Si hom visita el Museu Egipci del Caire i s’apropa al mausoleu del seu fundador, Auguste Mariette, podrà veure una galeria d’egiptòlegs il·lustres del segle XIX i una relació de noms, la majoria francesos, anglesos i alemanys, entre els quals es troba el d’un català, Eduard Toda, diplomàtic, viatger, arqueòleg i home de la Renaixença. Toda acompanyà Gaston Maspero, el successor del fundador del Museu, en una expedició arqueològica i tots dos van descobrir la tomba d’un alt funcionari egipci de la vintena dinastia. El fet excepcional que el sepulcre no hagués estat profanat va tenir gran repercussió, circumstància que va fer que la troballa fos comparada, posteriorment, amb la de Tutankamon.
Eduard Toda era un reusenc d’immensa curiositat i gran capacitat intel·lectual, va exercir càrrecs consulars a Macau, Honk-kong i Xangai. Més endavant va escriure els llibres La vida en el celeste imperio i Historia de la China. També viatjà a Canton, Japó, Corea i Filipines, experiències que l’ajudaren a redactar el volum corresponent a Àsia de la Nueva geografia Universal dirigida pel prestigiós geògraf francès Élisée Reclus.
Toda va ser una rara avis. La seva mirada no estava maculada d’estereotips colonialistes ni eurocentristes. Tenia present el concepte d’alteritat, la concepció dels altres com a diferents de la identitat mateixa, i el seu interès pels països per on viatjava no tenia connotacions de caràcter colonial.
Després de l’estada asiàtica, va assumir el càrrec de cònsol general d’Espanya al Caire; Egipte, aleshores, era un protectorat turc. Toda va fer amistat amb els arqueòlegs que estaven aixecant una nova ciència, l’egiptologia. En una de les seves estades a la vall del Nil, va conèixer el francès Gaston Maspero, director del Museu Egipci i director del Servei d’Antiguitats. Sota el seu mestratge, va aprendre a desxifrar jeroglífics. I el 1886, acompanyà el director en l’expedició arqueològica que tenia l’objectiu d’inspeccionar l’estat dels monuments i les obres d’excavació i de conservació a l’Alt Egipte.
Nil amunt, en arribar a Luxor, van saber que acabava de descobrir-se a Deir el-Medina una tomba sense violar de feia tres mil anys. Maspero va confiar a Toda l’obertura del sepulcre. Es tractava d’un alt funcionari anomenat Sennedjem. El buidatge va durar tres dies, amb l’ajuda de set obrers. Les peces que el català va portar a la Península formen part del fons del Museu Arqueològic Nacional i del Museu Víctor Balaguer de Vilanova; la resta es troben al Museu Egipci del Caire.
El Museu Egipci de Barcelona disposa d’un Campus Arqueològic situat a la Masia de Can Maiol a Palau de Plegamans. Al Campus hi ha una reproducció a escala real d’aquella tomba, amb les pintures murals i els textos jeroglífics.
Eduard Toda deixà constància del seu pas pel país del Nil en les seves obres La muerte en el antiguo Egipto, i el monumental i luxós volum A través del Egipto.
Toda estava inoculat per la passió de conèixer món. I les seves aportacions, a banda d’una gran producció escrita, van ser ben remarcables. Va dur a Espanya un llegat egipci nombrós. I va ser, també, un dels divulgadors de l’Alguer a Catalunya.
Als últims dies de Nadal del 1889, arribà a Càller com a cònsol espanyol. Toda ja havia visitat l’Alguer el 1887 i el 1888. I amb ell van començar les relacions modernes entre l’Alguer i els Països Catalans. Va ser l’amic Marià Aguiló i un grup d’intel·lectuals que, quan van saber que havia estat destinat a Càller, li’n parlaren. La moderna descoberta de la Barceloneta sarda l’havia feta casualment, el 1868, feia vint anys, l’arqueòleg Francesc Martorell, que havia vingut a Sardenya a estudiar l’arqueologia dels nuracs i havia portat a Catalunya la notícia que en una ciutat d’aquella illa es parlava encara català. Una notícia, però, que, durant els dos lustres, no havia sortit del circuit de pocs intel·lectuals.
Però Toda era incansable. Posteriorment, descobrí a París els documents manuscrits d’un altre viatger, Domènec Badia, més conegut com a Ali Bei; els va adquirir i els va donar a la Casa de l’Ardiaca, a Barcelona, cosa que va fer que es recuperés en gran part el record del viatger del català precursor de Richard Burton. A París també, el 1898, va participar com a secretari en les negociacions de pau amb els Estats Units, després de la guerra en la qual Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines.
Tanmateix, la seva aportació cabdal va ser la restauració del Reial Monestir de Poblet. Amb quinze anys, ja havia escrit un llibre titulat Poblet. Descripción histórica. I és que de ben jove, el seu somni havia estat retornar al monestir el paper de referent simbòlic. Va haver d’anar fins a Egipte i tornar per poder fer realitat aquella il·lusió primerenca. El conseller de Cultura de la Generalitat republicana, Ventura Gassol, el nomenà comissari per la salvaguarda de Poblet. Durant el conflicte, les obres de restauració continuaren. Toda aconseguí preservar el monestir, com moltes obres d’art i arxius històrics d’arreu del país que s’havien enviat a Poblet per evitar-ne la destrucció.
