Exposicions

Tu (o vosaltres, o ells, o nosaltres, o ningú)

És una exposició bigarrada i un punt caòtica, com ho solen ser sempre aquesta mena d’exposicions en què es barregen obres de diferents artistes, els quals inevitablement aborden temàtiques diferents i ho fan cadascun amb la tècnica, la disciplina o el format que més els convé o més els plau. A You, el Musée d’Art Moderne de París mostra una selecció d’obres d’artistes francesos i internacionals (prop d’una cinquantena, en total) que formen part de la col·lecció Lafayette Anticipations i que han estat adquirides des del 2005 ençà. La impressió que dona el conjunt és, també com sol passar sempre amb aquesta mena d’exposicions, similar a la que provoca un gabinet de curiositats car, tirant a ampul·lós i estrambòticament immersiu.

You
Comissària: Anne Dressen
Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris
Fins al 16 de febrer del 2020

Les cinquanta-quatre obres (de quaranta-vuit artistes) que poden veure’s abasten quasi tot el ventall de disciplines, tècniques, materials i formats, amb un predomini del vídeo, de les instal·lacions i de la performance. L’avantatge d’aquesta acumulació tan versàtil i variada d’obres és que, si una no t’agrada o no t’interessa o et sembla una vulgaritat sense gràcia ni substància, en tens prou amb fer un parell de passes per posar-te davant d’una altra obra completament diferent, la qual potser t’entusiasmarà o t’encuriosirà o et farà una certa gràcia o et sorprendrà –encara que no és en absolut descartable que, igual que la precedent, tampoc t’agradi ni t’interessi i et sembli una vulgaritat sense gràcia ni substància.

Delphine Coindet, Dear M., 2008. Photo : © Annik Wetter.

El suposat fil conductor de la mostra, o més ben dit l’argamassa conceptual que actua de nucli cohesionador de totes les obres, és –segons el text de presentació estampat a la paret de l’entrada– “la capacitat dels artistes per qüestionar i desxifrar el nostre món sempre canviant”. I continua: “Si bé són totes úniques i autònomes, les obres d’aquesta exposició tenen una cosa en comú: cada una d’elles constitueix una reflexió, a la seva manera, de les mutacions del nostre temps, i no estan exemptes d’una certa dosi d’opacitat poètica. Referint-se tant a la prehistòria com a l’era digital, fan servir imatges de fragmentació, de transformació i fins i tot de desaparició com a metàfores vivents”. Si deixem de banda la qüestió aquesta de “l’opacitat poètica”, un eufemisme ennoblidor per dir “xavals, potser no hi entendreu res, davant de tant d’hermetisme presumptuós”, l’enunciat de la proposta és intel·ligible i té el seu atractiu. O resulta suggeridor, com a mínim.

Helen Marten, Ludic Organs, 2011. Photo : © Marc Domage, FIAC 2011

Ara bé: després la concreció de la proposta és inevitablement irregular. I, tal com ja ha estat dit, bigarrada i un punt caòtica. O mil punts caòtica, si es vol. Durant el recorregut, el visitant veurà un parell de cotxes perfectament tallats per la meitat –que fan pensar en les vaques tallades per la meitat i conservades en formol de Damien Hirst–, extremitats humanes de plàstic penjant com mòbils del sostre, una instal·lació consistent en una voluminosa tenda que vol evocar “una plaça pública subterrània” –obra del suís Reto Pulfer–, un vídeo que constitueix una poètica exploració de l’amor i del desig en parella –obra de Melanie Matranga, i que ve a ser el punt de partida conceptual de la mostra pel que diu sobre la relació amb els altres–…

Entre la mescladissa vistosa i la sopa estètica recarregada, l’exposició té algunes fites. Una de particularment destacable és l’escultura de l’afroamericà Matthew Angelo Harrison titulada Dark Silhouette: Composition of Borrowed Inlets, que és descrita com un creuament entre l’antropologia, la ciència-ficció i el disseny industrial i que sembla un tòtem africà criogenitzat i preparat per ser venut en alguna botiga de mobles de l’any 2077.

Petrit Halilaj, Poisoned by Men in Need of Some Love (Quattuor Bubo bubo), vue de l’installation au WIELS Contemporary Art Centre, Bruxelles, 2013

Per cert, aquests són alguns dels artistes que participen a l’exposició: Saâdane Afif, Ketuta Alexi-Meskhishvili, Danai Anesiadou, Olga Balema, Eric Baudelaire, Camille Blatrix, Michel Blazy, Katinka Bock, Peter Coffin, Delphine Coindet, Julien Creuzet i Abraham Cruzvillegas. Abans de visitar You, només en coneixia uns pocs. Si una funció tenen aquesta mena de mostres, però, és justament fer que noms poc coneguts comencin a ser familiars en les orelles i els ulls dels visitants.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca