Exposicions

Un món de besllums

Aquest és l’any Vicenç Viaplana (Granollers 1955), que desplega la seva obra per la geografia catalana, en un reconeixement merescut després de molts anys d’exercici pictòric discret i constant.

Un món de besllums
Galeria Marc Domènech
Ptge de Mercader 12, Barcelona
Fins al 4 de juny de 2021

Complementant l’exposició antològica de la Fundació Vila Casas, la mostra Vicenç Viaplana, la veritable il·luminació no brilla, del Centre Cultural La Mercè de Girona i Submergències al Museu de Granollers, la galeria Marc Domènech aposta per un diàleg inèdit entre les diferents etapes de l’artista vallesà que, fent marrades, s’encavallen i despleguen el seu ric imaginari. No és una exposició cronològica sinó que salta i sorprèn en girs imprevistos, acarant obres dels anys 70 amb peces actuals, trenades per un mateix fil subtil i oníric.

Vicenç Viaplana: Paraules somiades 2 del 2019 i S/T 1976. © Galeria Marc Domènech.

Vicenç Viaplana. Visions i cadències mostra l’evolució i recerca de Viaplana al llarg de 40 anys, des del llenguatge conceptual primer fins al llenguatge depurat actual, d’una obra que bascula entra la figuració i l’abstracció, des d’una visió poètica. La mostra permet resseguir el seu procés creatiu, al llarg d’unes 40 peces entre dibuixos, fotografies i pintures. S’inicia als anys 70 experimentant en accions conceptuals al seu Granollers natal, formant part del col·lectiu que Alexandre Cirici anomenà Meridià de Granollers –un moment àlgid i catalitzador de l’art conceptual-, que alterna amb dibuixos espontanis fets a casa seva, seguint l’instint de dibuixar.

L’exposició rescata curiosos dibuixos psicodèlics i peces surrealistes mai vistes fins ara, algunes inquietants, de sers fantàstics i figures biomòrfiques o geometritzants, homes papallona… amb reminiscències del món màgic de Joan Ponç, que conjuga amb les sèries boiroses del 2000 i l’última del Montseny.

Els primers dibuixos juguen a trencar o distorsionar la figura, en contraposició al paisatge contemporani posterior a què ens té avesats: oníric, sideral o evanescent. Un petit retrat d’un cap talment una llimona al costat del cos de La quimèrica recerca del sentit, que sembla un paisatge més, afí a l’esfera de L’Extensió per la incertesa 12. Aquesta joc de confrontació i diàleg de peces de diferent estètica i allunyades en el temps convida a nous aparellaments. 

Vicenç Viaplana: Black morning inspiration 2015. © Vicenç Viaplana

Les paraules somiades de 2019 conviuen amb caps amb papallones i vegetals, o peculiars ciborgs dels anys 70; i l’ull astral de Black morning inspiration del 2015 amb un personatge blanc que du màscara, pintat als 19 anys. I el dibuix sideral de llapis i lleixiu del 1974 o el petit cercle del mateix any que lliga amb Obsessió del 2004 prefiguren les atmosferes indefinibles posteriors.

Viaplana és un pintor autodidacte, que s’emmiralla en la poca cultura underground que albira en l’època grisa del tardofranquisme. Estudiant de psicologia, a Viaplana sempre l’ha atret allò desconegut: el somni, la transcendència…, els universos paral·lels lligats a la intuïció, que percaça obstinadament i que interpel·len i provoquen l’espectador. Fascinat per La interpretació dels somnis de Freud, però també per la recerca científica, l’astronomia, la música, el cinema i la fotografia, el seu art beu de nombrosos estímuls per crear imatges noves, experimentar els límits de la pintura.

A la sèrie Sota el Sui torna a la terra, al primigeni, i esclata la seva passió estètica, en una gramàtica corbada de verds exultants, i altres colors,  que expressa alhora la seva admiració per la supervivència del món vegetal i la frustració pels esdeveniments del procés català: “…un diàleg molt especial entre tu mateix, o sigui, el que hi ha de vegetal en tu mateix, d’orgànic; aquesta convulsió interna, que la veus transmutada en aquesta espècie de vegetació inventada”. Una sèrie de pensament vegetal que clou amb la magna peça Submergències de 8 x 3 metres, realitzada al llarg de tres mesos al Museu de Granollers.

Delerós per encetar nous camins, Viaplana tanca el capítol del Montseny per seguir explorant la pintura, tornar a zero i fluir des de l’inconscient

El títol de la sèrie Excursió per la incertesa resum molt bé aquest anhel Viaplanià per l’inconegut, i el seu univers de besllums, que només es pot dir des de la pintura.

Llicenciada en Filosofia i Història de l’Art. He treballat principalment en el camp de la cultura en diferents àmbits: en una galeria d’art contemporani; com a responsable de l’arxiu fotogràfic i biblioteca de l’editorial Lunwerg durant 10 anys; a la biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals a Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, i com a freelance premsa d’art i cultura fa més de 20 anys, entre altres.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close