Teatre

TNT, el festival sense complexos

Si voleu conèixer quines són les noves tendències escèniques del present que miren cap al futur la vostra cita és el Festival TNT que es fa a Terrassa entre els dies 26 i el 28 de setembre. Un certamen que arriba als dotze anys convertit en referència gràcies a la perseverança de Pep Pla, director fins aquesta edició. Creació contemporània, escena híbrida, multidisciplinarietat, nous llenguatges. Encara no hi ha un mot clar que faci justícia a aquelles creacions que trenquen amb la convenció, l’escena més inconformista i massa sovint bandejada o amagada entre el gruix de la cartellera. El TNT és l’únic festival especialitzat a Catalunya que, sense complexos, cada any és l’epicentre d’uns espectacles que tenen molt a dir i a oferir al públic.

«Tot acte de creació és, primer, un acte de destrucció», frase de Pablo Picasso i lema d’aquesta edició del TNT. La síntesi perfecta la trobareu a l’espectacle inaugural. Germinal de Halory Goerger i Antoine Defoort planteja la possibilitat de tornar a començar com espècie, de construir una nova civilització. Funció única i estrena a l’Estat espanyol després de triomfar pels cinc continents.

Els eixos de la programació van en consonància amb les temàtiques més tractades entre les propostes rebudes, enguany més de 400. Pep Pla explica que «els artistes parlen d’allò que els preocupa, que és el que amoïna en general a la societat. Per exemple fa dos anys vam rebre moltes propostes sobre migració. Aquest any els dos temes són la dona (des de la cosificació, l’explotació laboral o la bellesa) però també els espectacles fets per dones perquè és una qüestió que ens interessa a totes, està molt candent. L’altre és el viatge, incloent-hi el turisme, com anem a veure l’altre i a la inversa, els problemes que tot això pot generar».

Dues de les cinc coproduccions de l’edició ho resumeixen perfectament: la creadora Ada Vilaró estrenarà 360 grams, un espectacle que reivindica la bellesa desafiant els estereotips sobre el cos de la dona compartint la seva experiència íntima de tenir un sol pit post càncer. La companyia Mos Maiorum torna al TNT seguint la seva línia de treball de teatre documental per presentar Gentry, espectacle sobre la gentrificació basat en el testimoni i pensat en un sol espai escènic per a públic i artistes.

360 grams. Ada Vilaró
360 grams. Ada Vilaró

Estètica sense límits

A nivell estètic el TNT s’ha especialitzat en teatre postdramàtic, un món on la pluralitat i la barreja són comunes i que també evoluciona. «Ara quan hi ha un micro en escena nosaltres diem que sembla del segle XX. Hi ha creadors com Rodrigo Garcia, Angelica Lidell, Àlex Serrano o últimament Conde de Torrefiel que han imposat una certa forma de fer i molts grups s’hi emmirallen. Però altres busquen la innovació pura i dura, per això sempre tenim experiments escènics, provatures. També hi ha l’element tecnològic. Imagina el dia que podrem donar unes ulleres de realitat virtual a cada espectador, això canviarà molt les coses, igual que la robòtica o el làser», diu Pla. Una de les estrenes que enguany sorprendrà és Incurables, la col·laboració entre el coreògraf Pere Faura, els vídeo-artistes Desilence i Albert Salinas (DJ Wooky) per ballar, sentir i mirar com es pot plasmar amb uns sensors el tàndem entre dansa i música electrònica. Per als que us agradi el joc del teatre barrejat amb cinema en viu la companyia Atzur presenta Pla-dur, la història d’Aurora, una dona que treballa netejant pisos turístics.

Saber què es cou

La característica que fa únic el TNT és que dona l’oportunitat de conèixer les companyies més joves del panorama català. La prova és que al desè aniversari enlloc de celebrar-lo amb grans noms es van programar artistes que debutaven o presentaven la seva segona peça. Arriscat? «Nosaltres ens hem donat aquesta llicència i sembla ser que ha estat ben recollida perquè la gent ve a veure quines són les novetats. I d’aquí han sorgit obres que parlen de coses que ens toquen directament i després formen part de les programacions de grans teatres o dels pobles d’una manera normal. Però neixen dins el TNT, creem espectacles que es van assimilant a tot arreu» explica el director. Entre la programació cal seguir la pista de la Fundació Agrupación Colectiva que estrenarà Protocolos de acción frente a lo desconocido dirigida per Francesc Cuéllar; del col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina, format per Cristina Morales, Élise Moreau i Elisa Keisanen, que presenta el seu primer espectacle, Catalina o de Laia Tarfur i Alba Rihe que estrenaran la coproducció Cobalto.

L’aposta decidida per la creació contemporània i pels més joves ha provocat que, en els darrers anys, hagi augmentat el nombre de programadors autòctons que s’han sentit còmodes al TNT i han apostat de manera natural per espectacles, en aparença arriscats, que finalment giren arreu de Catalunya en tot tipus d’espais. La mida sostenible del festival i el fet que tingui lloc fora del focus centralista de Barcelona de ben segur hi han contribuït. Per la seva banda, els programadors internacionals també hi acudeixen a prendre nota per exhibir als seus països els artistes catalans més representatius de les noves tendències.

Incurables. Pere Faura i Desilence
Incurables. Pere Faura i Desilence

A nivell de públic ha passat el mateix fenomen, espectadors fidels que tenen ganes de descobrir el més nou es barregen amb públic de la ciutat que gaudeix d’una proposta cultural consolidada amb el temps i que també té en compte l’espai públic programant arts de carrer. Enguany la proposta més esperada és Par les temps qui courent… de la prestigiosa companyia francesa Cie. Carabosse. També es pot recuperar l’experiència singular de John Fishermann i el seu #Moneyforfree, que ens enfronta a la relació que tenim amb els diners i, per qui encara no vulgui sortir de la zona de confort, que prengui nota del concert d’Hidrogenesse a la plaça Vella.

Pep Pla ha estat durant dotze anys director del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i del festival TNT. Fa mesos va anunciar que tancava aquesta etapa per continuar la seva trajectòria com a director d’escena. Del 2 al 20 d’octubre presenta al Lliure Quan es faci fosc, monòleg protagonitzat per Míriam Iscla, el procés íntim d’una astrònoma cap a la ceguesa de l’autora Hattie Naylor.

Seguiu-la a:

Teresa Ferré

Llicenciada en Periodisme i DEA en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada d’Història del Periodisme a la UAB.
Va començar a escriure sobre teatre l’any 2000 fent entrevistes i reportatges per a la revista d’arts escèniques Artez. Entre el 2003 i el 2005 va col·laborar amb la revista teatral.net i a partir del 2006 fins al 2009 va fer crítica teatral al diari El Punt. Ha format part de la secció de teatre de la revista Butxaca des del 2014 fins al seu tancament el 2017. Forma part del col·lectiu recomana.cat
Teresa Ferré
Seguiu-la a:

Teresa Ferré: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca