World Arts / Art News

SOS. VENÈCIA. La crida de l’Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti

Leggilo in taliano

Itàlia encara no té cap pla per salvar Venècia de la pujada del nivell del mar

Senyor President del Consell,

Sota la vostra guia, i, amb l’assistència financera de la Unió Europea, en aquest moment s’estan produint canvis significatius en la manera de dirigir Itàlia. Això és el que ens ha motivat a apel·lar a la vostra atenció per tal que us fixeu especialment en l’amenaça que la pujada del nivell del mar representa per a la ciutat i la llacuna de Venècia, i, així, prengueu mesures per a prevenir-la, ja que no tan sols Venècia, sinó tot Itàlia en general, no està pas preparada per afrontar-ne les conseqüències, mentre que els Països Baixos, el Regne Unit, i molts altres països, regions, o, fins i tot, ciutats, ja han començat a planificar, a llarg termini, com encarar el perill futur, alguns fins més enllà del segle vinent.

A la fotografia del 2021 tan sols un dels esglaons s’observa encara sense les algues que hi creixen quan hi ha “aigües altes”. Des que la cota zero del nivell del mar es va establir el 1897, el nivell relatiu de l’aigua a la llacuna ha augmentat més de 35 centímetres

Fa almenys una dècada que els científics saben que el nivell relatiu de la mar Mediterrània pujarà a la mateixa velocitat que els oceans, amb conseqüències letals per a Venècia si no s’hi intervé de manera immediata. Diverses veus autoritzades afirmen que no hi ha cap mena de dubte sobre el fet que el nivell relatiu del mar creixerà fins a un valor insostenible tant per a la llacuna com per a la ciutat històrica. També sabem quan passarà, tot plegat: en principi, a finals de segle, és a dir: en vida dels nostres nets.

Les projeccions regionals recollides en el sisè informe del Intergovernmental Panel for Climate Change, publicat fa poc (juliol 2021), preveuen un increment del nivell mitjà del mar de 28 a 55 cm, de cara al 2100, en el seu escenari més optimista; en el més pessimista, les estimacions s’enfilen de 63 a 101 cm. En un escenari intermedi (se suposa, el més probable) relatiu a un augment mitjà de la temperatura de 2,1ºC a 3,5ºC, la pujada del nivell del mar se situaria entre els 44 i els 76 cm, cosa que, en el cas de Venècia, es veurà agreujada per l’inevitable enfonsament natural (estimat en uns 2 mm anuals) de la plataforma geològica sobre la qual la ciutat es va fundar.

És imprescindible garantir un pla immediat i fiable per a la gestió de les operacions i la manutenció de les barreres de protecció que existeixen en l’actualitat contra les altes marees excepcionals (el Mòdul experimental electromecànic o MOSE, per les seves sigles en italià); tanmateix, es calcula que, segons la modalitat operativa actual, les barreres s’haurien de tancar més de 260 vegades cada any, de mitjana. Això suposaria la pèrdua de l’ecosistema lacustre i danys insostenibles a la ciutat. Les barreres mòbils són indispensables i cal mantenir-les com sigui, més que res, perquè ens atorguen prou temps per planificar un programa d’intervencions de cara a afrontar el problema crònic que ja es perfila a escala global. En fan falta d’altres, de solucions, per bé que ningú no sap encara quines poden ser.

Per què els advertiments precedents han estat ignorats fora dels cercles científics? Un dels motius té a veure amb la quantitat d’espai polític i mediàtic que ha ocupat la projecció i la construcció del MOSE, en relació amb la corrupció i l’enrevessada gestió de l’acabament de les obres ja aprovades. Per tal que tingueu una visió general del sentiment comú, us convidem, de manera respectuosa, a donar una ullada als comentaris, ben informats, dels associats de l’Istituto Veneto di Scienze Lettere ed Arti que (en la meditada complexitat de les opinions diverses) són a la base de la nostra petició.

L’altre motiu pel qual han estat ignorades les valoracions dels científics pel que fa a les implicacions que la pujada del nivell del mar tindria per a Venècia, és que encara hi ha una confusió fonamental, fins i tot en les esferes governamentals, entre les aigües altes excepcionals, els fenòmens temporals, com la inundació del 12 de novembre del 2019, i, el constant i ineludible increment del nivell del mar. Es pot fer un paral·lelisme amb una malaltia, en què les aigües altes en representen les fases agudes, que causen molt de malestar, però és la pujada del nivell del mar, la condició crònica, la que s’esdevé veritablement mortal de necessitat.

