Arts escèniques

Sobre dansa, fan com si no en sabessin…

Han estat els dos mesos més estranys que mai es recorden, també per a ballarins i coreògrafes. O potser especialment per a aquest col·lectiu artístic perquè el contacte físic, el treball en grup i juntes dins d’un estudi han estat precisament les tres limitacions més grans que han hagut d’enfrontar. “El ioga ha salvat molts ballarins” ens explica Xevi Dorca, President de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC). Amb ell hem parlat de futur, pocs dies abans d’entrar Barcelona en fase 1.

“Hem d’agrair sobretot al Festival Grec el seu coratge, perquè davant la incertesa han optat per seguir endavant”, insisteix un parell de vegades en aquesta entrevista. Enrere queden dos mesos de negociacions, vídeo entrevistes i reunions amb tots els sectors de la cultura afins: des de les diverses administracions fins a altres col·lectius, el d’actors especialment, amb qui han intentat teixir complicitats; i el circ, amb qui han signat un protocol conjunt: “volem que se’ns consideri unitats familiars per fer possible uns assajos el més proper a la normalitat.”

Fem el relat d’aquests mesos d’excepcionalitat, doncs: en quin punt us trobeu?

Ens ha obligat a connectar-nos d’una altra manera i crec que ens hem adonat de la necessitat de tenir col·lectius organitzats per reivindicar les necessitats de la dansa. Des de la nostra associació hem tingut un diàleg directe amb la Generalitat i l’Administració local, per exemple l’Ajuntament de Barcelona. Però per arribar a Madrid hem constatat la necessitat d’atansament de nou a Con.ARTE: Confederació d’artistes de l’espectacle.

Les relacions entre tots no sempre han estat fàcils. És una història llarga: nosaltres vam impulsar la seva creació, però hi ha d’altres agents implicats, com per exemple el d’actors, que es van tornar a separar per divergències entre ells a escala estatal. I en aquell punt l’APdC va decidir també abandonar el projecte. Els darrers temps hi ha hagut un canvi de direcció en la confederació: això és clau perquè en aquests moments sol·licitem tornar a formar-ne part. Àlex Casanova n’és el President, també de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya: aadpc.

L’Associació s’ha mantingut en contacte els dies de confinament. Foto: APdC
L’Associació s’ha mantingut en contacte els dies de confinament. Foto: APdC

Teatre unit, en ple confinament, amb quines reivindicacions?

Hem fet molta feina: hem recollit dades, hem fet diagnosi, trobades amb la gent del nostre àmbit, explicant les mesures que s’anaven prenent, les prestacions a les quals ens podem acollir i les seves limitacions. Hem picat molta pedra.

En un context, on el Ministre de Cultura apel·lava als aplaudiments i no als ajuts immediats…

Va ser vergonyós, la veritat. I un cop s’han decidit a prendre mesures, t’adones que no coneixen bé la nostra realitat. Però aquests dies també han servit perquè la societat en general entengués millor la idea d’intermitència. Una característica que evidencia la necessitat de desplegar definitivament de l’Estatut de l’Artista, ara mateix en elaboració final en una subcomissió a Madrid.

I com s’explica que entre alts càrrecs i funcionaris d’Estat dedicats al tema, hi hagi tant de desconeixement?

Bé: sobre dansa, fan com si no en sabessin… Ja els hi va bé així: fan veure que no els interessa. Perquè un altre dels temes que s’està posant sobre la taula aquests dies és que la Cultura sigui considerada bé universal, de primera necessitat. Què haguéssim fet aquests dies sense cultura? Tot plegat és una qüestió purament econòmica.

I com sortireu d’aquí? Encara més precaritzats?

Tot és molt incert. La prestació extraordinària d’atur va tard i amb dificultats d’aplicació, confusa en el nombre d’altes perquè cotitzem per quantitat cobrada i ha deixat al marge els tècnics: un despropòsit. Nosaltres estem intentant convèncer perquè els contractes signats es puguin dur a terme més endavant, a partir de la tardor i preferentment dins del 2020. La roda no pot parar.
(*En el moment de tancar l’edició d’aquesta entrevista, el BOE de dimecres 27 de maig ha publicat diverses modificacions que milloren la situació.)

Tot i que enmig del desert, hi ha l’oasi del Festival Grec. Hem de començar a provar-nos; a veure els límits; com podem acomplir els protocols. Estem intentant que ens donin el segell d’unitat familiar: que les companyies puguin treballar assolint aquesta responsabilitat i fer-ho sense mascaretes. La mateixa setmana en què surt aquest article publicat, les produccions programades començaran a tenir els primers contactes físics.

Amb ganes de tornar a l’estudi i fer treball de grup. Foto: APdC
Amb ganes de tornar a l’estudi i fer treball de grup. Foto: APdC

A nivell més vivencial, vosaltres que teniu contacte directe amb els artistes, amb una base social d’unes 600 persones: com s’han adaptat i com estan preparant aquest nou temps?

El ioga, com a pràctica física, ha ajudat molt a un gruix important de companyes. La pregunta és perquè els esportistes d’elit tenen marge per entrenar i nosaltres no. El nivell d’exigència és el mateix. I la disciplina, evidentment, és el gran valor de la nostra especialitat.

I en clau més interna, just abans de confinament, l’APdC sortia d’una crisi interna (en el sentit de “canvi”): les eleccions a la Junta amb dues candidatures. Com s’ha abordat aquesta qüestió?

Em vaig alegrar molt que sortís una altra candidatura: gent disposada a comprometre’s per l’APdC. Però no podem perdre de vista que la nostra és una associació de caràcter sindical. Estem obrint comissions de treball i col·laborant amb membres d’aquella candidatura per tirar endavant algunes de les propostes que aportaven.

Per acabar, Xevi, què més caldria per a l’èxit del sector en aquesta nova normalitat?

Sens dubte, la reobertura dels espais d’assaig als Centres Cívics seria l’element que falta, juntament amb els del Graner i el Mercat de les Flors que ja es posen en marxa aquests dies. Després hi haurà la qüestió del Conveni col·lectiu, tema que haurem d’abordar a mitjà termini si volem que les bones pràctiques contractuals s’instal·lin definitivament en la dansa. Però aquí ens cal determinació per part de les companyies: no podem arribar a cap acord si a l’altra banda no hi ha algú ben organitzat, constituïts com a Patronal.

Al lliurament de premis 2017 DansaCat es va fer un homenatge als fundadors de l’APdC. Foto: © Josep Aznar
Al lliurament de premis 2017 DansaCat es va fer un homenatge als fundadors de l’APdC. Foto: © Josep Aznar

Així és com l’Associació de Professionals de Dansa de Catalunya segueix entestada, per fortuna per a afeccionats i públic en general, en millorar les condicions de treball del col·lectiu i treballadors de la dansa. Mentre celebren també la seva diversitat, les produccions, les iniciatives i els seus creadors. Just aquests dies han obert les votacions dels Premis Dansacat. Ens conviden a participar-hi: voleu dir-hi la vostra?

Jordi Sora
Jordi Sora: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close