Patrimoni

Un itinerari artístic en memòria de Trino Maria González de Quijano

Música, escultura, arquitectura, lletra; una processó, un ninot indultat i una infausta glòria. A la ciutat d’Alacant, les arts tributen la memòria de Quijano, un polític sense parangó en temps d’epidèmia.

L’interior de la plaça de Santa Teresa és un jardí d’estil romàntic. Aquest espai extramurs de la ciutat fou un cementeri per als pobres fins a principis del segle XIX. L’arquitecte municipal José Guardiola Picó dissenya el jardí en 1855 i realitza el reixat i les reixes que l’envolten en 1865. El distingit panteó de Quijano ocupa el centre; Francisco Morell i Gómez n’és l’arquitecte. Quatre estàtues al·legòriques de pedra de Barxeta i grandària natural referides al difunt volten l’obelisc: Agraïment, Caritat, Fortalesa i Prudència. Són obra de l’escultor valencià Antoni Marzo i Pardo.

Alacant: Vista presa sobre el port (1955?). Litografia d’Alfred Guesdon. Font: BNE.

El 16 d’agost de 1854, nomenen governador civil de la província d’Alacant en Trinitari Maria González de Quijano (Guetaria, 1807 – Alacant, 1854). Els murs medievals encara abracen la ciutat d’Alacant. Superpoblada i insalubre, també la castiga l’epidèmia pel còlera morbo. Els qui poden fugen atemorits. Quijano pren mesures per combatre els efectes de la malaltia immediatament. Lleva els cordons sanitaris. Ordena que autoritats i funcionaris tornen als seus llocs en 48 hores i, si no ho fan, suspendrà de treball i sou els qui depenen d’ell; de la resta, s’encarregarà el govern de la reina Isabel II. Demana no vexar els viatgers; el còlera no es transmet entre persones.

Alacant està balba. Falten articles de primera necessitat i hi ha qui especula amb els preus. Quijano disposa: «Els amos dels establiments públics o tendes comestibles tancades obriran en un termini de 24 hores sota la seua més estreta responsabilitat. Qualsevol expenedor que, guiat per un instint d’especulació reprimible, intente vendre els seus gèneres a un preu notòriament pujat serà castigat convenientment atesa la gravetat de les circumstàncies».

Cal administrar millor Alacant, restablir la circulació general i l’assistència facultativa. No poden faltar higiene, aliments i esperança. Aquest home del Partit Progressista, sabedor de la devoció dels alacantins a la Santa Faç, anuncia que eixirà en processó. També s’adreça al bisbe de la diòcesi d’Oriola, en Fèlix Herrero Valverde. El convida a presentar-se en Alacant amb els clergues necessaris. Cal consolar els afligits i donar-los valor per combatre la malaltia amb l’esperança victoriosa que la religió infon. Manquen sacerdots a la ciutat i «l’ànim decau perquè l’abandó és la mort per als desgraciats».

El bisbe respon que el clero parroquial ha estat al seu lloc. Administra els sagraments. Els cures  de Santa Maria i la Misericòrdia complixen amb la seua parròquia. El clergat és escàs a Alacant i els  necessitats són més per culpa de l’epidèmia. «Enviaré més sacerdots. Els qui fugiren fou per por al moviment polític anterior, no per la malaltia».

Foguera Ángeles – Felipe Bergé (2015). Artista: Fran Santonja.

Quijano és un home d’acció. Acudix a les míseres habitacions dels pobres i moribunds. Acudix als hospitals per assistir millor els malalts. Socorre vídues i òrfens. Carrega els cadàvers als carros per animar els qui, poregosos, no realitzen el servei. Recorre les comarques alacantines per proveir-les del que necessiten. El poble li diu l’àngel de la salvació. No descansa. El sud s’apaga: «necessita la província alacantina de l’auxili alié; no pot, com en altres calamitats, patir en silenci, sense interessar en el seu favor les simpaties dels seus germans»; Quijano acaba per aportar diners de la seua modesta fortuna.

