Exposicions

SOS, Vacca i el so fet art

L’Espai d’Art Contemporani de Castelló, EACC, exposa art sonor, i no podia ser d’altre que de l’experimentador per excel·lència en la matèria, Vicens Vacca. SOS a més de la peça que li dóna nom es conforma d’ HIMNE, picolo dúo, N.H.H.R., Speech creades ex professo per a l’espai.

SOS
Espai d’Art Contemporani de Castelló
Carrer de Prim s/n. Castelló
Fins al 31 de gener de 2021

La museografia de l’art sonor trenca, necessàriament, amb la disposició convencional de l’obra d’art més remota. I requereix, inextricablement, espai. L’edifici de l’EACC és un cub rectangular, gegant, diàfan i amb molta altura. Idoni per a moltes exposicions, però no tant per a Vacca. “Aquest edifici és difícil de treballar en so a causa de la reverberació. Però ho he resolt amb un espai lliure i la modulació del so en cada peça. Has de procurar que l’espai no se’t menge. Si no menjar-te’l tu”, declarava en l’encontre obert al públic amb el crític Valentín Roma amb motiu del Dia Internacional del Museus a Castelló.

HIMNE. Foto de Carlos Pascual.

A hores d’ara ningú discuteix l’estatus d’artista de Vacca més que ell. Provinent d’una família de músics, el que diríem una saga, de la que no va poder ser-ne un més. La impotència de voler, però no tenir les facultats adients es va convertir en un problema per a l’artista fins que va crear “Estic mort”, era el 1984. De la mancança va fer virtut. Amb una franquesa brutal conta com “el concepte de desgràcia ha estat amb mi des de l’origen. Intente fer les millors peces dins el desastre de la meua ment”. La desgràcia, la frustració o el desastre per no fer el que s’esperava d’ell. Fins a trobar la fortalesa per qüestionar eixe qui eteri, per aprofundir en l’errada, en allò fallit i fer-ho la base de la seua carrera que ja s’estén 30 anys. L’artista porta el compte: 80 obres artístiques, 40 són obres sonores, 20 d’elles mai han vist la llum i 10 són peces recurrents. I amb tot no té un pla mestre.

La visita a SOS estableix un recorregut travessat pel sentit experiencial de la persona visitant. S’entra en el túnel acústic d’HIMNE. On s’emet la confrontació estereofònica musical de dos coneguts himnes nacionals. Aquesta peça es basa en un dibuix de fa vint-i-cinc anys. Dada que permet entendre el modus operandi de Vacca, açò és no rebutjar material, tornar i rescatar idees preexistents i dotar-les de contemporaneïtat. En N.H.H.R. es repeteixen en bucle vint-i-una frases en tres idiomes que mostren sentències, interrogacions, retards i dilacions que condueixen a una resposta: No hi ha res. SPEECH és un sistema acústic autònom que genera música en funció del so emès davant un micròfon i modula al mateix temps la il·luminació que incideix sobre la peça. I, finalment, SOS, és l’emissió cíclica del conegut senyal internacional d’auxili. S’emet des del primer pis de la sala principal de l’Espai d’Art Contemporani de Castelló. A més, una variant amb temps d’emissió i silenci diferents s’emet en el bar de l’EACC, dissenyat per Daniel Buren.

N.H.R.R. de Vicens Vacca.

És ben cert que aquestes obre com la resta de la seua trajectòria es presenten sota l’aspecte de la sofisticació tècnica. Un fet que atorga severitat a l’art sonor per entrar dins l’espai d’un museu. Vacca parla sobre la dificultat inherent de l’art sonor a l’hora d’adquirir-lo col·leccionistes particulars que puguen exposar-lo en àmbits privats. Per això, apunta a les institucions públiques com les salva-guardadores d’aquest tipus d’art.

La de Vacca és una carrera feta de projectes constant i mai acabada. O si. Sorprèn escoltar de la seua pròpia veu que podria acabar perfectament el treball artístic, i dedicar-se a ressuscitar treballs anteriors. “Tot i que, malauradament, se m’ocorrerà alguna cosa nova i hauré de presentar-la de manera atractiva i espere que funcione”, confessa irònicament. Unes paraules emeses des d’un estatus d’artista poc comú. I és que Vacca té un treball que el fa no dependre de l’art. “No em considere un artista professional. No podria treballar constantment en art. Estaria mort”. Amb la distància i la independència que aquest fet li atorga reivindica com “separar-se de l’art de vegades funciona molt bé per a fer bon art”. En conversa amb Valentín Romà fa seua la premissa que l’art és una qüestió de vida o mort. Per això argumenta que “no faig peces males. Intente fer les millors peces dins el desastre de la meua ment”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

L’art sonor de Vacca desconcerta a l’espectador convencional. És un fet. Però sorpén més si cal atendre a les reflexions d’un artista amb un nivell de consciència sobre el seu mode de crear i la transcendència del que hi fa realment extraordinari. Preguntat sobre la transcendència de les seues obres, Vacca argumenta que “el meu treball és una resposta fulminant ultralenta que espere dure el que dure jo. Quan treballe pense el que quedarà durant un temps. La peça ha de tenir un recorregut, si no no la faig”. Pel que fa al públic, el té present, però d’una manera molt sincera. Explica com primer fa front al que nomena “el seu problema” mitjançant la construcció d’una peça. L’espectador arriba després, i serà qui dirimisca si la peça funciona o no.

“La meua obligació és fer bones peces. Funcionen? No ho sé. Per això tire la meitat”. Aquesta frase resumeix ben bé la manera de concebre l’art de Vicens Vacca. Un franctirador per a uns. Un home i artista honest per a d’altres. Amb tot, un resilient de l’art sonor contemporani que carrega a les seues espatles innumerables mostres d’habilitat a l’hora de fer música, o com ell diu, d’utilitzar la música.

És llicenciada en Història de l'Art. Ha realitzat la tesi doctoral 'La dimensió cultural del paisatge i del territori en el cinema rural espanyol, 1950-1959'. Compagina la recerca amb la crítica cinematogràfica i la gestió cultural. Ha estat corresponsal de Premios Oscar web de cine, Encadenados revista de cine, La Gualdra i La jornada de Zacatecas, Mèxic, als festivals de cinema de Cannes, Sevilla, Friburg i Cinema Jove, València. I redactora al D'Aily News del Festival d'Autor de Barcelona. Ha treballat com a adjunta al comissariat de l'exposició 'Primers Moments', i ha comissariat les mostres 'Disjuntives poètiques d'un paisatge a la deriva' i 'Disjuntives poètiques per pensar el present' de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.

Articles relacionats amb Espai d’Art Contemporani de Castelló

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close