Exposicions

Sheela Gowda: de rituals, processos i materials

L’artista índia Sheela Gowda (1957, Bhadravati, Karnataka, India) presenta a Bombas Gens Centre d’Art, la seua exposició ‘Remains’, una exposició en què es mostren obres de l’artista des de la década dels 90 fins a l’actualitat. L’exposició es podrà visitar fins a l’1 de març, quan viatjarà a Munich (Galeria Lenbachhaus) amb motiu del Premi Maria Lassning atorgat aquest any a l’artista. Una selecció d’obres curada per Nuria Enguita i Lucia Aspesi, amb la que Gowda ens transmet tot un seguit d’experiències i situacions del context circumstancial on ella viu i desenvolupa la seua obra.

Sheela Gowda, Remains [Restes]
Organització: Pirelli Hangar Bicocca i Bombas Gens Centre d’Art.
Comissariat: Nuria Enguita i Lucia Aspesi
Bombas Gens Centre d’Art
Av. de Burjassot, 54-56. València
Fins l’1 de març de 2020

Sheela Gowda viu i treballa a Bangalore una localitat del sud d’índia des de la qual produeix una obra que difícilment es pot deslligar del seu context. Les obres de Gowda ens parlen a través de la seua societat, la seua història i els canvis que es van produint en ella d’un rerefons global de desigualtats econòmiques i socials, on l’art es converteix en element de canvi i vehicle de transmissió.

Imatge de sala de l’exposició Sheela Gowda. Remains a Bombas Gens Centre d’Art. Imatge: Jabali Studio.

La matèria se significa

A principis dels 90 Gowda evoluciona des d’una pintura a l’oli principalment figurativa cap als volums de l’escultura, un canvi que no va ser del tot acceptat al seu país d’origen on l’abstracció minimalista cap a la qual derivaven les seves obres i l’ús de materials poc freqüents en els circuits artístics no va acabar de ser entesa. Gowda amb la seua obra explora diferents llenguatges, escultura, instal·lació i fotografia en les que els materials i els processos passen a tenir un element fonamental, clau per abastir el llenguatge de la seua obra, en la que la pintura passa a ser inclosa com un element més del procés escultòric. Amb les seues instal·lacions, Gowda treballa aspectes com la construcció del llenguatge que a la vegada es relaciona amb la filosofia, l’estètica, l’evolució de la societat i la manera com mirem i ens relacionem amb la realitat i el món que ens envolta.

Amb aquesta concepció de l’art, a l’obra de Gowda prenen especial importància els materials, uns materials que mai parlen només per ells sols, sinó en els que subjauen tota una sèrie de significats que abasten aspectes socials i polítics relacionats amb el seu context cultural i històric. Així els materials amb què treballa Gowda procedeixen de troballes de tradicions vernacles i del desenvolupament industrial, dos elements al voltant dels que articular part de la història recent del sud de l’Índia. Uns materials que quan arriben fins a l’artista porten en ells l’empremta d’un procés de transformació, el de la matèria primera que es converteix en un producte manufacturat i l’empremta de la història i el context socioeconòmic en el que han sorgit. Així, el títol de l’exposició Remains vol recollir aquest substrat i en paraules de la mateixa artista fer referència «al que roman en el temps, però també a allò que queda enrere. A alguna cosa que és diferent, però segueix mantenint una condició intrínseca del que fou en el seu dia. En una nova forma d’existència.»

Fragment de la instal·lació What Yet Remains (El que encara roman)¸2017. Imatge: Jabali Studio.

Cabells, fem i pigments

En les obres exposades a les naus de Marxalenes, trobem forces que es tiben entre l’orgànic i l’industrial, tant en les formes plàstiques de les peces exposades que es disputen entre les corbes característiques del que és orgànic i les línies rectes del procés industrial, com en els materials que construeixen les peces: fem de vaca, encens, cabells humans, cautxú, pigments, fils, fibres de coco, barrils de quitrà, planxes metàl·liques, mica, lones … que es relacionen pel context i els significats que els atorga Gowda al reconvertir-los.

heela Gowda, And … (I…), 2007 Imatge: Jabali Studio.

Materials entre els quals trobem 15 kilòmetres de cabells (In Pursuit of), on utilitza com a matèria primera per a trenar les llargues cordes cabells humans, element fonamental en l’economia d’un país. Uns cabells que procedeixen de milers de persones de gènere i condicions diferents que ofrenen als temples els seus cabells i que habitualment acaben convertits en perruques per a occidentals o talismans en el para xoc d’un vehicle indi, i amb els que Gowda ha construït un lligam fort, una massa aglutinada que ens pot servir com a metàfora del poder d’un poble.

Unes obres amb les quals ens parla també dels processos, de les fabricacions amb què Gowda penetra en el material i les seues històries com en el compromís que Gowda manté amb l’existència i el treball de la dona índia, un compromís que entronca l’obra de Gowda amb les subversions feministes del minimalisme d’artistes contemporànies de Gowda com Mona Hatum o Janine Antoni. Així molts dels materials estructurals de la seua producció fan referència a elements de la quotidianitat de les dones índies, com són per exemple la presència del kumkum, un pigment roig utilitat per al bindi i per a acolorir la partició central dels cabells que Gowda utilitza per a cobrir de visceralitat cordes i fils que evoquen tècniques i rituals tradicionals (And…Mortar Line).

Sheela Gowda, Untitled (cow dug) [Sense títol (fem de vaca)], 1992-2012. Imatge: Jabali Studio.

En aquest mateix sentit trobem, a l’obra de Gowda, l’ús de fem de vaca com a material escultòric des de principis de la dècada dels 90 (UntitledCow Dung), un element comú a la vida de l’Índia, utilitzat a les zones rurals com a combustible i revestiment del terra per a les cases, i que Gowda transforma en plaques amb vetes d’or, rajoles o parets que evocant estètiques minimalistes, ens parlen de l’economia de subsistència de les dones de l’Índia, a la vegada que serveixen a l’artista per a explorar els llenguatges formals de l’art.

Uns elements de construcció amb els que Gowda crea línies que formen espais, espais construïts a partir de materials sobre els quals recau ara la responsabilitat de ser contenidors de múltiples significats i que, de forma més evident en les obres de gran format, difícilment permetran a l’espectador una visió completa de l’obra i tots els seus significats. Una mirada fragmentada present a les instal·lacions de Gowda (Kagebangara ,What Yet Romains,  Margins) i que trobem també, en l’ús que fa ara de la pintura figurativa on, en diverses aquarel·les (Sanjaya Narrates, Protest, My Son,) ens mostra fragments augmentats d’una realitat a la qual continua denunciant les diferències socials i les restes del colonialisme que perseveren en la nostra història.

Núria Gregori

Llicenciada en historiadora de l'art per la Universitat de València i màster en història de l'art contemporani i cultura visual per la Universitat Autònoma de Madrid. Formada en gestió cultural i coordinació d'exposicions he treballat en educació, coordinació d'exposicions i gestió de públics en el Museu ICO i el MNCARS, així com en festivals d'art contemporani com PHotoEspaña i Intramurs. En l'actualitat coordine la revista Vicultura (ed. Diari La Veu).
Núria Gregori

Núria Gregori: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca