2003: estimada en fins a 1,2 milions d’euros, es va vendre per 3,7 milions, un nou rècord per a l’artista. El mico de bronze, situat a la xemeneia, de François-Xavier, del 1999, val, al seu torn, 2,1 milions. A la seva amiga, el dissenyador li havia recomanat tant les butaques amb flors d’època Lluís XVI amb la marca de Michel Gourdin, proveïdor de la Corona (estimades en 18.000 euros, però adjudicades per 175.000), com els sofàs de ratlles de Decour del ‘900 (262 mil euros, mentre que s’havien estimat en 20 mil). El gust de Givenchy torna a fer aparició en els detalls, en el mirall barroc amb acabats daurats (82 mil euros) i el pèndol signat per Robert Osmond (37 mil euros), un prolífic artesà del bronze de finals del segle XVIII, els rellotges del qual també s’exhibeixen al Getty Museum i al Musée Condé.

CAT| Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close