Patrimoni

Sergi Ortín: “El gest contemporani del nostre segle ha sigut sense dubte l’incendi de la catedral Notre Dame”

Mentre les flames consumien bona part de la catedral de Notre Dame de París el 15 d’abril de 2019, l’arquitecte Sergi Ortín Molina (Beneixama, 1994) decidia que volia intervenir en la reconstrucció del monument històric. De la tragèdia va nàixer “Notredame de París, 2019. La restauració del segle: un quid pro quo entre el medievalisme i la contemporaneïtat”, el Treball de Fi de Màster que va defensar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València. Ara, aquesta reflexió ha guanyat el primer premi del concurs internacional de Projectes sobre Patrimoni Cultural per a estudiants d’Arquitectura AR&PA 2020, en el marc de la XII Biennal Ibèrica de Patrimoni Cultural de Valladolid i el premi del públic als Premis Internacionals d’Arquitectura i Disseny ‘Golden Trezzini Awards‘, amb seu a San Petersburg.

La teua proposta de reconstrucció de Notre Dame de París és un intercanvi entre el medievalisme i la contemporaneïtat. Per què proposes aquest diàleg?

Mantinc l’estructura interna de la catedral en fusta de roure amb les innovacions tècniques d’ara, sense cap forma que no existís, amb les tècniques constructives originals. És una reconstrucció que es pot fer sense maquinària, les intervencions es poden fer a mà. Tant la fusta com el revestiment en zinc, coure o titani i la malla de filferro. Són tres actuacions.

Secció del projecte © Sergi Ortín Molina

Tant tu com al debat públic francès li heu donat molta importància a l’agulla, dins del projecte de reconstrucció. Per què destaca sobre altres elements?

La part interna pot ser l’estructura de fusta més impressionant de la història del gòtic, no cal llevar-li importància. Tenia 850 anys i l’agulla no arriba als 150. Però l’agulla era una obra mestra del neogòtic que va fer ViolletLe-Duc, l’arquitecte que va restaurar la catedral al segle XIX. Cap arquitecte veia l’opció de treure fama de la coberta, però sí de l’agulla, on es poden situar elements contemporanis. No volem competir amb l’agulla de Le-Duc ni té sentit proposar-ne una nova. Plantege fer una còpia exacta amb tots els elements i motius amb malla de filferro, a l’estil de l’artista italià Edoardo Tresoldi. La idea és capturar l’essència del que ja no hi ha.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Et posiciones en contra de crear un ‘fals històric’.

Precisament s’ha criticat molt la intervenció de ViolletLe-Duc per això. Fins la carrera no sabia que l’agulla era neogòtica, pensava que era original. Ara, molta gent que l’ha criticat defensa fer un fals històric del fals històric. En dos segles, qui passe per davant no sabrà si és de després de l’incendi o si hi ha hagut incendi, fins i tot. Una intervenció contemporània pot generar més interès per la història de l’agulla.

La teua proposta deixa clar que a la catedral hi ha hagut un incendi i s’ha intervingut en ella.

I es veu clarament com eixa reconstrucció reprodueix un patró que no és del nostre temps ni del nostre llenguatge. També eliminem totes les finestres, la barana superior i els pinacles de la coberta i només deixem les plaques de zinc. No hi ha cap dubte que és contemporani, però recorda cromàticament i en composició a l’original. També separem la coberta de la pedra amb una bretxa de llum. De nit s’il·luminarà per deixar clar que tot el que està per damunt és completament nou.

Infografia del projecte © Sergi Ortín Molina

Cites la frase de Victor Hugo ‘cada onada de temps deposita el seu propi al·luvió’. Quin és el nostre?

