Arts escèniques

Un record de 2013 (el pitjor any de la dècada)

La temporada 2012-2013, va ser l’última de Sergi Belbel al TNC, la segona de Julio Manrique al Romea, la tercera de Lluís Pasqual al Lliure, i va caure la patacada de l’IVA cultural. Tot i el bon teatre que vam veure, va ser la que va tenir menys espectadors de la segona dècada del segle XX.

En entrar a la Nau Ivanow, un gener fred de 2013, vaig quedar en xoc. Julio Manrique estava assajant ‘Roberto Zucco’, l’obra de Bernard-Marie Koltès, amb la seva tropa. Havia fet construir una casa de dos pisos i Pablo Derqui es passejava pel terrat. El director somreia. Feia anys que tenia aquesta peça entre cella i cella i ara que dirigia un teatre, el Romea, havia decidit tirar-la endavant, encara que la temporada havia començat molt fluixa, tot i tenir Ramon Madaula i Carlota Olcina a l”Oleanna’ de David Mamet.

Hi ha obres que costen molt de veure i, quan arriba l’ocasió, amb un gran muntatge, no te les pots perdre. Poca gent de la meva generació havia vist el ‘Roberto Zucco’ de Lluís Pasqual, el 1993. I, tot i ser una de les millors peces del segle XX, semblava que la història s’havia de quedar allà (no tinc en compte el muntatge que en va fer Àlex Rigola el 2009 a Temporada Alta). Però Manrique, tossut, la va portar a escena, encara que sabia que potser no era el millor moment, ja que el públic havia deixat d’anar al teatre. Se la va jugar i, si parlem de xifres, va perdre. Si ens cenyim a la qualitat artística de la seva proposta, va guanyar. No hem tornat a veure un muntatge com aquell, amb un Derqui sublim, que sempre serà el propietari de la cara del poeta assassí quan pensem en el personatge de Koltès.

Aquella temporada, la 2012-2013 va ser molt dura. Les entrades no van pujar de preu, tot i l‘IVA al 21%. I van ser els artistes i les productores els que van carregar el cadàver que el sinistre Montoro els va col·locar a la porta de casa. Amb sort, feien les paus. El pitjor va ser la nul·la capacitat de reacció de les administracions pròpies: les ajudes públiques, a Catalunya, van seguir baixant. La culpa era de Madrid, és clar.

Al Grec 2013, vam poder veure les 'Tragèdies romanes' d'Ivo van Hove. Foto:  Jan Versweyveld
Al Grec 2013, vam poder veure les ‘Tragèdies romanes’ d’Ivo van Hove. Foto: Jan Versweyveld

El desembre de 2012, el Lliure va llançar el crit d’alerta. En pocs anys, havien perdut el 24,5% de l’aportació pública i van amenaçar de fer un ERTO total a l’estiu de 2013. L’Ajuntament de Barcelona va respondre i els va donar més diners, amb la qual cosa no van haver de tancar de manera temporal. Va ser al millor jugada de Pasqual durant els vuit anys que va dirigir el teatre.

Amb la crisi del coronavirus, ningú no sap què passarà. Quan tornaran a obrir els teatres?, és la gran pregunta que es fa tot el sector. En quines condicions? Quants artistes sobreviuran? La situació és molt pitjor que el 2013, ja que no és que hagi baixat la recaptació, sinó que ens podem passar uns quants mesos amb les guixetes tancades. I ja fa un mes que ho estan i encara és l’hora que les administracions reaccionin.

El juliol de 2013, la platea del Lliure no va registrar ni mitja entrada per veure les ‘Tragèdies romanes’ d’Ivo van Hove, plat estrella d’aquell Grec. Sis hores de teatre que van canviar la vida a molts espectadors. Al festival d’estiu de Barcelona també vam descobrir Milo Rau gràcies a ‘Hate radio’, i vam poder veure créixer companyies com Agrupación Señor Serrano (‘Brickman Brando Bubble Boom’), Prisamata (‘Jo mai’) i La Calòrica (‘La nau dels bojos’).

Al TNC, Nao Albet i Marcel Borràs van fer, el 2013, 'Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach'. Foto: David Ruano
Al TNC, Nao Albet i Marcel Borràs van fer, el 2013, ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’. Foto: David Ruano

Uns mesos abans, Pol López, que no tenia ni 30 anys, se’ns mostrava com el gran actor que és a través del monòleg ‘Ivan i els gossos’, al Lliure. I Nao Albet i Marcel Borràs estrenaven al TNC ‘Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach’, últim T6 i, segurament, una de les millors obres de la dècada. Un muntatge wagnerià creat per dos xavals que no han pogut, des d’aleshores, portar a terme cap proesa escènica com aquella, simplement, perquè no han disposat de mitjans per repetir-la.

El món que ens espera allà fora serà més tràgic que el del 2013. Sobretot perquè tornem a estar paralitzats. No hem d’oblidar que totes, totes, les idees i iniciatives que han sorgit en l’últim mes provenen dels artistes, abandonats a la intempèrie, com sempre. I queda clar que no pot tornar-hi a haver un pressupost català de cultura inferior al 2%, ni que hi hagi sempre els mateixos manant, o que ens manin persones que no saben de què parlen. Si no, com s’entenen les paraules del ministre de Cultura espanyol traient-se de sobre qualsevol responsabilitat. O la desaparició de la nostra consellera de Cultura. La culpa no és sempre de Madrid.

Fa més de 2000 anys que al món hi ha teatre. D’aleshores ençà, hi ha hagut un fotimer d’epidèmies (en l’època de Shakespeare, les sales de Londres abaixaven la persiana força sovint per amenaça de plaga). I aquesta crisi, passarà. La temporada 2012/2013 vam aprendre que els polítics, almenys per aquestes latituds, mai no juguen a favor de la cultura i ara tornem a topar amb la paret: aquell febrer de 2013 es va anunciar, des de la Generalitat, un “pla de xoc” per a la cultura que va acabar sent un pla de xof, perquè no va tenir cap efecte concret. Però, benvolguts lectors, facin el favor, quan puguin, d’anar a veure obres bones, prenguin riscos, surtin de la zona de confort. Almenys en tindran el record.

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca