General

Studio Weil, un nou centre d’art i cultura a Mallorca

L’artista Barbara Weil va néixer a Chicago l’any 1933. Des de molt aviat, va tenir clara la seva vocació artística. Enlluernada i marcada per sempre més per la manera de fer de la generació d’expressionistes abstractes (els Pollock, Rothko, Motherwell, De Kooning i companyia) que, quan ella era jove, regnaven en el panorama cultural nord-americà –tot just havien aconseguit atreure per primer cop en la història els focus de l’art mundial cap als EUA–, Weil va començar a practicar una abstracció que va explorar tota la vida sense descans.

Obra sobre paper, de Barbara Weil
Al-Aro, de Rafa Forteza
Studio Weil
Port d’Andratx, Mallorca
Fins al 4 d’agost de 2021

Igual que tants altres estrangers abans i després d’ella, Weil va descobrir Mallorca i s’hi va instal·lar permanentment. Va ser el 1972, i des d’aleshores i fins a la seva mort, el 2018, va viure a l’antany preciós i avui urbanísticament massacrat Port d’Andratx.

Barbara Weil, 1978

Aquesta setmana s’acaba d’inaugurar, allà on Weil va viure i va treballar durant prop de cinquanta anys, l’Studio Weil, un espai que no només “vol recollir el llegat de l’artista” sinó també “fomentar la creació i el coneixement contemporani a Mallorca”. En aquest sentit, un dels objectius de Studio Weil  és esdevenir “un centre de difusió i de creació cultural i artística”. Dissenyat per l’arquitecte Daniel Libeskind, responsable també de l’Imperial War Museum de Manchester, la London Metropolitan University i el Museu Jueu de Berlín, entre altres, l’edifici que acull l’Studio Weil és una mola estilitzada i elegant, d’un blanc impol·lut, l’interior del qual juga bé amb els espais d’ombra i les entrades de llum. La llum, és clar, és forta i abundant, perquè l’Studio Weil està situat just sobre la costa, a tocar –molt a tocar– de la mar. La blancor de l’exterior de l’edifici és contrastada i enriquida per una sèrie de peces escultòriques de Weil, fetes de fibra de vidre i lacades amb pintura de cotxes, que remeten a formes anatòmiques coloristes i geometritzades.

Studio Weil, Mallorca

L’Studio Weil, que originàriament ja es va concebre com un lloc de feina i com un espai museístic, oferirà des d’aquest estiu un complet programa d’activitats, que inclourà, pròximament, un cicle de concerts, una exposició de les artistes guanyadores del Premi Barbara Weil i una exposició de fotografia al setembre i a l’octubre. També amb dues exposicions s’ha obert al gran públic: Obra sobre paper, de la mateixa Barbara Weil, i Al-Aro, de Rafa Forteza (Palma, 1955).

Tot i que són una peculiaritat dins l’obra global de Weil, que va treballar la pintura de gran format i l’escultura, sovint “amb una marcada càrrega social o ben conceptual”, tal com ha explicat la seva filla, aquestes obres en paper, més lliures, més formalistes, sí que incorporen la manera, l’actitud creativa i l’expressivitat hereva de l’expressionisme abstracte. Són obres en què es percep vivament la confiança –l’entusiasme– de l’artista en les possibilitats de l’abstracció. Deixant-se guiar per la intuïció cromàtica i la pulsió gestual, i usant uns instruments i uns materials tan senzills com ara l’acrílic, el llapis i el retolador –també, menys, l’aquarel·la–, Weil va fer aquests dibuixos als anys 80. Molts fan la impressió d’haver estat fets a partir d’un diàleg no explicitat de Barbara Weil amb altres artistes abstractes més o menys contemporanis d’ella. Els noms que venen al cap a l’espectador són Joan Mitchell, Helen Frankenthaler, Philip Guston, Pierre Alechinsky, Roberto Matta i Jean-Paul Riopelle, entre altres.

Garbuixos suggerents de colors i traços, un dels encants d’aquestes obres és la vivacitat que irradien en els seus millors moments. També és interessant constatar com, tot i que tots els dibuixos són marcadament abstractes –explosions formals concentrades–, alguns d’ells sembla que contenen quasi fugues cap a la figuració. Són unes fugues, però, que només s’entreveuen –¿és això l’esbós difuminat d’un crani?, ¿és possible que aquesta bola trèmula de colors i traços apunti cap a ser un cor?– i que mai no es concreten del tot, centrifugats per la força d’una abstracció convençuda de ser el que és.

L’artista Rafa Forteza

L’exposició de Forteza consta de pintures i d’escultures. Les pintures, fetes recentment durant l’estada de l’artista a Pasadena (Califòrnia), són plenes de rostres, un tret habitual en l’obra forteziana. Són rostres esquematitzats, d’expressió tirant a estupefacta, i estan integrats dins un paisatge de formes i colors, de pinzellades i geometries. Les escultures, de mida reduïda, són bustos humans grotescos, una mica caricaturescos, amb un aire infantil, i remeten a tòtems enjogassats. Són fetes de fusta, llavors, pedres incrustades i metall, tot ben recobert per unes resines acríliques que són el resultat de mesclar mitja dotzena de components. M’explica Forteza que “quan el material es dilata, apareixen fractures i cicatrius en les escultures, i que és en les fractures i les cicatrius que sempre hi ha la vida”.

Exposició actual de Rafa Forteza

La reflexió de Forteza em fa concretar una intuïció que fa temps que em ronda: el talent creatiu és sempre una forma d’energia biològica i, com més imperfecta és una obra –o, més ben dit, com més marcada està una obra per les imperfeccions amb què ens carrega el pas del temps, per les imperfeccions que ens infligeix la vida–, més eloqüent i rica és l’obra en qüestió.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close