Arts visuals

Una instal·lació sobre l’aigua per despertar consciències ecologistes

Al seu extraordinari assaig The Shock of the New (El impacto de lo nuevo en castellà), el crític d’art australià Robert Hughes va escriure que encara hi havia art polític, però que ja no hi havia art polític efectiu. Hughes ho va escriure a principis dels 80, però encara és aplicable avui en dia. Encara hi ha el que hem convingut a anomenar art compromès, art crític amb el poder, art que aspira a despertar les consciències de l’espectador sobre un o altre tema.

Els resultats tangibles d’aquest tipus d’art, però, són d’una eficàcia més que relativa, o directament nuls, entre altres raons perquè l’art compromès (compromès amb quines causes, amb quina gent, en quin context, contra quins adversaris?) i perquè les crítiques al poder (però a quin poder?, a un poder políticoeconòmic llunyà i abstracte o al que mou els fils del món de l’art, per exemple?) ja han estat engolits i digerits per l’estómac del sistema –més ben dit, per tots els petits sistemes i inèrcies que configuren el gran sistema i que potser, simplement, és la condició humana.

Fonts vives
Eva Lootz
Comissària: Piedad Solans
Església del Convent de Sant Domingo
Pollença, Mallorca
Fins al 6 d’octubre

Ara bé: el valor de l’art polític depèn de la seva efectivitat? No, en absolut. Depèn de les mateixes qualitats que qualsevol altre tipus d’art. De l’aventura formal que proposa –de la manera com aquesta aventura formal estableix un diàleg amb les aventures formals de la tradició i alhora contribueix a ampliar i enriquir el ventall de temes, maneres, tons i estils que conformen l’esmentat diàleg–, de la profunditat o la complexitat o la novetat o el virtuosisme del joc d’idees que desplega i posa en funcionament, de la precisió i la lucidesa expressives, de la capacitat de sorpresa o de persuasió mental i audiovisual, etcètera.

L’artista Eva Lootz, nascuda a Àustria el 1940 però resident a l’estat espanyol des de fa més de quaranta anys –el 1994 va ser guardonada amb el Premio Nacional de Artes Plásticas–, ha desembarcat a Mallorca amb un nou projecte expositiu que té com a base conceptual explícita la denúncia ecologista. És una denúncia singularment pertinent en un arxipèlag com el balear, en el qual les dinàmiques –urbanístiques, socioeconòmiques, culturals i morals– imposades per la indústria del turisme de masses fa cinquanta anys que estan depredant el territori i duent-lo fins al límit de la sostenibilitat, si és que tots els límits no han estat ja superats fa temps.

Lootz ha focalitzat la seva denúncia en el que considera un dels aspectes crucials, i més alarmants, de la Mallorca actual: els problemes de l’aigua, és a dir, l’escassetat d’aigua provocada per un consum desmesurat i per la contaminació, o el risc de contaminació, dels aqüífers. Tant una qüestió com l’altra, és clar, estan estretament vinculades al turisme massiu.

A l’interior de l’Església del Convent de Sant Domingo, de Pollença, Lootz ha muntat una instal·lació –audiovisual, immersiva, conceptual i alhora sensorialment hipnòtica– senzilla però prou interessant. Comissariada per Piedad Solans i produïda pel Museu de Pollença, la instal·lació consisteix en trenta-quatre fresqueres que pengen del sostre de l’església, ocupada per una densa penombra. Dins cada una de les fresqueres es pot llegir, il·luminat en neó verd, un nom d’alguns dels torrents més importants o coneguts de Mallorca. Com a banda sonora diària de la instal·lació, se sent un joc de veus que van repetint, d’una banda, refranys, expressions o frases fetes relacionades amb l’aigua –“Quan beguis aigua, recorda la font”, “L’aigua bruta no es pot rentar”, “L’aigua vessada no es pot recuperar”…– i, de l’altra, titulars de notícies extrets de la premsa illenca al llarg dels últims tres anys –“Mallorca pateix una greu escassetat d’aigua”, “El GOB alerta de la imparable salinització de l’Albufera”, “El Govern vol prohibir que es reguin els camps de golf amb aigua subterrània”…–.

Alguns diumenges d’aquí al 6 d’octubre, que és quan està previst que es clausuri la mostra, la companyia pollencina Teatreros realitzarà una performance com a part del projecte. Seran els actors que posaran les veus als refranys i als titulars de premsa, els quals estaran acompanyats per dues noies assegudes, amb una palangana a la falda, que aniran transvasant aigua d’un got a un altre.

La pregunta maliciosa davant d’aquesta obra d’Eva Lootz és si servirà perquè cap dels espectadors que la visitin pensi diferent, amb més consciència crítica, respecte de les urgències climàtiques que assetgen Mallorca i el planeta sencer. La resposta és que no. La pregunta pertinent, però, és si els espectadors que vegin el projecte de Fonts vives sentiran que l’experiència intel·lectual i estètica que proposa l’obra il·lumina, d’alguna manera subtil o incerta, com conceben la seva relació amb l’entorn natural i com veuen l’art que en denuncia els aspectes negatius o n’aborda les problemes. Més que donar-hi una resposta personal, concloent, unívoca, gosaré recomanar als lectors que hi vagin i siguin ells mateixos que hi donin una resposta in situ.

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.
Pere Antoni Pons

Articles relacionats amb Església del Convent de Sant Domingo

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca