Patrimoni

Una setmana de museus i jutjats

Hi ha dates que han marcat moments històrics, recents o més allunyats en el temps, tots tenim una sèrie de dates marcades als nostres calendaris. Dins dels diferents litigis entre l’Aragó i Catalunya pels béns de Sixena i la Franja, una data clau és 11 de desembre. Aquell fou el dia en què la Guàrdia Civil, tècnics de l’Aragó i funcionaris judicials van entrar de matinada al museu per endur-se 44 obres d’art cap al monestir de Sixena, executant una ordre judicial provisional. També un 11 de desembre, però d’aquest 2019, el Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre estimava la demanda del bisbat de Barbastre-Montsó i ordena el retorn de 111 obres d’art sacre a les 43 parròquies de la Franja d’on provenien.

Aquesta ordre, a la qual encara hi ha possibilitat de recurs primer davant de l’Audiència d’Osca i encara més tard, davant del Tribunal Suprem, és la primera sobre el litigi per l’art sacre que enfronta els bisbats de Barbastre-Montsó i Lleida.

L’origen d’aquest conflicte entre bisbats, però també entre comunitats, rau en la segregació de diferents parròquies que tradicionalment formaven part del bisbat de Lleida per la creació del nou bisbat de Barbastre-Montsó. Amb aquest nou agent, les parròquies que en formaven part van iniciar la reclamació de les peces per la via eclesiàstica. On les resolucions eclesiàstiques de 2005, i més tard confirmades pel Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica de 28 d’abril de 2007, van resoldre que aquestes obres pertanyien a les parròquies segregades i que havien de tornar-se, ja que es trobaven al Museu de Lleida a títol de dipòsit.

Façana del Museu de Lleida. Font: Wikicommons.

El 2018 el bisbat aragonès traslladà la causa als jutjats civils, que van realitzar la vista el mes de maig d’aquest 2019, amb la presència d’una vintena de testimonis de les dues parts. Com dèiem, l’11 de desembre va fer-se publica la sentència favorable a les reclamacions aragoneses. Entre les peces reclamades al Museu de Lleida, només una vintena resten exposades. On destaquen la Mare de Déu de Saidí, el Bol -d’art islàmic- procedent de l’església de Benavent de Ribagorça, el frontal de Sant Hilari de Buira, el retaule de Sant Cristofol de Santaliestra o l’arqueta de Buira.

Mare de Déu de Saidí, una de les obres en litigi. Font: Wikicommons.

Les reaccions no van tardar a aparèixer. Per part del govern de l’Aragó el president Javier Lamban afirmava “La sentència ha estat una alegria, no per esperada menys emocionant” i el bisbe de Barbastre afegia que s’havia acomplert un deure i que segurament no tardarien a demanar l’execució de la sentència, tot i que encara hi ha possibilitat de recurs.

Per la part catalana, el mateix dia 11 a la tarda va realitzar-se una roda de premsa amb els representants del consorci del Museu de Lleida. Amb la consellera de Cultura del govern català al capdavant s’afirmà que “fins al final” contra el lliurement de les peces i el president Quim Torra afegia a les xarxes socials que seguiran amb la defensa d’aquest patrimoni i del Museu de Lleida. En el mateix acte hi era present el bisbe de Lleida que lamentà que el bisbat de Barbastre-Montsó obris la via judicial davant la canònica on encara es trobava el litigi.

Vista del Monestir de Santa Maria de Sixena. Font: Wikicommons.

Però les notícies sobre museus i jutjats relacionades amb els conflictes per l’art entre l’Aragó i Catalunya no van acabar aquí. El divendres 13 de desembre saltava una altra notícia, però aquesta vegada sobre el litigi vinculat a les peces procedents del Monestir de Sixena. Un altre jutjat aragonès, el d’instrucció 3 d’Osca, va imposar una fiança de 88.000 euros al exconseller Lluís Puig i una de 216.000 euros a l’exconseller Santi Vila, a petició de l’Ajuntament Vilanova de Sixena. El mateix jutjat també obrí judici oral contra els dos ex-consellers, acusats d’un delicte de desobediència per no lliurar a l’Aragó les 44 obres de Sixena del Museu de Lleida. A més, l’acusació particular també acusa Santi Vila d’un possible delicte dusurpació d’atribucions judicials.

El mateix divendres 13, ja a la nit, apareixia a les xarxes socials un manifest liderat per l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i subscrit per Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural i alguns dels directors de museus membres de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, on s’afirma que “Que la col·lecció del Museu de Lleida continua essent fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida. La segregació administrativa de les parròquies de la demarcació aragonesa no invalida en absolut aquesta herència cultural ni pot obviar l’existència actual d’un flux de relacions socials, econòmiques i culturals d’aquests territoris.” A més s’indica “si aquesta sentència esdevingués ferma no tancaria definitivament el litigi patrimonial, ans el contrari, només seria el precedent o l’inici de posteriors reclamacions que afectarien altres institucions patrimonials.”

El mateix divendres, tot i que la notícia s’expandí per xarxes socials i mitjans de comunicació durant dissabte el matí, s’informava que les monges que actualment habitaven el Monestir de Sixena havien comunicat a la Direcció de Patrimoni Cultural del govern de l’Aragó la voluntat de deixar el cenobi durant l’any 2020. La comunitat argumenta que no poden conciliar la vida contemplativa amb els horaris d’obertura del monument.

Monges de Sixena. Font: Orde de Bethleem.

Una setmana moguda pel món dels museus i del patrimoni català, i pel que sembla no serà l’última. Els recursos anunciats, l’obertura de judici oral als exconsellers de Cultura de la Generalitat i les novetats en el cas de Sixena s’allargaran, segur, durant el 2020. 

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca