Clàssica

Simfonisme i teatralitat en la temporada 2020-21 de Palau 100

Res més finalitzar el que ha estat el gran esdeveniment musical i artístic de la temporada —la integral de les simfonies de Beethoven a càrrec de sir John Eliot Gardiner— i amb el bon regust per l’èxit assolit amb aquesta exclusiva proposta, el Palau de la Música Catalana ha fet públics els continguts per al curs vinent del seu cicle estrella, Palau 100. Una oferta que, tot seguint la línia de programació oberta per la institució en els darrers anys, aposta per posar l’accent no només en la qualitat, sinó en la recerca d’aquell  quelcom afegit que marca la diferència entre una proposta feta a partir del que hi ha disponible al mercat i una altra que convida a l’espectador a noves descobertes i maneres de viure la música.

Dit això, la temporada 2020-21 de Palau 100 tindrà un marcat caràcter simfònic, ja que coincidiran ni més ni menys que cinc grans orquestres filharmòniques —Berlín, Munic, Dresden, Sant Petersburg i Hong Kong—, però també estarà molt centrada en oferir una visió diferent del repertori, basada en lectures que emfatitzen els continguts emocionals de les partitures; allò que el director general de la casa, Joan Oller, defineix com la “teatralitat de la música”. Un concepte que estarà representat per formacions de forta personalitat, com la Mahler Chamber Orchestra, Musica Aeterna o Les Siècles.

El director grec Teodor Curentzis serà una de les estrelles del curs 2020-21. ©Anton Zavyalov.

Tampoc faltaran les figures llegendàries  del panorama internacional, com Yuri Temirkanov, Pinchas Zukerman o Elisabeth Leonskaja, però també visitaran el Palau alguns dels gran referents de la direcció orquestral del moment, com el cobdiciat Teodor Currentzis o el flamant nou titular de la Filharmònica de Berlin, Kiril Petrenko. Igualment remarcable serà la presència, per primer cop dins la programació de Palau 100, d’una dona al capdavant d’una orquestra simfònica, la canadenca Barbara Hannigan, en un curs que també tindrà, per primera vegada, un nom femení com a compositor convidat de la temporada, la finlandesa Kaija Saariaho.

“Volem que cada concert esdevingui un fet únic de la mà dels millors talents del panorama internacional”, ha dit Joan Oller, el qual també creu que recents esdeveniments musicals que ha viscut Barcelona, com la marató beethoveniana de Gardiner o la programació al Liceu de l’òpera Diàlegs de Tirant e Carmesina, de Joan Magrané, actual compositor convidat del Palau, “ens indiquen el bon moment de la música clàssica a Barcelona i això esperona a Palau 100 a seguir buscant l’excel·lència”.

El llegendari Yuri Temirkanov es situarà al capdavant de l’Orfeó Català. ©Sasha Gusov.

El primer dels 17 concerts previstos —12 d’abonament habitual i cinc extraordinaris— arribarà el 19 d’octubre i anirà a càrrec de la Simfònica de Göteborg, encapçalada per un altre nom jove de la direcció orquestral, Santtu-Matias Rouvali, i amb Truls Mørk com a solista del Concert per a violoncel, de Dvorák. A continuació, al mes de novembre, el llegendari Yuri Temirkanov i la Filharmònica de Sant Petersburg oferiran un programa de música russa que comptarà amb la col·laboració de l’Orfeó Català, que afegeix així un altre gran nom a la llista de prestigioses batutes que l’han dirigit en els darrers anys. I per tancar l’any, el 10 de desembre, una de les grans cites del pròxim curs: Teodor Currentzis, al capdavant de la seva formació Musica Aeterna, que oferirà la Patètica de Txaikovski. “Currentzis és l’home que està revolucionant el món de la direcció orquestral, perquè d’entrada no només es presenta com a director o compositor, sinó també com actor, assumint així aquesta component de teatralitat que té la música”, assenyala Joan Oller.

Barbara Hannigan, primera dona que dirigirà una orquestra simfònica a Palau 100. ©Marco Borggreve.

El nou any s’estrenarà el 25 de gener con la Filharmònica de Dresde i la pianista Elisabeth Leonskaja (Concert núm. 4, de Beethoven) i el febrer arribaran al Palau el Balthasar Neumann Chor & Orchestre, amb el Rèquiem alemany de Brahms, i la Filharmònica de Munic dirigida per Barbara Hannigan. La canadenca marcarà també la diferència al presentar-se en la seva doble vessant de directora i soprano, tot assumint el rol vocal solista de l’obra Djamila Boupacha, de Luigi Nono.  Un altre que farà doblet serà Pinchas Zukerman, que actuarà com a violí solista en el Concert núm. 3 de Mozart, i com a viola solista en el poema simfònic Don Quixote, de Richard Strauss, al costat de la Simfònica de la WDR de Colònia dirigida pel romanès Cristian Măcelaru.

Al mes d’abril, la Simfònica de Sevilla, dirigida per Ernest Martínez Izquierdo, oferirà dues obres de la compositora convidada Kaija Saariaho; una d’elles, el Concert per a clarinet ‘D’om le vrai sens’, també amb una important component escènica amb el solista desplaçant-se per la sala. Aquell mateix mes, el francès François-Xavier Roth i el seu conjunt Les Siècles tornaran al Palau justament un any després del que haurà estat el seu debut a la sala, previst pel 20 d’abril d’enguany.

El francès François-Xavier Roth tornarà per segon any consecutiu al Palau.

Al maig, el Palau viurà una altra cita estel·lar de la mà de la Filharmònica de Berlín i Vassily Peetrenko, amb un programa dedicat a Mozart i Txaikovski, i ja per finalitzar el cicle d’abonament, la Filharmònica de Hong Kong, dirigida pel seu titular Jaa van Zweden, oferiran la Simfonia Leningrad, de Xostakóvitx, i el Concert per a piano de Ravel, amb Khatia Buniatishvili com a solista.

A l’epicentre d’aquesta llarga agenda, i seguint l’experiència acabada de viure, el Palau tornarà a oferir una nova integral. Aquesta vegada seran les quatre simfonies de Robert Schumann, que Daniele Gatti dirigirà al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra en dues jornades consecutives, el 12 i 13 d’abril. El segon d’aquests concerts formarà part del cicle de cinc concerts extraordinaris que Palau 100 ha programat fora d’abonament i que també inclouen les actuacions de la Venice Baroque Orquestra, que dirigida pel seu concertino, Giuliano Carmignola, convidarà al públic “a escoltar Vivaldi com mai abans l’havia escoltat”; la Simfònica del Gran Teatre del Liceu i el seu titular, Josep Pons i Jordi Savall que dirigirà per primera vegada La creació, de Haydn. El 6 de juny, la temporada es tancarà amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya que, dirigida per Antoni Ros Marbà, oferirà El giravolt de maig, d’Eduard Toldrà.

Tota una festa musical que té un cost de 1,7 milions d’euros que el Palau de la Música Catalana aspira a finançar en un 90% amb la venda d’entrades. De moment el públic respón i els concerts del cicle compten amb un aforament que aquest any es situa al voltant del 92%.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close