Noms com Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer, Shakespeare, Stefan Zweig o Lorca sempre tenen coses a dir-nos. No passen mai de moda, i així ho proclama el Temporada Alta 2019, amb un lloc preeminent de la programació. El festival gironí, que arriba enguany a la 28a edició, es consolida, per la seva aposta i ambició, com el festival de tardor de referència del sud d’Europa.
El total de 97 espectacles –dels quals n’hi ha 27 de producció internacional i 56 d’autoria catalana– van més enllà de ser un simple aiguabarreig de propostes, amb els clàssics com a bandera d’un discurs que sobreviu al pas del temps. Més enllà d’una voluntat històrica i de respecte, el cartell reivindica referents que ens lliguen a allò comú que perdura al llarg dels segles, en un paisatge que ens interpel·la i encara és d’absoluta vigència.
Aquest n’és el quid de la qüestió: tots els clàssics revisitats estableixen una connexió amb els dies que vivim i ho fan des de l’inconformisme i amb la voluntat de fer-nos remoure, amb la crítica als estaments i a les persones que ostenten el poder com a divisa.
Un bon exemple n’és l’espectacle protagonista de la inauguració oficial, Mesura per mesura, de la Royal Shakespeare Company (11 d’octubre), una peça on Shakespeare va posar el focus en la gestió de la justícia, sense que calgui establir gaire vincles amb el present, de tant tristament evidents com són. L’obertura del festival s’ha previst en un doble programa de l’autor anglès de caràcter internacional, amb Macbettu –teatre físic de la mà d’Alesandro Serra– completant el díptic.
El millor talent català i internacional
A banda de clàssics perennes, el Temporada Alta 2019 també estrenarà les noves obres d’Àlex Rigola (a partir de l’ombra del càncer), Sol Picó (Red room), Marta Carrasco (Jo dona), Roser López Espinosa (Trama), Carlota Subirós (Grrrls), Jordi Oriol (Europa bull) o CaboSanroque (Dimonis), autors ineludibles de la nova escena catalana que compartiran cartell amb Thomas Ostermeier (Retour à Reïms) o Angélica Liddell (Una costilla sobre la mesa: Madre, amb la participació d’El Niño de Elche). Risc, rigor i compromís al costat de la irreverència de l’art que vol anar una passa endavant.
En aquest sentit, Temporada Alta manté, un any més, l’aposta per la programació internacional amb 27 títols on hi conviuen noms totalment consagrats al costat de noves veus, com Alessandro Serra, Dada Masilo, TG Stan, Tiago Rodrígues o Oskaras Korsunovas, entre molts d’altres.
La panoràmica d’estrenes del festival inclou l’esperada adaptació de La mort i la primavera, novel·la de Mercè Rodoreda reeditada en la versió definitiva per Club Editor, dirigida per Joan Ollé i amb producció del TNC; els Paradisos oceànics d’Aurora Bertrana, amb producció del Grec; Israel Galván i la seva versió d’El amor brujo; o l’obra que ha fet Lluís Pasqual a partir del Romancero gitano de Lorca, amb Núria Espert al capdavant. Sense oblidar-nos dels Hits del Tricicle, un indiscutible tast de clàssics de la riallada contemporània, a l’Auditori de Girona.
Setmana dels programadors
Temporada Alta torna a organitzar la Setmana dels Programadors, del 21 al 24 de novembre, uns dies on es concentren una quantitat important d’espectacles contemporanis per tal que programadors estrangers tinguin l’oportunitat de conèixer el que es fa al país pel que fa a les arts escèniques, amb l’objectiu de facilitar la sortida cap a mercats internacionals de les companyies i les produccions.
En aquesta edició, es combinaran produccions d’alguns artistes del país reconeguts internacionalment com Àlex Rigola i també propostes d’artistes i companyies del país que estan actualment prenent embranzida internacional, com Cabosanroque, Roser López Espinosa, o Pere Faura (amb Incurables). La Setmana dels Programadors també tindrà companyies i creadors internacionals de fora de Catalunya com Christiane Jatahy (O agora que demora).
Pyrenart, l’art que traspassa fronteres
A través de Pyrenart, enguany es presentaran les següents obres: La melancolía del turista, de Oligor y Microscopía, que estrenaran a Temporada Alta una proposta que es pregunta sobre l’ascens i la caiguda de la idea d’un paradís, i parla del turisme i de com en ocasions envaeix les ciutats; Kultur de El Conde de Torrefiel enfronta l’espectador a una escena en aparença realista –un càsting que exigeix una escena de sexe explícit–, per crear una experiència íntima i subjectiva adoptant la posició d’un voyeur que espia una situació que creix en intensitat; la ja mencionada Trahisons de TG Stan, un Pinter que defuig la posada en escena més costumista; i Parias de Javier Aranda, un espectacle de titelles per adults premiat a diversos festivals.