Seria prematur i no pas oportú suggerir quines haurien de ser les solucions dels experts i d’aquells a qui pertoca prendre les decisions destinades a preservar els actuals ambients construïts i naturals. Fan falta temps i inversions per descobrir-les (amb el benentès que salvar Venècia i el seu llac sigui a l’ordre del dia, com desitgem vivament). Per contra, el que sí que proposem és que és necessari una aproximació radical i innovadora a la manera de gestionar tant la recerca com el procés de presa de decisions. Cal una nova mentalitat, juntament amb una nova estructura de gestió, que tingui en consideració tots els interessos en conflicte, un model de desenvolupament social i econòmic de la ciutat àmpliament compartit, un futur acceptable per a l’ecosistema en perill, i amb capacitat de definir-ne les prioritats. Ha de ser una estratègia que defineixi el futur amb moltes dècades d’anticipació,

i, tanmateix, ha de ser prou flexible en els models que proposi. A més, ha de ser transparent pel que fa a les premisses de la ciència i de l’enginyeria, i els resultats s’han de fer públics. Ha de justificar amb informació sòlida les decisions que es prenguin i les accions que es duguin a terme, i, finalment, però no menys important, ha de poder parlar amb el govern amb autoritat i recomanar: “El que s’ha de fer és això”.

Per demostrar per què aquesta nova aproximació és necessària, us fem a mans, al costat d’aquesta declaració, un breu escrit que resumeix la Babel d’autoritats i poders en conflicte que actualment són responsables de la protecció de Venècia. Estem segurs que, del mateix organigrama, se’n fa palesa la manca del que en el món empresarial es coneix com a “alta direcció”, el nivell al qual s’haurien de prendre totes les decisions polítiques i financeres fins a un límit superior establert. És clar que ni els Comitès ni els organismes de “coordinació” existents el dia d’avui, ni poden dur a terme aquestes funcions, ni han de fer-ho. La comparació amb com els neerlandesos planegen protegir la seva terra del mar del Nord, un perill existencial, és desoladora. Us suggerim, amb tot el respecte, que valdria la pena consultar-los sobre com estructuren la gestió del risc en aquests contexts i com harmonitzen el seu Pla per al Delta amb el Govern neerlandès.

Per part nostra, hem demanat als nostres associats el seu parer sobre el tema. Fins i tot en l’articulació de les respostes, no poques argumenten que cal anar més enllà de la simple consulta: cal que Venècia estigui protegida; creuen que la gestió de la salvaguarda s’ha d’internacionalitzar, i alguns esmenten explícitament la UE com a possible soci.

Com desapareixerà Venècia? En contra del que prefigura la imaginació popular, la ciutat no serà engolida per les aigües de manera imprevista; no s’esvanirà com la mítica Atlàntida, sinó que es marcirà i es marfondrà a poc a poc: horrible monument a la nostra negligència i incompetència. Els edificis ja es veuen afectats per l’aigua, atès que el nivell n’és més elevat del que mai no ho hagi estat en tota la història de la Sereníssima. Si no es fa res per controlar el nivell mitjà de les aigües, arribarem massa aviat a un punt crític i veurem esfondrar-se, de manera inexorable, molts dels seus edificis. Cada vegada serà més difícil i car evitar que tot el teixit de Venècia col·lapsi, vet aquí per què és fonamental que les aigües de la llacuna es puguin gestionar de tal manera que no pugin gaire respecte de llur nivell actual. Hem demanat a l’arquitecte encarregat d’una obra incomparable, la Basílica de Sant Marc, que ja pateix molt, que descrigui les causes de la inestabilitat cada cop més gran dels edificis i què s’hi pot fer, a tall d’intervenció d’emergència. Però l’atenció d’urgència no ho és pas, una cura.

Nogensmenys, l’escriptor turc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, Orhan Pamuk, ha escrit sobre què significaria per a ell, i per a la cultura mundial, la pèrdua de Venècia. L’hem convidat a fer-ho per tal de recordar-nos, a tots plegats, que la supervivència de Venècia no tan sols és important per a Itàlia, sinó per al món sencer; tanta és la història del Mediterrani que contenen les seves pedres i tants els grans artistes de tots els temps que hi han creat obres cabdals de lloança a Déu i a la República.

Senyor President del Consell, desitgem vivament que feu per maneres de posar Venècia al més amunt possible en la vostra ja llarga llista d’obligacions, i que pugueu crear una nova autoritat dotada amb les competències adequades, a l’aixopluc de polèmiques polítiques més o menys locals i, tal vegada, amb un component internacional autoritzat, capaç d’evitar dècades de controvèrsia, i no només dissenyar una Venècia i un ecosistema sostenibles per als segles venidors, sinó també d’assumir un paper protagonista en els diversos esquemes que seran necessaris (per protegir altres parts d’Itàlia i potser del món) per l’augment del nivell del mar.

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte

Il Giornale dell'Arte
El Giornale dell'Arte és un periòdic mensual dedicat al món de l’art publicat per l’editorial torinesa Umberto Allemandi S.r.l.
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close