Deliris generacionals
Es pot representar des d’un escenari l’apocalipsi vital dels nostres dies sense fer-te combregar amb rodes de molí? El col·lectiu VVAA ho intenten amb ‘Arcas … Més
Es pot representar des d’un escenari l’apocalipsi vital dels nostres dies sense fer-te combregar amb rodes de molí? El col·lectiu VVAA ho intenten amb ‘Arcas … Més
Té tot just 28 anys, però ja ha guanyat el premi al millor director al Fesitval de Màlaga per ‘Julia ist’ i, com membre del … Més
El teatre català contemporani existeix perquè té la capacitat de renovar-se contínuament i, sobretot, perquè els joves no s’han rendit. Sens dubte, el fenomen més excitant dels últims anys ha estat el naixement de companyies formades per artistes de tot el territori que han fet una aposta clara per trencar el discurs tradicionalista del teatre, amb una mirada europea gens castradora i ganes de dir coses noves. A més, cadascuna d’elles ha pogut créixer vinculada a una sala, que no ha estat mai de les grans del país: Sala Beckett, Teatre Akadèmia i Teatre Tantarantana. N’hi ha quatre que han excel·lit (Col·lectiu VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas), especialment per tot el que se n’ha derivat. En fem un retrat.
Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.