I maleït el dia que arriba a Montfort simptomàtic de còlera. Se li agreuja la malaltia i n’ix moribund. De tornada a Alacant, expira a Campillo. Un violent atac de còlera morbo s’enduu Quijano el 15 de setembre de 1854 a les 01:15h. El bisbe d’Oriola, qui també havia estat escomés per l’epidèmia, està fora de perill i la salut d’Alacant millora. Soterren Quijano al panteó de la basílica de Santa Maria.

Façana de la basílica de Santa Maria, Alacant. Foto: Irene Elisa Santacreu Cortés.

Les esglésies de les comarques fan solemnes funerals pel difunt Quijano. Al govern central hi ha disputes: que si una làpida amb el nom inscrit al saló del govern civil és prou perquè només feia el seu treball; que si erigir un monument en memòria de Quijano a la plaça de la Constitució d’Alacant… Finalment, el crèdit per alçar el monument a la plaça de Santa Teresa d’Alacant és de 30000 reals i la resta ho sufraga la província com puga. La seua filla Carolina González Quijano i Polvorosi rebrà una paga vitalícia. En Domingo Morelló i Segura paga el taüt i el nínxol.

El 15 de setembre de 1857, Alacant es vist de rigorós dol. A les 10h comença la processó. Traslladen les restes de Quijano al panteó. El seguici partix de la porta de Sant Francesc. Va davant un piquet de cavalleria de la Guàrdia Civil. El seguixen uns acollits de la casa de beneficència i sis pobres mudats. Sis cavalls luxosament abillats amb plomalls i mantes estiren el carro fúnebre de Quijano, cadascun amb un palafrener. Vistosament, pengen unes cintes del darrere del carro. Les sostenen el governador militar, el comte de Santa Clara, el comte de Pinohermoso, el marqués de Río Florido, senador del regne, i els representants de les corporacions i les classes. El seguici fúnebre es detén a la plaça del Mar, davant el govern civil.

En arribar a l’actual cocatedral de Sant Nicolau de Bari, entren per la coneguda Porta Negra. Al mig del temple, un sumptuós cadafal s’eleva. L’ornamentació és modesta: robes negres i formosos galons daurats. Entre el fulgor d’innombrables llums, corones i estàtues, aflora el taüt. El públic el volta. Acabada la missa, l’abat de la col·legiala de Sant Nicolau, Francesc Penalva, pronuncia una oració fúnebre. El taüt espera fins les 17:30h per dirigir-se a la plaça de Santa Teresa. La comitiva eixirà en el mateix ordre.

El fèretre arriba a Santa Teresa. Hi ha moltíssima gent. La columna té unes inscripcions de color bronze i alguns altres ornaments realitzats tardíament i malauradament lluny d’Alacant. Sepulten Quijano definitivament al seu panteó.

Itinerari del seguici fúnebre de Quijano del 15 de setembre de 1857. Irene Elisa Santacreu Cortés.

Per un temps, aquest màrtir inspirà manifestacions artístiques, especialment concerts a finals del XIX i principis del XX, com ara els de la capella de música de la col·legiata de Sant Nicolau. Francisco de Paula Villar i Modonés (Cartagena, 1819 – Alacant, 1880) també va compondre el Pensament fúnebre simfònic en memòria de Trino Quijano.

En el 150 aniversari de la mort de Quijano, l’any 2004, un Alacant realitza una concentració, conferències i un concert. Però hi ha un altre Alacant que oblida i desconeix aquest referent històric alacantí que guarda un lloc de significació cultural. El panteó s’ha vist agredit d’un temps a esta part. Entre altres fets, una de les al·legories havia estat decapitada. Miguel Valor, l’exconcejal de cultura de l’Ajuntament d’Alacant, fou l’últim en preocupar-se’n. Entre 2009 i 2011, decidix restaurar-lo amb 130000 euros juntament amb la gruta romàntica del XIX que trobem a Santa Teresa.

Ara, el temps i la desacralització continuen devorant-lo d’una manera crua i avorrida mentre l’estètica de l’arquitectura urbana ens transmet un missatge: desocialització.

(Aquest article s’ha realitzat a partir dels periòdics de l’època: La Época, La España, La Nación, Diario oficial de avisos de Madrid, El Clamor público, La Unión Liberal, Gaceta Musical de Madrid, La Iberia, La Esperanza, Las Provincias i Información).

Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close