Patrimoni

Una casa de Barcelona

Des de fa unes setmanes hi ha una casa de Barcelona que ha tornat a la primera planta de l’actualitat informativa. Un edifici aixecat al voltant del mont Tàber, allà on va néixer la ciutat comtal. Un conjunt de residències privades, actualment de propietat pública, que fou aixecada a cavall entre els segles XIII i XIV: la casa dels canonges. Que torna a l’actualitat, arran del confinament del president Torra en ella, en el moment de donar positiu en Covid-19.

El que actualment és la residència oficial dels presidents de la Generalitat de Catalunya, va ser en principi un conjunt diferenciat de residències, situades entre els carrers del Bisbe, de la Pietat i del Paradís, on l’únic que tenien en comú era ser les residències dels canonges del capítol de la Catedral de Barcelona. Semblant al que passava a les cases de l’Ardiaca o la Pia Almoina, vinculades al poder de la mitra barcelonina, o en d’altres seu catalanes.

Façana del carrer del Bisbe de la casa dels canonges. Generalitat de Catalunya.

La tipologia, dels diferents edificis que formen el conjunt, és la comuna en els casals d’aquella època a Barcelona, i també a Catalunya. Al voltant d’un pati central s’aixecaven les diferents plantes de l’edifici. Encara avui en dia trobem tres dels patis del conjunt original, tot i que molt transformats.

Al llarg dels segles, especialment des del XIII i fins al XVII, les diferents cases, com quasi tota aquella zona, era epicentre del poder reial, eclesiàstic i polític a la ciutat i al país. És al segle XIX, arran de les diferents desamortitzacions, que la propietat del conjunt comença a difuminar-se, iniciant, d’aquesta forma, un important deteriorament del conjunt, tot i que aquesta situació també va ajudar a la seva preservació com a conjunt fora del món de l’especulació immobiliària durant la segona meitat del XIX.

Els primers intents d’adquisició del conjunt per part d’una administració pública foren al llarg dels primers anys del segle XX. El 1921, la Mancomunitat de Catalunya –amb la Diputació de Barcelona al capdavant- adquirí l’edifici que fa cantonada entre els carrers del Bisbe i la Pietat.

El 1924, és el Foment de les Arts Decoratives que lloga part de l’edifici del carrer de la Pietat. Moment que s’inicià una important reforma realitzada pels arquitectes Rubió i Bellver, Raventós i Martorell, centrada aquesta intervenció en la reformulació dels interiors. Sembla que al llarg d’aquestes reformes aparegueren algunes restes de pintura mural medievals que no foren conservades.

Finalment entre els anys 1927 i 1928 la Diputació de Barcelona adquireix tot el conjunt, n’encarrega la reforma total, que produeix la desfiguració l’exterior i els interiors dels casals, a més de construir el famós pont neogòtic que uneix una part de la casa dels canonges amb el Palau de la Generalitat, ocupat aquell moment per la diputació. L’actual aspecte de la casa és bon exemple de l’arquitectura neogòtica.

L’onze de juliol del 1931, la Generalitat de Catalunya publicà una nota que anunciava la designació de la casa dels canonges com a nova residència oficial del president de la Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, juntament amb la seva família, en fou el primer inquilí, qui morí a la casa el dia de Nadal del 1933.

Lluís Companys, i la seva família, també s’allotjaren a la residència oficial, com també va fer-ho al tornar de l’exili el president Tarradellas. El president Pujol és el primer en no utilitzar la casa com residència. Fet que repetiran la resta de presidents, tot i que s’utilitzà de forma puntual com a punt de reunió o pernoctacions puntuals.

El president Torra treballant al despatx de la casa dels canonges. Generalitat de Catalunya.

L’actual casa dels canonges acull oficines administratives, el departament d’exteriors i la residència oficial del president, espai on actualment el president Quim Torra resta confinat després del seu positiu en coronavirus.

Des del Palau de la Generalitat, l’accés a la casa dels canonges pot realitzar-se directament pel pont que traspassa el carrer del Bisbe, obra de Rubió i Bellver. L’edifici s’estructura en tres plantes: a la primera hi resta el despatx oficial del president a al casa, a més de sales de reunions i oficines relacionades amb la presidència; a la segona, la més privada de la casa, les sales de vida quotidiana i finalment la tercera planta és la més diàfana, lluminosa i àmplia de la casa, on hi ha l’antic saló de música.

Com el Palau de la Generalitat, un dels entorns patrimonials més importants de Catalunya, la casa dels canonges s’ha nodrit de diferents artístics per a la seva decoració. Obres de Joan Miró, Antoni Tàpies –amb una sala dedicada al Palau de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Moncloa-, Albert Ràfols Casamada, Modest Urgell, Laureà Barrau, Eliseu Meifrèn, Ramon Martí Alsina, Montserrat Gudiol, Xavier Nogués, Ricard Canals o escultures de Josep M. Subirachs, Apel·les Fenosa o Josep Viladomat, entre d’altre, son algunes de les firmes que trobem penjades a les parets de la casa. En algunes de les estances de la casa també podem trobar peces dels segles XVII i XVIII, en espacial un conjunt de natures mortes en algunes de les sales de reunió i menjadors.

Pati interior de la casa dels canonges. Wikicommons.

Pel que fa a les arts decoratives, entre elles el mobiliari, destaquen peces del segle XIX i XX, tot i que podem trobar algun exemple més antic. Entre elles destaca una arqueta amatòria d’ivori, diverses peces de mobiliari de marques reconegudes o un conjunt de cadires Gaulino, dissenyades per Òscar Tusquets.

Tot i la decoració austera de la casa, s’ha de tenir en compte el fet que és una residència oficial, destaca sobre la resta d’estances el despatx presidencial. En aquesta petita sala oberta al carrer del Bisbe, on habitualment penja la senyera del balcó, hi pot treballar el president d’una forma més privada.

En aquest despatx, ocupat per primera vegada pel president Macià, s’hi troba l’escriptori en forma d’U que utilitzà duran els anys trenta el president Companys a Palau. També hi resta un tapís del segle XVI, el qual formava part d’algunes de les sèries de tapissos que adquirí la Diputació del General en aquell moment per decorar part de les estances del veí palau. Gairebé com a recordatori del primer president a utilitzar el despatx, penja en una de les parets un retrat de Francesc Macià, realitzat per Ramon Casas.

Duran els últims anys el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha dipositat a Palau diferents peces, entre pintura i escultura, de les seves reserves. També al revés, des de Palau han sortit algunes peces d’interès per ser exposades tot l’any al museu.

Sembla doncs que la casa dels canonges, la residència oficial del president de la Generalitat de Catalunya, és un refugi de tranquil·litat, pau i privacitat. El que esperem de qualsevol casa, de qualsevol casa de Barcelona.

Damià Amorós Albareda

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca