Mercat de l'art

Sobreviure en un mercat globalitzat

En uns moments difícils per al mercat de l’art, el sector del galerisme a Catalunya repensa els seus models.

El sector de les galeries d’art a Catalunya palesa la seva inquietud per la situació de precarietat en la que viu: el mercat és molt reduït i les limitades vendes –que han caigut en picat des de 2008- no permeten endegar estratègies locals i internacionals d’envergadura per poder créixer i actuar com a estimuladors d’un mercat en hores molt baixes. Actualment la majoria de galeries mal-viuen, i amb gran vocació i esforç personal algunes segueixen plantejant programes i exposicions de risc mentre es costegen presències internacionals en fires que és les que, mínimament, les sosté. Evidentment, hi ha excepcions, però són molt escasses. Un factor clau a posar sobre la balança és el mercat  globalitzat que exigeix internacionalització i una nova manera de treballar amb els artistes, acompanyant-los en la producció i projecció. Un altre component és la inexistència d’un col·leccionisme públic i privat que aposti per l’art contemporani i un mercat monopolitzat per unes quantes galeries internacionals que no cedeixen espai a altres.  És una situació a la que no es veu una sortida a curt termini si no es provoquen canvis que estimulin i vigoritzin el sector. Això és el que varen manifestar representants del sector el proppassat 25 de novembre a la jornada “Art i galerisme”, organitzada pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, en un debat en el que es va posar sobre la taula el cúmul de situacions adverses que viuen aquests professionals.  Estan convençuts que cal reinventar-se i entenen que estan en fase d’evolució sense, encara, un horitzó clar i definit.

Publicació ICEC 2018, estudi sobre les Galeries d’Art de Catalunya.

Segons dades publicades per l’Observatori d’Empreses Culturals de Catalunya, organisme vinculat a l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), el 2013 el nombre de galeries era de 144, el 2016 es comptabilitzen 145, mentre que actualment, entre les dues associacions de galeries (Gremi de Galeries d’Art Catalunya, creat el 1978; i l’associació Art Barcelona ABE, fundada el 1990) en són 74 galeries; sense comptar les que van per lliure i no estan associades.  Durant les darreres dècades s’han perdut pel camí algunes d’històriques que van jugar un paper fonamental com ara la Sala Gaspar, Dau al Set, Ciento, René Metras, Ignacio de Lassaletta, Alejandro Sales, Barbié i darrerament Estrany-De la Mota per reiniciar una nova etapa, mentre que moltes altres s’han vist forçades a abandonar els seus locals històrics per emplaçar-se en districtes més assequibles, allunyades de l’eix comercial històric que era Consell de Cent.

Amb tot, després d’uns anys de frenada tècnica, actualment Barcelona i la seva àrea metropolitana va reprenent l’empenta gràcies a propostes innovadores i compromeses amb la creació experimental; espais i projectes independents i arriscats que han donat un nou impuls al panorama artístic contemporani i que han iniciat una nova manera de treballar amb els artistes. La seva destacada aportació, com a nou model de galeria,  juga un paper clau en la cadena de valor entre la creació de l’artista i la producció dels projectes que defensen per, finalment, donar-ne la màxima projecció. Espais d’experimentació i oberts a la participació que estan teixint, amb risc i tenacitat, nous valors per assegurar el desenvolupament de projectes artístics, la difusió de les noves pràctiques creatives i la vivència de l’art a l’espectador.  Un grup d’espais que suposen un relleu generacional i renoven el mapa artístic de la ciutat amb un perfil flexible de galeria que funcionen com a laboratoris de projectes alternatius.

Galeria Estrany de la Mota, poc abans del seu tancament.

El que entenem per galeria d’art és un element bàsic en el desenvolupament del mercat i del sistema de l’art en general, i naturalment un factor clau -no l’únic- per a l’impuls de les pràctiques artístiques contemporànies. D’una banda, ofereix suport als artistes en el creixement i consolidació de les seves trajectòries i, de l’altra, el posicionament en el mercat per garantir la seva continuïtat. En l’última dècada, les galeries catalanes han iniciat una etapa de transició: han viscut un xoc de canvi generacional, no només de la figura de propi professional, sinó també del col·leccionista i del públic.

Els col·leccionistes són una altra de les baules importants en termes quantitatius i qualitatius. Entesos com a persones, empreses o institucions, constitueixen una part important del conjunt de l’activitat del mercat (no tota), i són un segment bàsic en la cadena de valor. La funció social que desenvolupa el col·leccionista és un factor primordial per a la preservació, conservació, sistematització i dinamització de l’art, sense oblidar la seva tasca de mecenatge; una actitud sensible i una vocació que esdevé una forma de viure, pensar i conèixer. És en el moment de compartir amb la societat la peça o peces significades que el col·leccionista ajuda a complir el sentit últim de la creació artística. A Catalunya per una marcada tradició historicista, s’ha relegat el compromís per l’art contemporani i s’ha apostat pel valor consagrat i segur en detriment de les individualitats prometedores. Aquest fet ha propiciat que, majoritàriament, les col·leccions particulars no hagin jugat fort i s’hagin nodrit d’un patrimoni reconegut, eludint el risc per les vies expressives més innovadores i trencadores i pels llenguatges oberts i experimentadors.

Alalimón Galeria. Barcelona.

La recuperació del sector en l’àmbit català passaria per tornar a connectar amb el públic, especialment amb el més jove, atenent la revolució digital i social a la que ens enfrontem; apostar per propostes innovadores i de qualitat que apropin l’espectador a l’art no com a subjecte passiu sinó com un agent actiu; trencar la barrera de l’art com un fet inabastable, juntament amb la capacitat per restablir la confiança que ha perdut bona part dels compradors sobre l’estructura especulativa que anys enrere va marcar la comercialització d’obres d’art i, sobretot, treballar amb una estratègia col·lectiva que afavoreixi el reconeixement de l’estructura artística.

Si volem aspirar a l’excel·lència en els nivells de consolidació dels nostres creadors i el manteniment de les seves trajectòries cal disposar d’una varietat de circuïts, públics i privats que ajudin als artistes a continuar en el seu camí. Les galeries i espais d’acompanyament i difusió de les arts visuals, juntament amb els centres de creació d’art contemporani i els museus, són el motor de l’activitat creativa i de relació entre els artistes i el públic. En aquest canvi de paradigma, calen esforços i accions per posar en valor les iniciatives culturals d’un sector que ha de canalitzar el concepte de l’art com un bé, no únicament econòmic, sinó en la seva singular capacitat de dimensió social.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca