General / Llibres

Una miríade de llibres artístics per al primer Sant Jordi pandèmic

El primer Sant Jordi pandèmic –dic el primer perquè l’any passat, amb tothom confinat, simplement no hi va haver Sant Jordi, i el que es va celebrar el mes de juliol tampoc no va ser un Sant Jordi, òbviament– és presenta complicat i incert, però també ple de ganes, d’expectatives i, sobretot, de llibres. Hi ha ganes de rescabalar les frustracions de l’any ƒpassat i de començar a enfilar el camí d’una normalitat que, tanmateix, encara s’intueix difusa, accidentada, lluny i difícil. En aquest article posarem el focus sobre una miríade diversa de títols que tenen en comú el món de les arts i que han estat publicats per editorials dels Països Catalans. No hi són tots els que hi podria haver, però els que hi ha s’ho valen.

L’editorial Arcàdia ja porta anys fent una feina magnífica editant assaigs –en català i en castellà– tant d’autors del país com estrangers. Entre els títols més memorables que hi ha al seu catàleg, cal destacar Sobre la fotografia, de Susan Sontag, Com una mica d’aigua al palmell de la mà, de Mireia Sallarès, i L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície, d’Ingrid Guardiola. Entre les seves novetats més recents, hi ha La lògica de la col·lecció i altres assaigs, del professor, escriptor, comissari d’art i crític Boris Groys (Berlín Oriental, 1947). És una col·lecció d’escrits elaborats entre els anys 90 i fins ara, els quals aborden temes com “la lògica entròpica de la cultura, l’art i el museu, la col·lecció, la política de l’avantguarda i el caràcter mediàtic de l’home i la realitat”, entre altres. És el primer llibre de Groys que es publica en català. Un altre títol acabat de sortir del forn és Las videntes. Imágenes en la era de la predicción, de Jorge Luis Marzo (Barcelona, 1964), professor titular d’Iconografia i Comunicació a BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona. En aquest assaig híbrid o impur, mescla de ficció i història, l’autor hi explora com la conducta humana s’ha regit sempre per la necessitat de predicció, des dels oracles antics fins als actuals i omnipresents algoritmes.

La vida d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906–Sant Cugat, 1989) va ser novel·lesca, com la de tots els homes i dones que han hagut de patir guerres i dictadures, però la història de les seves fotografies va ser novel·lesca al quadrat. Després de passar-se els anys de la República, de la guerra civil i de la primera postguerra fent moltíssimes fotos –de joves i valentes milicianes, de terribles bombardeigs, de tristes esglésies en runes, de l’encara més trista i agònica postguerra–, l’any 1943 Campañà va decidir amagar tot el material acumulat i no en va voler saber mai més res. Ni tan sols la seva família sabia que existia, fins que, per un cop de sort, van descobrir-lo l’any 2018.

L’Editorial Comanegra ha publicat ara dos volums fabulosos –un autèntic tresor– amb les fotografies de Campañà. Són La capsa vermella. La guerra civil fotografiada per Antoni Campañà, en una edició a cura de Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i David Ramos, i L’endemà de la retirada. Antoni Campañà. Portbou, 1939: autoretrat de l’absència, a cura del ja esmentat Gonzàlez i Vilalta. Com passa sempre amb les fotos dels millors fotògrafs, les imatges de Campañà són moltes coses alhora: un document històric de primer ordre, una estampa heterogènia i plural de la condició humana i d’una societat en convulsió, una obra d’art… Esplèndid. Menys espectacular, però d’una gràcia i una tristesa commovedores, és el llibret L’ombra de la Dora, amb textos i il·lustracions d’Andrea Linares, sobre la vida i la personalitat de la turmentada i genial Dora Maar, que aquí és presentada com una víctima del “caníbal” Pablo Picasso, que va ser el seu home durant un temps. També publicat per Comanegra, l’he qualificat de llibret per la mida, no per la qualitat, que no permet diminutius. Tot i la simplicitat del text, les il·lustracions són d’una opulència apesarada, d’una sensualitat melancòlica.

Art i literatura sempre han anat de la mà. En aquest sentit, els Assagets d’Enric Casassas que ha publicat Edicions Poncianes requereixen ser llegits com una mescla d’assaig, de poesia, de relat amb tocs autobiogràfics, de cant celebratori del talent aliè i d’elogi de la mescladissa. Juganer i erudit, Casassas ha poetitzat les figures i les obres del violinista i compositor Niccolò Paganini, l’arquitecte i visionari Antoni Gaudí i el sardanista i director de cobla Josep Blanch i Reynalt. Una raresa amb perfum clàssic. Un que va ser un rar tota la vida, i que ho va ser de gust i amb coratge i a consciència, però que a poc a poc ha anat assolint estatus de clàssic –als marges del cànon, però dins el cànon–, és el poeta, dramaturg i artista visual Joan Brossa. A Joan Brossa. Els arbres varien segons el terreny (Edicions de la UB), un volum que recull articles i ponències al voltant de la figura i l’obra brossianes i que ha estat preparat per Glòria Bordons, Lis Costa i Eva Figueras, hi participen nombrosos autors, entre ells Perejaume, que ajuden a repensar i a remirar –a pensar més a fons, a mirar millor– el llegat d’un creador tan polifacètic com esmunyedís. Encara sense abandonar la fecunda relació entre art i literatura, val la pena remarcar que, a l’últim número de la revista Concret, hi ha un llarg article de l’escriptor i col·laborador d’EL TEMPS Martí Domínguez sobre l’escultor Andreu Alfaro, titulat L’escorxador d’Andreu Alfaro. Art, polítca i construcció nacional.

