L’exposició Les avantguardes històriques 1914-1945. Coinstruint nous mons ofereix una relectura dels moviments artístics que es van desenvolupar a tot Europa al llarg de les primeres dècades del segle XX, a través d’alguns dels artistes cabdals de l’escena creativa.
El període d’entreguerres a Europa va suposar una convulsió en tots els fronts i en el de l’art va plantejar una ruptura amb les formes establertes. Els conflictes bèl·lics van agitar l’art europeu en el que es posa de manifest un sentit del present i un anhel de trencament amb els valors del passat. Un període històric comprès entre el 1914, quan esclata la Primera Guerra Mundial i el 1945, data en què acaba la segona i, a més, amb una revolució soviètica entre ambdues. Fou una etapa agitada i complexa amb revoltes socials, crisis econòmiques, canvis de paradigmes industrials i de transformacions tecnològiques que comportà una innovació dels llenguatges i dels discursos artístics. Els creadors van apostar per acabar amb el sofriment i la pèrdua i modificar el rumb cap a una gran renovació col·lectiva i construcció d’una nova societat. Les seves propostes rupturistes i de progrés ideològic van ser extremistes en replantejar la idea de civilització des d’una revisió crítica profunda.
Així neixen les avantguardes històriques que apleguen els diferents ismes (futurisme, dadaísme, surrealisme, suprematisme, constructivisme, neoplasticisme, avantguarda russa…) que representen una novedosa transmutació intel·lectual i experimental i alhora reflecteixen les alteracions socials de la seva època. El terme avantguarda és d’origen militar i indica el concepte de lluita i de combat d’individus que avancen per davant del conjunt massificat de l’exèrcit. En el segle XX aquest terme esdevindrà clau en el panorama de l’art en identificar-se amb una acció de grup que s’enfronta a actituds acceptades per la majoria amb l’objectiu de construir noves situacions. Un periple ple d’aportacions significatives que van fer evolucionar idees i maneres de vida: les publicacions de la Teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, la Interpretació dels somnis de Sigmund Freud, la democratització de la fotografia, la reproducció mecànica, el naixement del cinema, l’eclosió del disseny, etc… anunciaven que el món estava evolucionant.
L’exposició Les avantguardes històriques 1914-1945. Coinstruint nous mons. Col.lecció IVAM que presenta CaixaForum Barcelona –després de la seva itinerància per Saragossa, Palma i Sevilla- reuneix una selecció de 162 obres d’aquesta etapa provinents de la col·lecció de l’IVAM. Comissariada per José Miguel G. Cortés i Josep Salvador, està estructurada de manera temàtica i no cronològica articulada en tres eixos principals i presentada en cinc seccions per tal de reflexionar sobre la modernitat. Analitza l’esperit de llibertat que unia als artistes al voltant de tres blocs que responen a tres plantejaments renovadors, tothora implicats amb la societat del seu temps: creacions poètiques i oníriques, relacionades amb el dadaisme i el surrealisme que exploren l’absurd, la fantasia i el somni; pràctiques artístiques d’odre analític en el camp de l’abstracció i art compromès i de propaganda que implica crítica social i política.
L’àmbit El dinamisme espacial parteix de la recerca del cubisme en el canvi de percepció en obrir nous reptes i escenaris. A començaments de segle els futuristes italians exaltaven la modernitat, el moviment i la mecànica amb unes obres dinàmiques i vitalistes, lligades a l’arquitectura, la tecnologia i la publicitat. Ben aviat, l’aparició de l’anti-art dadaista farà aportacions provocadores com la de Marcel Duchamp; una de les més radicals que, amb els seus ready-mades (objectes industrial elevats a la categoria d’art), ridiculitzà el públic burgés quan lligà art i vida. D’aquest artista s’exhibeixen els discs òptics de 1935; cercles giratoris que creen efectes distorsionadors i produeixen incertesa a la mirada. Man Ray, per la seva banda, revolucionà les tècniques fotogràfiques en experimentar el subjectivisme.
El següent àmbit, Cossos somiats, ens introdueix en diferents maneres de somiejar i d’imaginar, a partir del psicoanàlisi de Freud i de l’inconscient o en d’altres veritats ocultes i desconegudes. Aplega l’activitat artística d’escenaris surrealistes i reuneix documents com “El surrealisme al servei de la revolució” d’André Breton i obres d’artistes com ara Juli González, Torres-Garcia, Miró, Masson, Brancusi o Lipchitz. El següent apartat, La transformació de la vida quotidiana, es dedica a la influència de la Bauhaus alemanya (1919-1933) mitjançant un model de racionalització i d’innovacions tècniques al servei de la vida quotidiana. També incideix en el grup holandès De Stijl, entorn de la revista del mateix nom fundada l’any 1917, com a proposta d’integració de les arts en l’espai de vida, com també proposava el constructivisme soviètic. Igualment inclou exemples d’art i utopia en un context marcat per la revolució bolxevic; un diàleg obert entre art i poder. El cartellisme propagandístic està molt ben representat i destaca la presència de dones filles de la revolta com ara Valentina Kulagina, Varvara Stepánova i Natalia Pinus-Bucharova.
El recorregut segueix amb el nucli titulat El misteri de les formes que tracta sobre la dissolució formal amb propostes abstractes i essencials que evoquen elements orgànics i geomètrics, connectades amb d’altres disciplines com ara la música. Artistes com Moholy-Nagy, Jean Arp, Alexander Calder o Francis Picabia estan associats a la simplificació i puresa estructural. El recorregut finalitza amb l’apartat Experiències fragmentàries que enfoca l’atenció en Kurt Schwitters i les seves propostes fetes amb fragments de la realitat i collages de despulles que reconstrueixen amb una nova significació.
La mostra es complementa amb un apartat dedicat al disseny i al funcionalisme industrial, amb 18 peces pertanyents a la Col·lecció Alfaro-Hofmann, principalment electrodomèstics i peces representatives de la Bauhaus i del grup De Stijl; col·lectius que cercaven la integració de les arts en l’espai de la vida quotidiana. De la mateixa manera, quatre films representatius de les transformacions i de la revolta artística: Anémic cinema (1926), de Marcel Duchamp; Entr’acte (1924), de René Clair; Temps moderns (1926), de Charles Chaplin, o el Cuirassat Potemkin (1925), de Sergi Eisenstein demostren la importància del cinema en aquests moments decisius.
En ocasió d’aquesta exposició s’ha publicat un documentat catàleg amb textos de Pilar Parcerisas, Estrella de Diego, Josep M. Minguet Batllori, Andrés Alfaro-Hofmann, Fran Silvestre Navarro, Patricia Molins, Vicente Sánchez-Biosca i Josep Salvador que ens apropen al complex i divers panorama d’unes dècades que van fer de la creació artística un contundent revulsiu.
Conxita Oliver
Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )
- Sobreviure en un mercat globalitzat - 12 de Desembre de 2019
- Les galeries d’art catalanes en replantejament. - 4 de Desembre de 2019
- Lluís Vilà: la indefensió temporal - 28 de Novembre de 2019