«El torero al·lucinogen» de Salvador Dalí

Didàctica de l'Art

Els genis fan servir el seu art per expressar sensacions, experiències, moments viscuts, emocions tot fent partícips als espectadors de la seva història a través d’ombres, de colors i de símbols. Salvador Dalí no va basar la seva obra en experiències reals sinó en els seus somnis, la imaginació i l’inconscient.

Va néixer a Figueres, el 1904, un any després de la mort del seu germà gran. D’ell va heretar el nom, la roba i les joguines, i gairebé la vida i la mort perquè Salvador Dalí no era Salvador Dalí, sinó el seu doble i aquí comença una vida irreal o surrealista.

El germà gran de Salvador Dalí, també anomenar Salvador i mort abans de cumplir dos anys

“El torero al·lucinogen” és una de les seves obres més sorprenent, perquè igual que la vida de Salvador Dalí, no sembla el que és.

1

 El Torero Al·lucinogen és un exercici que pretén resumir tota la vida de l’artista. Fixeu-vos, a la part inferior dreta el trobem a ell, d’infant, amb el seu vestit de mariner i la rutlla, però en comptes de guiar-la amb un bastó, ho fa amb un gran os. Dalí infant observa el seu propi futur, un futur que forjarà en una terra que té una història molt antiga.

1

Els orígens de l’Empordà són grecs i romans i apareixen amb la Venus de Milo que és al centre de l’obra, representada des de diferents angles. Entre el joc d’ombres que crea la seqüència de les venus en el seu conjunt es reconeix la cara d’un torero i amb la montera. La part dreta del pit de la Venus amaga el nas del torero, l’abdomen és la seva barbeta, el diafragma i la part esquerra del pit configuren la resta de la seva cara. A sota de la barbeta un botó ens identifica la camisa junt amb la seva corbata de color verd que seria la faldilla de la Venus. Al costat de color vermell sang, el capot. 

1

El torero no està content sinó que dels ulls surten llàgrimes per la mort del toro que té als seus peus. Dalí estava fascinat per un dels descobriments més rellevants del seu temps: la matèria estava composta per partícules anomenades àtoms. El toro que el torero ja ha matat, té en el punt de l’estocada un seguit de punts en procés d’atomització que s’expandeixen sobre les banderilles clavades i que acaben convertint-se en mosques, a dir en mort. El toro creat a partir de les roques del Cap de Creus té una gran mosca a l’ull.

1

La sang vessada dóna pas a les aigües tranquil·les de les platges de l’Empordà. O ja no són tan tranquil·les? Flotant hi ha aparegut una banyista sobre un matalàs groc símbol de la invasió turística i de la pèrdua de l’anonimat i la privacitat. A qui confiar la lluita en contra d’aquesta invasió? Les mosques de Sant Narcís se’ns dubte faran la feina tal i com han fet al llarg de la història. 

1

I que millor lloc que el circ romà o la plaça de toros per representar una història com aquesta? Qui serà l’espectadora? Gala, la seva dona des del 1958. Observa des de les grades la vida del seu company de fatigues. Trista i seria per la celebració de la curses de braus i malenconiosa i desconsolada per la mort de l’animal. 

1

I al mig com si fos un exemple de vida i d’esperança unes magnífiques flors, les roses. Roses vermelles, les preferides de la seva amada i amb les que tindria el seu propi perfum, “Dalí le Parfum”.

Un quadre resultat d’una forta reflexió i coneixement d’un mateix. Representació d’una terra, d’una cultura, d’uns sentiments i d’un amor amb un estil molt característic, caòtic, al·lucinogen i amb una cerca d’imatges tridimensionals gràcies a la holografia.

Tots tenim una història, una terra i uns sentiments!

Eva Poblador

Dra. en Didàctica del patrimoni. Va estudiar la llicenciatura d’història a la Universitat de Barcelona. De ben jove va inciar la seva activitat professional a les Mines de Gavà. Posteriorment es va incorporar a l’empresa Schola. Didàctica Activa de la qual n’és sòcia. És professora associada a la Facultat d’educació de la Universitat de Barcelona i membre de l’Equip de recerca en Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI) de la UB.
Eva Poblador

Eva Poblador: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca