Art World

The Life and Times of Alvin Baltrop exposició fotogràfica al Bronx Musem of the Arts

Mostra de potents fotografies de la cultura underground gay al West Village i de cruisingals embarcadors de Nova York que Alvin Baltrop va immortalitzar entre la dècada dels 70 i els 80.

The Life and Times of Alvin Baltrop
Bronx Musem of the Arts
Fins al 9 de febrer del 2020

Alvin Baltrop, The Piers (man wearing jockstrap)​ foto presa entre 1975-86. Cortesia del Bronx Museum of the Arts.

Tot i haver dedicat la vida a la fotografia (d’adolescent feia fotos amb una càmera Yashica pel barri) quasi ningú va fer cas del talent d’aquest nadiu del Bronx i només va poder exposar dues vegades. La primera l’any 1977 al The Glines, una organització que crea i preserva art gay i una altra a un bar de l’East Village on havia treballat de porter alguna vegada. Per la temàtica de les fotografies i perquè era un home negre bisexual, Baltrop no va ser acceptat als cercles artístics, majoritàriament blancs, del seu temps. El 1972 retornat de la guerra del Vietnam, on va fer d’infermer a bord d’un vaixell, va estudiar dos anys a l’escola d’arts visuals de Nova York (SVA) mentre desenvolupava tot tipus de feines per sobreviure com venedor ambulant o dissenyador de joies. Per poder dedicar-se quasi exclusivament al seu projecte de fotografia als embarcadors, va acabant deixant la feina de taxista i es va establir com a transportista autònom. Moltes vegades passava dies observant el que succeïa als embarcadors, fotografiant amics, coneguts i desconeguts, i dormint a la furgoneta que aparcava a la vora. Als 55 anys va morir de càncer.

Alvin Baltrop, ​The Piers (collapsed architecture) ​foto presa entre 1975-86. Cortesia del Bronx Museum of the Arts.

El rebuig a la seva fotografia, fins i tot per part de les galeries que exposaven temàtica homoeròtica, no va permetre a Baltrop revelar molts dels negatius fotogràfics ni tenir cura de les fotografies que sí va imprimir. Quan es va assabentar que patia càncer va començar a treballar en l’elaboració d’un llibre sobre aquest projecte. En la introducció d’aquesta obra inacabada el fotògraf va escriure: “El sexe casual i el drogar-se relaxadament, la creació artística, la música, prendre el sol, ballar i la celebració van donar pas a als atracaments, la cruel i indiferent violència, els suïcidis i alguna vegada, fins i tot a l’assassinat. La ràpida expansió de la sida als 80’s va reduir significativament el nombre de persones que anaven a viure als molls i la joia esporàdica que s’hi podia trobar”. L’any 2008, quatre anys després de la mort d’Alvin Baltrop, l’historiador Douglas Crimp va publicar una peça lloant-lo a la revista Artforumi així va començar la fascinació per les estructures abandonades i en runes, com el moll 52, d’una Nova York decadent i també plena de llibertat que Baltrop va retratar magistralment. Un interès que arriba fins al complet llibre (part memòria, part història) que aquest passat 2019 va publicar l’acadèmic Jonathan Weinberg: “Pier Groups: Art and Sex Along the New York Waterfront”. Al llibre hi trobem l’explicació de la transformació de la ciutat el 1969, amb els disturbis de l’Stonewall i les lluites pels drets LGBT que van animar l’alliberació d’aquests col·lectius i en la qual els embarcadors abandonats van jugar un paper molt important. L’artista Delmas Howe descriu el Pier 46 com una arena pel teatre sexual.

Gràcies a aquests i d’altres testimonis com els de Vito Acconci, Shelley Seccombe o Gordon Matta-Clark i a les fotografies de Baltrop, els embarcadors han substituït espais més exclusius, com Studio 54, com els llocs de reunió predilectes en la memòria col·lectiva undergroundde l’època.

Alvin Baltrop, The Piers (exterior), foto presa entre 1975–86. Ed Halter

L’exposició, en la que hi ha col·laborat l’Stonewall 50 Consortium, mostra més de 170 fotografies que Baltrop va fer entre el 1969 i 1986 i objectes del fotògraf, com una càmera i la seva documentació personal, que no han estat mostrats mai abans. També s’ha publicat un catàleg entre el Museu del Bronx, on hi ha l’arxiu del fotògraf, i l’editorial italiana Skira. L’edició del catàleg va anar a càrrec del comissari de l’exposició, Antonio Sergio Bessa, i compta amb assaigs del mateix Bessa, Douglas Crimp, Adrienne Edwards, Allen Frame i Mia Kang.

La figura de Baltrop s’ha de reivindicar per la qualitat del seu record fotogràfic i històric i per reparar totes les negatives que va rebre en vida per part de galeristes. Segons el crític d’art Ed Halter hi havia qui no es creia que Baltrop hagués fet les fotos, i fins i tot una persona el va acusar de robar el portfolio a un artista blanc i fer veure que era seu.

L’exposició The Life and Times of Alvin Baltropes pot visitar gratuïtament al Musem d’art del Bronx fins el 9 de febrer del 2020.

Laura Calçada i Barres

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca