Disrupcions

Un jardí d’arts electròniques a Barcelona.

Una exposició a l’Arts Santa Mònica i diverses activitats virtuals i presencials conformen la secció barcelonina del festival Ars Electronica

Barcelona és una de les 120 ciutats d’arreu del món que participen en l’edició més àmplia de la història d’Ars Electronica, el festival dedicat a les tecnologies de la comunicació i la creativitat digital que habitualment té lloc a la ciutat austríaca de Linz i que enguany es presenta en una fòrmula híbrida entre virtual i presencial, del 9 al 13 de setembre. La pandèmia global va fer trontollar l’organització de la 41ena edició del festival però els seus organitzadors van ser conscients que precisament la nova realitat provocada per la Covid-19 havia col·locat en primeríssim pla temàtiques centrals del certamen com la interacció entre art, ciència i tecnologia, l’ecologia i el sentit de comunitat. Per això sota el lema Al jardins de Kepler. Un viatge global mapejant el ‘nou’ món, el festival ha decidit apostar per un format absolutament deslocalitzat i expandit, amb 120 “jardins” (Gardens), corresponent cadascun a una ciutat, que conformen extenses ramificacions amb exposicions, projectes, debats, tallers i activitats, que es desenvolupen tant en format virtual com presencial.

Roc Parés experimentant la percepció en la seva obra 'Doble Consciència' M.F.
Roc Parés experimentant la percepció en la seva obra ‘Doble Consciència’ M.F.

El lema de la secció barcelonina del festival és Incertesa i ecologia, precisament dos conceptes crucials en els temps actuals, i és el resultat d’un intens treball en xarxa, que s’ha hagut de gestionar en un temps rècord i íntegrament durant els mesos de la pandèmia.

Sota el paraigües organitzatiu de l’Institut Ramon Llull, ha implicat també la NewArtFoundation i la BEEP Collection, l’Hangar Centre de Producció i Investigació d’Arts Visuals, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC / ISEA Barcelona) i OFFF Barcelona, amb la col·laboració de Sónar + D, l’Arts Santa Mònica i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Com diu la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, el festival barceloní és “l’exemple del que es pot arribar a fer en circumstàncies com aquestes”.

Una imatge del vídeo 'The Endless Sandwich', de Peter Weibel ARS ELECTRONICA
Una imatge del vídeo ‘The Endless Sandwich’, de Peter Weibel ARS ELECTRONICA.

Lluís Nacenta, director del centre Hangar, ha explicat que, malgrat part de l’esdeveniment passarà -i quedarà a les xarxes- a Barcelona “no hem volgut renunciar a l’exposició presencial”, que té lloc a l’Arts Santa Mònica. La mostra, esdeveniment central de la proposta barcelonina del festival, inclou sis obres, inèdites per al públic, que passaran a formar part totes de la col·lecció BEEP, que ja és el tercer cop que participa al festival. Adquirides recentment per aquest fons privat, dues de les obres de l’exposició són d’una de les patums internacional de l’art electrònic, l’artista i teòric alemany Peter Weibel, fundador i director del ZKM Centre for Art and Media de Karlruhe. Una d’elles és gairebé una obra seminal, del 1969, The Endless Sandwich, que en un petit monitor de televisió antic mostra una seqüència de diversos espectadors mirant la televisió que reaccionen a una averia aixecant-se i provocant una suposada interrupció també a l’aparell que s’exposa, en un curiós joc entre el televisor i l’espectador. En l’altra obra de Weibel que es pot veure a Santa Mònica, datada el 1991, l’espectador apareix projectat a la paret que hi ha davant d’una quadrícula de coordenades cartesianes. En una altra pantalla de televisió tàctil, el visitant pot deformar i manipular la seva imatge, en “una metàfora de com els mitjans també acaben deformant la realitat”, segons afirma Vicente Matallana, director de la col·lecció BEEP.