L’al·luvió del nostre temps va ser l’incendi, més que la intervenció. Hem d’intervenir perquè si no posem en perill la catedral. El gest contemporani del nostre segle ha sigut sense dubte l’incendi de la catedral Notre Dame. En una època en la qual tenim més capacitat tècnica s’ha produït un incendi per un cúmul de negligències, per no destinar recursos al manteniment. Em sembla imperdonable.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Els conceptes clau del teu treball són l’art, l’espai i el temps que, afirmes, estan units per la fatalitat. Ens podries explicar de quina forma es relacionen?

L’art és la mateixa catedral, cim del gòtic europeu, i jugue amb l’espai i el temps. Dic que és “una intervenció per a una obra que ja no està en un temps que ja no és el seu”. Busque capturar l’essència del que hi havia i que mai tornarà. Qualsevol cosa que facen ara serà un pastitx, una obra de cartró-pedra. La idea de fatalitat ve dels vocables grecs “Anaikh“, que Victor Hugo empra a la novel·la ‘Nostra senyora de París’. Gràcies a veure gravades les lletres li va sorgir la novel·la i d’eixes lletres també sorgeix el meu projecte.

Al treball també trobem una sensibilitat ecològica, sobretot en l’aposta per l’ús de la fusta.

És el material més contemporani que tenim: natural, sostenible i reutilitzable. Podem tallar-lo sense maquinària, cosa que no es pot fer amb el formigó o l’acer. Podríem recuperar l’estructura de la catedral gòtica original amb fusta de roure feta a peu de catedral, sense necessitat de transport, i amb tècniques constructives tradicionals. Una reconstrucció totalment neta.

Una altra mostra de diàleg entre un cert medievalisme en la manera tradicional de fer les coses i l’època actual.

Que puguem restaurar de manera contemporània una obra amb tècniques tradicionals és important. De fet, el companyonatge, la camaraderia entre mestres, fusters, picapedrers o soldadors, és Patrimoni Immaterial de la Humanitat i no es pot perdre. Tenim una ocasió única per utilitzar tots eixos sabers, seria el millor diàleg entre el món contemporani i l’època medieval.

Infografia del projecte © Sergi Ortín Molina

Quines altres opcions es barallen al debat públic francès?

Al debat públic francès ara està totalment clar. El senat va decidir fer-ho tal qual era abans de l’incendi, en principi amb els mateixos materials. L’arquitecte conservador de la catedral, Phillippe Villeneuve, va dir que o es feia així o ell renunciava al seu càrrec.

Hi ha una bretxa generacional entre la gent que decideix i aquells que aposten per unes solucions diferents.

No es pot criticar ni una cosa ni l’altra. Deixar-ho com estava o apostar per innovacions són opcions, més o menys meditades. Si s’opta per fer un fals històric es deixaran enrere moltes propostes. Si es tria la meua proposta, en queden fora altres. Però una vegada estiga clar, la societat hauria d’aprovar-ho perquè no siga l’elecció del polític de torn. Ara mateixa, Macron podria dir ‘es fa així’, perquè és el cap de l’Estat francès i la catedral pertany a l’Estat.

Quines possibilitats reals hi ha que pugues intervenir realment en la reconstrucció de la catedral amb el teu projecte?

Ara mateixa són nul·les. Una altra cosa és que puga enviar el treball, el valoren i vegen que hi ha altres aproximacions al problema, amb una crítica teòrica, i puga col·laborar amb el procés. També puc fer la tesi doctoral sobre la reconstrucció des de París.

Infografia del projecte © Sergi Ortín Molina

Finalment, en relació amb els premis que has obtingut, esperaves la repercussió que s’ha generat?

Sempre que et presentes a un concurs tens esperança. Obtenir els dos premis i la difusió que han tingut en només dues setmanes ha sigut espectacular, i això sí que no m’ho esperava. Entenc també que la repercussió que té Notre Dame dóna pas a què la gent s’interesse.

Periodista per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster per la Universitat de València en Interculturalitat, Comunicació i Estudis Europeus. Actualment treballa en una agència de comunicació i col·labora amb diversos mitjans. Li agrada llegir per entendre i escriure per explicar, o a l'inrevés.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close