En l’àmbit de l’art –de les arts–, Gustavo Gili fa dècades que és una de les editorials de referència. Entre les seves novetats per aquest Sant Jordi, destaquen La casa como jardín de Xavier Monteys –“un llibre sobre la casa observada des de l’òptica del jardí”–, Pequeñas cabañas BIY. Proyectos para construir juntos de David Tapias –una proposta lúdica per aprendre a construir singulars cabanes, apte per a famílies, escoles i amics–, i El diseño como actitud d’Alice Rawsthorn, la famosa crítica de disseny que aquí ofereix un recull de textos inèdits que aborden diversos aspectes del disseny contemporani, des de la seva interrelació amb les noves tecnologies fins al seu paper en el tema de l’alarma mediambiental. També una recopilació de textos, en aquest cas d’articles ja publicats fa temps, és el llibre Se parece el dolor a un gran espacio. Escritos sobre informalismo 1955-1969, de l’influent crític d’art i poeta Eduardo Cirlot, que ha publicat Siruela. Més literari, més poètic, més assagístic, però també amb una dimensió artística, és el nou títol de Perejaume, Fonts líquides i fonts lignificades (Tushita Edicions).

L’arqueòleg municipal de Tarragona, Joan Menchón Bes, ha publicat un llibre sobre el reaprofitament de materials arqueològics a la seva ciutat. Es titula Carreus, columnes, inscripcions i pedres trencades a Tarragona, i ha estat publicat per Patrimoni Edicions. Un altre volum important i singular és el catàleg de l’exposició que el MNAC havia de dedicar a Isidre Nonell i que finalment no es va poder fer. Com a mínim, això sí, ara en tenim el catàleg, titulat Nonell. Visions des dels marges, a càrrec de Francesc Quílez i Eduard Vallès, amb textos de, entre altres, Francesc Fontbona. Aviat en parlarem en un article més centrat i menys panoràmic.

Dos títols de l’editorial mallorquina Documenta Balear són Lydwina, de Franz Blei (Àustria, 1871–Long Island, EUA, 1942) i Vicenç Furió i Kobs. Semblança d’un pintor polifacètic, d’Ignasi Furió. El primer, que ha estat traduït per Miquel J. Flaquer Serrano, prologat per Pere Joan Tous i que compta amb un epíleg de Miquel Flaquer Servera Llull, és una novel·la que retrata la nombrosa colònia d’escriptors i artistes germànics que, durant la dominació nazi, es varen exiliar a Cala Rajada (Mallorca), on van viure amb inquietud i terror l’esclat de la Guerra Civil, el resultat de la qual els va empènyer de nou cap a l’exili. El segon llibre esmentat és una biografia de Vicenç Furió i Kobs (Palma, 1864-1956), pintor, historiador, promotor cultural i un dels primers arqueòlegs de les Illes Balears.

La pandèmia del coronavirus també ha deixat la seva empremta en algun dels llibres d’art (de fotografia, en aquest cas) que s’han publicat recentment. Dies que són història, Catalunya confinada (Edicions 62), coordinat per Xavier Bertral i amb un pròleg de Xavier Antich, és l’heterogeni i dramàtic document gràfic que onze fotògrafs realitzaren mentre tot el país estava forçosament tancat a casa. Els onze fotògrafs són el ja esmentat Bertral, David Airob, Samuel Aranda, Cèlia Atset, Cristina Calderer, Enric Fontcuberta, Ferran Nadeu, Santi Palacios, David Ramos, Anna Surinyac i Pere Virgili.

Per acabar el reportatge, i ara que fa poc que s’ha anunciat que es clausurarà durant tres anys el Centre Pompidou per emprendre una reforma a fons, val la pena destacar la novel·la Planimetria d’una família feliç (Empúries), de Lia Piano, filla del mític arquitecte Renzo Piano, un dels responsables, juntament amb Gianfranco Franchini i Richard Rogers, del vistós i molt innovador (quan es va construir en la dècada dels 70) Centre Pompidou. A la novel·la, l’autora evoca una infantesa feliç en una família la mar d’imaginativa i singular, i, tot i que el llibre no és ben bé una autobiografia, les seves pàgines traspuen una energia de creativitat pianiana.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close