A la mostra també es pot veure una altra adquisició recent de la col·lecció BEEP però en aquest cas obra de dos joves creadors: l’artista i investigador en ciències cognitives Albert Barqué-Duran i el discjoquei i productor musical Marc Marzenit. En una de les sales de la planta baixa del Santa Mònica, totalment a les fosques, la instal·lació Vestibular_1 “enganya” la percepció de l’espectador amb una sèrie d’estímuls lumínics i auditius que confonen al sistema vestibular de l’individu. “L’art ha treballat sempre amb sentits com la vista, l’oïda o el tacte però ha oblidat el sistema vestibular, que s’ocupa de la posició i el sentit de l’orientació -explica Barqué-Duran-. Habitualment aquesta experiència deixa una sèrie d’imatges en la ment l’espectador fins i tot quan l’obra no està funcionant, cosa que em sembla molt poètic”.

La instal·lació 'Vestibular_1', d'Albert Barqué-Duran i Marc Marzenit ARS ELECTRONICA
La instal·lació ‘Vestibular_1’, d’Albert Barqué-Duran i Marc Marzenit ARS ELECTRONICA

Les altres tres obres han estat produïdes gràcies a una convocatòria de producció i exhibició de l’Institut Ramon Llull, la NewARtFundation i Hangar en col·laboració amb BEEP. En el cas de l’obra Doble consciència, la beca ha permès a l’artista i investigador Roc Parés materialitzar tecnològicament un aparell que fa anys utililitzava en una versió primitiva al seu taller per a la seva recerca sobre la percepció. Amb la forma del típic instrumental que s’utilitza per a les exploracions oftalmològiques, l’aparell està basat en l’estereoscopi, inventat  per Charles Wheatstone al segle XIX i ofereix una projecció de 3 minuts en la què també es posa a prova la visió binocular en una especie de reeducació de la consciència visual.

L’artista Mónica Rikić especula amb ironia sobre la “possibilitat d’una espiritualitat de la intel·ligència artificial” amb una entitat que ha entrat en crisi existencial. Aquesta consciència artificial es qüestiona sobre els tres conceptes que més l’allunyen dels éssers humans: el futur, la mort i la incertesa. L’humà, és a dir, el visitant, pot interactuar amb un artefacte -sense tocar-lo, gràcies a un sensor- que en la seva pantalla va reflexionant sobre aquesta crisi. Per la seva banda, Santi Vilanova ha creat Forms, un sistema algorítmic que en tres pantalles elabora una composició audiovisual, en la qual so i imatge estan sincronitzats, i que és unica sempre. És “música visual”, assegura Vilanova, una simfonia irrepetible, en la què les tres pantalles es corresponen cadascuna al ritme, a la melodia i a la textura. La composició -un fragment de la qual, és clar- està previst que es pugui executar en un concert en directe al gener per part del Quartet Brossa.

L’exposició estarà oberta uns dies més enllà de la data de cloenda del festival, fins al 20 de setembre, perquè així coincideixi amb l’edició extraordinària del Sónar + D, que tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), els dies 18 i 19 de setembre.

La programació presencial es completa amb una cicle de cinc taules rodones gratuïtes i amb inscripció prèvia, que tindran lloc al DHUB i que també seran retransmeses en streaming. Es tractaran temes com les Bio Sonics Agències, el paper de l’art i la ciència en l’ecologia política dels desastres i la incertesa. També s’ha organitzat a Hangar un Algorave, un concert de música per ordinador programada en temps real per Toplap Barcelona, que té lloc el dijous dia 10 a la nit i un taller el dissabte dia 12, també de franc, impartit per Kenneth Dow, artista alemany resident a Hangar, sobre com hackejar un teclat per a convertir-lo en un seqüenciador o qualsevol altre comandament per sintetitzadors.

D’altra banda, el festival barceloní aporta a la xarxa i la web del festival internacional una valuosa secció documental amb els anomenats Taxis, unes càpsules audiovisuals d’uns 9 minuts de durada que són visites als estudis d’alguns dels artistes més destacats de l’art electrònic a Catalunya, des dels pioners fins als més joves. Hi són Antoni Muntadas, Antoni Abad, Eugènia Balcells, Joan Fontcuberta, Marcel·lí Antúnez, Josep Manuel Berenguer, Alba Corral i els estudis 300.000km i Playmodes.

Tot plegat serà un bon pròleg per a la celebració a Barcelona el 2022 del congrés de l’ISEA, una important trobada sobre arts electròniques, que per primer cop tindrà lloc a l’Estat espanyol.0

Montse Frisach

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close