Exposicions

Una visió de la ceràmica contemporània

L’exposició “L’art del buit. Ceramistes contemporanis” que presenta Artur Ramon Espai d’Art -en el marc de sisena edició del Barcelona Gallery Weekend- planteja un itinerari d’artistes de diferents generacions que han emprat el material ceràmic per incidir en el concepte del buit.

L’art del buit. Ceramistes contemporanis
Artur Ramon Espai d’Art
Bailèn, 19. Barcelona
Fins al 27 de novembre de 2020
Artistes: Josep Llorens Artigas (Barcelona 1892-1980), Corrie Bain (Caithness, Scotland 1979), Carme Balada (Barcelona 1957), Barbaformosa (Barcelona 1947), Maria Bofill (Barcelona 1937), Ruth Cepedano (Barcelona 1972), Claudi Casanovas (Barcelona 1956), Carme Collell (Vic 1951), Roger Coll (Badalona 1979), Rosa Cortiella (Barcelona 1965), Mia Llauder (Mataró 1962), Dameon Lynn (Sunderland, Reino Unido 1972), Madola (Barcelona 1944), Jordi Marcet (Barcelona 1949) y Rosa Vila-Abadal (Barcelona 1950), Nuri Negre (Girona, 1971), Caterina Roma (Lleida 1977), Joan Serra (Mataró 1962), Antoni Tàpies ( 1923-2012) i Penélope Vallejo (Santa Mª Palautordera 1978).

Si la ceràmica -l’ancestral art del fang i del foc- va néixer per cobrir unes necessitats utilitàries, progressivament, es va anar perdent aquest exclusiu ús funcional, per tal de fer-la participar de novells plantejaments, de renovats tractaments i d’una nova morfologia. En aquest sentit, el creixent interès per alliberar-la del seu pragmatisme ha conduït a tot un seguit d’artistes a cercar el seu llenguatge a través de l’experimentació formal i conceptual d’aquesta disciplina artística. Una ferma voluntat d’investigació, juntament amb la pràctica del bon ofici i dels entrellats de la tradició, han donat com a resultat una ceràmica que, per damunt de tot se la concep com un art pur que defensa la matèria amb tota la seva palpitació i les seves qualitats intrínseques. Les morfologies tradicionals  han estat centrades exclusivament al voltant del buit -on resideix la seva utilitat- i limitades per unes formes que tanquen l’espai interior dins de les tipologies clàssiques dirigides a contenir alguna cosa.

Vista de l’exposició amb obres de Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal. Fotografia cortesia de Artur Ramon Espai d’Art.

Transgredir la funció de dipòsit i d’acumulació i alterar formalment i conceptual la concepció tradicional és una tasca que ha sofert a les darreres dècades una evolució considerable en abandonar el concepte dels dins i el fora -implicat en la ceràmica de contenidor- en pro de la creativitat i el concepte. El material ceràmic pot fer-se servir, no només en la realització de formes ortodoxes com ara el tòpic vas, plat, bol o atuell més o menys modernitzat que serveixi per alguna cosa, sinó per crear obres innovadores. D’aquesta manera, a poc a poc, el concepte escultòric ha anat guanyant terreny a mesura que s’ha anat desvinculant de l’estricta tradició.

CARME BALADA. Utsuwa (A i B). Fotografia cortesia de Artur Ramon Espai d’Art.

La vintena d’artistes representats a l’exposició L’art del buit. Ceramistes contemporanis que presenta Artur Ramon Espai d’Art pertanyen a generacions diferents, des de Llorens Artigas (1892-1980) -un dels principals representants de les noves tendències en ceràmica- fins als més joves. Tots ells tenen en comú la necessitat de renovar la ceràmica, així com la recerca del buit, entès com un element actiu i ple de significat, tant en la reinterpretació funcional de l’interior, com en l’espai virtual extern que facilita el desplegament de les formes en la dinàmica visual. Amb esperit renovador, s’han dedicat a explorar les potencialitats d’aquest material, en unes peces que s’obren a les possibilitats il·limitades de la tridimensionalitat i a l´ús de la tècnica ceràmica en la escultura contemporània.

MIA LLAUDER. Arandela i goma nº3 , 2020. Fotografia cortesia de Artur Ramon Espai d’Art.

No hem de buscar un comú denominador estilístic o formal, sinó que cada obra, amb la seva atractiva individualitat, ens proporciona, això sí, una anella en la llarga cadena cronològica -al llarg de quatre generacions- que evidencia la riquesa de posicions i d’actituds estètiques en l’expressió volumètrica amb material ceràmic, tot valorant el ple i el buit com a conceptes complementaris. Amb materials diferents (terracota, gres, porcellana o tècniques mixtes) la seixanta d’obres dels artistes representats permeten resseguir l’evolució de la ceràmica en el moment que s’inicia la seva modernització a través de nous camins d’expressió que s’allunyen del llegat i de la tradició. Tanmateix, una línia de treball segueix connectada amb formes d’ús i de receptacle contenidor, tot i que amb possibilitats creatives personals com és el cas de Josep Llorens Artigas, Carme Balada, Isabel Barbaformosa, Maria Bofill, Claudi Casanovas, Carme Collell, Rosa Cortiella, Dameon Lynn, Núria Negre, Caterina Roma o Penélope Vallejo.

JORDI MARCET I ROSA VILA-ABADAL. Esfera de punts oscil·lants, 2012. Fotografia cortesia de Artur Ramon Espai d’Art.

Un altre camí és el que constitueixen els artistes que empren l’argila com un material escultòric i de construcció -més enllà de la forma funcional- moltes vegades amb connexions amb la ceràmica oriental que incorpora una forta tendència a l’espiritualitat de les coses quotidianes. Podríem citar aquí a Corrie Bain, Ruth Cepedano, Roger Coll, Mia Llauder, Madola, Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal, Joan Serra i el mateix Antoni Tàpies que va realitzar contundents peces amb terra refractària per incidir en la qualitat orgànica de la matèria, tractada amb tota la seva nuesa, textures i tensions.

RUTH CEPEDANO. Return to forever (El Bosc Subjacent), 2013. Fotografia cortesia de Artur Ramon Espai d’Art.

Així, la ceràmica és actualment una tècnica que participa dels nous plantejaments contemporanis, a un mateix nivell que altres pràctiques artístiques. La seva potència plàstica i el secret ritual de realització que amaga, la fan especialment estimulant per als creadors. És aquesta doble vessant, la de tall funcional i la de formalització escultòrica, que fa de la ceràmica una pràctica que proclama el sentit de la matèria viva, avalada per la seva palpitació i qualitat pròpies.

Conxita Oliver

Articles relacionats amb Artur Ramon Espai d’Art

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close