Exposicions

Sixe Paredes, de l’art urbà al compromís per la natura

L’exposició que presenta la Galeria RocíoSantaCruz, titulada Círculo sagrado, mostra el seu treball actual procedent del muralisme contemporani vinculat a la natura i a les cultures ancestrals i indígenes.

Sixe Paredes. Círculo Sagrado
Galeria RocioSantaCruz
Gran Via de les Corts Catalanes 627. Barcelona
Fins al 10 de setembre 2020

Al llarg de tres dècades, Sixe Paredes (Badalona, 1975) ha desenvolupat una important trajectòria que fusiona les pintures de gran format urbanes amb un treball de taller interioritzat i reflexiu que ha exposat per importants institucions i galeries d’art. Aquesta transició de l’exterior, amb grans intervencions al carrer, a l’espai expositiu es produeix amb continuïtat i sense haver deixat mai de costat la vitalitat del llenguatge dels murs.

Vista de les obres de Sixe Paredes: Círculo Sagrado, 2019. Foto: Maria Fernanda Caballero.
Vista de les obres de Sixe Paredes: Círculo Sagrado, 2019. Foto: Maria Fernanda Caballero.

Artista multidisciplinari, expressa amb la seva obra, impactant i colorista, un univers propi a través de varies disciplines: pintura, escultura i instal·lació. Provinent del món del graffiti que va desplegar des de finals dels anys vuitanta, a mitjans dels noranta comença a experimentar amb l’escultura i la tridimensionalitat dels seus personatges psicodèlics, propers al món del còmic, fins a arribar a una abstracció. La cultura popular urbana, juntament amb la visió infantil, van configurar a l’inici el seu univers personal; una tragicomèdia sinistra i àcida d’uns éssers meitat antropomorfs i meitat zoomorfs. Els seus personatges recurrents, nens i animals, van créixer amb l’artista i es desplegaven en un món festiu i arrauxat, encara que amb un cert regust agredolç. Inicialment, va reflexionar sobre les interferències entre la realitat i la ficció, estudià les pertorbacions entre allò real i allò imaginari i se submergí en la frontera entre la consciència i la inconsciència. Criatures estrafolàries entre robots, extraterrestres i herois de còmic futurista; personatges, però, que seduïen l’espectador quasi fins a hipnotitzar-lo. Els colors, volgudament artificials i fluorescents estaven tractats amb un caràcter completament pla i encotillats amb perfils negres que emmarcaven les formes volumètriques. Unes formes, cinètiques i canviants, que creaven un espai accelerat. Tot un bagatge visual i un seguit de fonts estètiques que ha passat, primer, pel sedàs del graffiti a l’àmbit urbà, per després formalitzar-lo en el marc acotat de la tela i de l’objecte tridimensional. 

Intervenció de Sixe Paredes a la Tate Modern de Londres, 2008.

L’any 2008, Sixe Paredes, va ser un dels sis artistes convidats per la Tate Modern de Londres per formar part de l’exposició Street Art i intervenir les façanes del museu. Aquesta mostra va introduir les pràctiques més innovadores de l’entorn urbà compromeses socialment i políticament que s’exhibeixen al carrer i que tenen poc en comú amb els mers grafits de textos sense contingut. Cal pensar en el gir que significà pel mercat de l’art contemporani i que tenia un precedent els anys vuitanta, quan Keith Haring i Jean-Michel Basquiat es van convertir en els primers artistes urbans en vendre peces seves. El salt dels murs i de les façanes a la feina d’estudi, ha consagrat aquest llenguatge com una de les representacions més genuïnes de l’art actual per les nombroses connexions que té de referents contemporanis, universals i transversals. La seva inclusió en els circuïts de l’art va provocar que aquesta expressió deixés de ser un art marginal per convertir-se en un dels sectors del mercat de l’art.  L’art de carrer ha anat guanyant quota a les principals fires d’art contemporani del món i ja compta també amb espais museístics permanents. En aquella exposició, a la vora del Tàmesi, va exposar només un grafiter espanyol, Sixeart –com es deia en aquell moment-, un artista que amb 36 anys va aconseguir que l’aerosol cotitzés a l’alça en l’art mundial.

Sixo Paredes: Orígenes, 2019. Cortesia Galeria RocíoSantaCruz .
Sixo Paredes: Orígenes, 2019. Cortesia Galeria RocíoSantaCruz .

Des d’aleshores, s’han succeït amb èxit les seves exposicions internacionals a París, Brussel·les, Pequín, Londres, Madrid, Mèxic o als Estats Units i compagina l’execució de murals a ciutats de tot el món, amb la materialització d’un imaginari personal, actualment inspirat en pòsits ancestrals, en particular en la cultura andina prehispànica, donant lloc a l’ús de tècniques mil·lenàries com la dels telers, ampliant així el seu idioma artístic. Des de l’any 2009, Sixe Paredes passa llargs períodes de temps al Perú per connectar i aprofundir en el coneixement de l’art més tradicional amb comunitats de la zona, aprenent les tradicions i tècniques locals artesanes. Un altre gran influx és el de la natura, present pràcticament en tota la seva obra.

Sixe Paredes: Amazonía, 2019. Cortesia Galeria RocíoSantaCruz.
Sixe Paredes: Amazonía, 2019. Cortesia Galeria RocíoSantaCruz.

Circulo Sagrado (2019), la seva última exposició -exhibida primer al CEART (Fuenlabrada, Madrid)- arriba ara a Barcelona després d‘onze anys d’absència en els circuïts galerístics. Està configurada per sèries pictòriques, instal·lacions escultòriques amb teixits, i dos vídeos (Hidrosfera i Biosfera), que ens alerten sobre les greus conseqüències del canvi climàtic. Fa una crida per seguir formes de vida respectuoses amb el planeta i aposta per una estabilitat harmònica que mantingui el cercle sagrat en equilibri que és la mare Terra, generadora de les formes de vida. La seva inspiració en la muntanya com a font sagrada (iniciant-se a la de Montserrat a la qual hi accedeix a meditar des de jove) l’han convertit en un artista ecologista, i compromès amb la defensa del medi ambient. Advoca per la minimització dels impactes ambientals i pel desenvolupament sostenible al voltant de l’estalvi energètic, l’eficiència i la sostenibilitat per reduir la petjada ecològica que està destruint l’ecosistema.

Sixe Paredes: Pangea, 2019. Cortesia GaleriaRocíoSantacruz.
Sixe Paredes: Pangea, 2019. Cortesia GaleriaRocíoSantacruz.

En els treballs pictòrics empra una paleta més reduïda, donant valor a la monocromia de colors que simbolitzen els elements més perjudicats en la estremidora problemàtica de la crisi ecològica En paraules del propi artista, “Aquests dos colors, verd i blau, en la meva cosmovisió representen cel i terra, natura i univers, consciència i respecte”. Pintures en les que genera formes geomètriques i xarxes lineals en entramats que se sintetitzen en cercles sagrats i còsmics a favor de la salvació de boscos i oceans. Quant a les obres tèxtils, en els darrers anys ha estat influenciat per les cultures andines i mesoamericanas, plenes de color, saviesa i misticisme. Al seus referents occidentals, s’uneix la formació en tècniques ceràmiques i tèxtils antigues, incorporant no només una metodologia, sinó també una connexió ritual amb el context.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close