Arquitectura

“Understanding in residence” al Districte Cultural de l’Hospitalet

Una primera exposició, “Understanding L’Hospitalet”, que presentava una selecció d’obres de dissenyadors i dissenyadores de L’Hospitalet a la Milan Design Week del 2019,  fou el punt de partida d‘”Understanding in residence”: una residència creativa que convida a dos perfils a instal·lar-se i conviure durant un mes al Districte Cultural L’H. L’objectiu: que desenvolupin un projecte d’inici a fi, des de la seva conceptualització i desenvolupament fins a la seva producció. La principal finalitat de la residència és fer partícips a creatius/ves d’arreu d’Europa de les possibilitats industrials i del teixit creatiu que ofereix la zona, crear contingut innovador, fruit de l’intercanvi entre els participants i els productors locals, tot generant valor creatiu per a la ciutat. Les residències s’han desenvolupat a les naus industrials del col·lectiu d’artistes i dissenyadors “Sociedad0”.

Les propostes seleccionades han estat les de l’Helena Bosch i l’Oriol Arnedo, que durant aquest passat desembre s’han desenvolupat a L’Hospitalet.

L’artista Helena Bosch al seu estudi © María Gaminde.

Nascuda i crescuda a Barcelona, l’Helena és dissenyadora i investigadora amb seu a Ginebra. Es va graduar del Màster en Disseny i Comunicació a HEAD Genèva (2019) i BA Arts i Disseny a l’Escola Massana de Bacelona (2016). Desenvolupa una praxi entre la investigació i el disseny com a base, que barreja amb filosofia, història i cinema experimental. La seva obra roman inevitablement lligada a un qüestionament feminista, queer i crític sobre el nostre context actual.

Durant la seva residència, l’Helena ha abordat el projecte mitjançant processos de recerca (research-by-doing) que qüestionen els cossos, les identitats i les seves múltiples representacions. El seu projecte explora la representació del cos femení sota la mirada masculina, la construcció d’identitats tenint en compte les seves fronteres i l’era de l’autorepresentació. L’autora proposa una edició que consisteix en una representació persistent d’ella mateixa. Amb aquest objectiu ha fet servir el seu cos com a vehicle per navegar i generar llenguatges com a interfície per encarnar i qüestionar la història de la iconografia femenina present a L’Hospitalet; un procés que ha realitzat a partir de l’anàlisi de 3 escultures públiques: ‘Acollidora’ i ‘Dona Brava’, ambdues d’Eduard Arranz-Bravo; i ‘Dona’, de Joan Miró. L’Helena ha organitza, generat i desenvolupat aquest procés, durant 4 setmanes: “Durant les setmanes de producció, he desenvolupat diferents peces que prototipen una transformació del cos que les vesteix per a assemblar-se i així posar en qüestió les 3 escultures inicials. Aquestes 3 peces es desenvolupen amb materials i processos paral·lels però vinculats entre ells, prenent el sentit de col·lecció, o capítol. Per a desenvolupar aquests processos, ha estat important nodrir-se dels materials de la zona, però també el coneixement dels integrants de Sociedad 0, cadascú coneix materials i tècniques que han compartit amb mi durant tot el procés i que han influenciat el resultat de les peces. La setmana final, l’he utilitzat per preparar sessions de fotos per a generar material visual conclusiu de les reflexions i investigacions fetes durant la residència, en col·laboració amb Heidi Ramírez i Sidney Latil“.

Motlles en procés © María Gaminde.

Part essencial del projecte proposat per l’Helena és parlar d’un lloc i de les imatges que el representen, absorbint el context on es desenvolupa la pràctica. Això, li permet generar una conversa amb les persones que habiten l’Hospitalet, per poder qüestionar les imatges que ocupen al seu espai i imaginari, públic. Conjuntament amb elles, no com una crítica externa i dissociada.

L’altre resident seleccionat és l’Oriol Arnedo, dissenyador i investigador amb seu a Londres que explora les profunditats personals del nostre món, ments i cossos canviants. Actualment centrat en la relació entre tecnologia i humanitat, utilitza la seva pràctica per desencallar, debatre i intentar resoldre les implicacions socials, culturals i ètiques de les tecnologies existents i emergents.

Oriol Arnedo © María Gaminde.

Durant la seva residència, l’Oriol ha abordat una realitat, la nostra, en la qual la relació de l’ésser humà amb la natura i els seus habitants és cada vegada més inquieta. L’autor ha explorat aquesta relació a través del projecte Solar Symphony no. 1’, un experiment de música electrònica realitzada i activada pel sol. Basant-se en els principis mecànics dels instruments musicals autoautomatitzats (instruments mecànics que toquen per si mateixos, popularitzats a finals del segle XIX), ‘Solar Symphony no. 1’ explora noves formes d’interacció amb les forces naturals mentre utilitza processos, tècniques i materials artificials. En aquest experiment performatiu, la llum solar s’utilitza com a energia crua per activar un artefacte automatitzat, que combina robòtica low-tech i tecnologia de producció musical. Com l’Helena, l’Oriol també ha desenvolupat el seu projecte, en 4 setmanes: “Les primeres dues setmanes, dedicades a una experimentació de la idea (possibilitats musicals, electròniques i solars, descobriment del context industrial i cultural de l’Hospitalet i possibles distribuïdors), van donar pas a una definició més sincera del projecte. Amb el context i les possibilitats més definides, i tenint un període de temps curt i pressupost tancat, es va anar definint d’una manera més realista la idea a la vegada que s’anaven adquirint materials i donant forma a elements finals. Les dues últimes setmanes han estat dedicades a una producció més física i matèrica de l’artefacte final. Els processos que en un principi eren independents, ara s’anaven unint, treballant-se ja de forma conjunta per tal de començar a finalitzar parts de l’artefacte. Els últims dies de la residència han estat dedicats exclusivament al treball intens d’assemblatge de l’artefacte i de la solució d’inconvenients o canvis sorgits a mesura que s’anava construint. També s’ha dedicat, finalment, a plantejar opcions de comunicació, com possibilitats de documentació, exposició i futures connexions.”

Solar Symphony No. 1 © María Gaminde) María Gaminde.

Un dels grans reptes de l’Oriol residia en l’articulació dels diversos formats que articulaven el seu projecte: parts musicals i electròniques, estructura de l’artefacte, recol·lecta d’energia solar, moviment, etc… El procés ha comprès diversos processos de treball simultanis que de forma coordinada, han permès l’harmonia, processual i musical, de l’instrument.

Per tal de documentar tot aquest procés d’immersió, vam demanar a la fotògrafa María Gaminde que documentés l’experiència i el dia a dia dels residents. A continuació, podeu trobar quatre càpsules, una per setmana, amb una visió molt íntima, documental i descriptiva del que han estat les residències d’enguany.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Un cop finalitzada la residència, els projectes resultants formaran part de les activitats emmarcades en l’exposició ‘Our Garden Needs Its Flowers’, que tindrà lloc entre els mesos de febrer i juny de 2021 al Centre d’Art Tecla Sala (L’Hospitalet).

Saúl Baeza

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close