Arts escèniques
'Sopar amb batalla', 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda', 'The Mountain'

Veritats, mentides i projeccions

Mentre Jordi Casanovas ens recomana que no ho expliquem tot a ‘Sopar amb batalla’ i La Calòrica ens explica la història d’una història a ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, l’Agrupación Señor Serrano ens avisa a ‘The Mountain’: no us ho cregueu tot.

‘Sopar amb batalla’
De Jordi Casanovas.
Amb: Júlia Barceló, Meritxell Calvo, Peter Vives/Oscar Jarque, Francesc Ferrer, Mar del Hoyo, Jordi Coll i Majo Cordonet.
Teatre Borràs.
Fins al 18 d’abril.

'Sopar amb batalla', de Jordi Casanovas, és al Teatre Borràs. Foto: David Ruano
‘Sopar amb batalla’, de Jordi Casanovas, és al Teatre Borràs. Foto: David Ruano

En els temps que corren, estrenar una obra en un teatre privat amb set actors és un acte de valentia que només se li pot acudir a Jordi Casanovas. Has de confiar molt en el material que tens entre mans per fer-ho. ‘Sopar amb batalla’, que el mateix Casanovas va muntar al Versus el 2010, és una bona obra que ens permetrà la dosi d’evasió justa. És una comèdia que, al cap i a la fi, parla del temps que ens ha tocat viure, ja que els personatges queden tancats en una casa i estan obligats a conviure.

En unes hores, entre que accedeixen a la llar del Dani (Francesc Ferrer) i la Cris (Mar del Hoyo) i l’abandonen, als personatges de ‘Sopar amb batalla’ els passen tantes coses com a moltes persones en tota una vida. Se les diuen grosses, es posen al límit. I això que estem parlant d’un grup d’amics consolidat, autoreferencial, amb l’afegit d’alguna parella i algun extra. El tancament els posa contra les cordes, cara a cara, com mai abans. I apareixen totes les seves misèries. En surten canviats? Sabran la veritat de moltes coses, qui és qui, però estan disposats a canviar les coses?

Casanovas construeix una comèdia negra amb un grup d’actors consolidats, joves, però en forma. Hi destaca Francesc Ferrer, molt bé en el paper de nòvio aliè a la colla, a la qual vol caure-li bé, però que, en el fons, no suporta. Ell és el motor de la funció i assumeix la responsabilitat amb garanties. No sé si podem dir el mateix de la resta. Riem amb Oscar Jarque en el paper de l’escriptor saberut, amb Jordi Coll, el canalla sense escrúpols, amb Meritxell Calvo, la ‘influencer’ pesada… Cada intèrpret dona vida a un clixé i arriba un moment en què tanta previsió cansa. Evolucionen poc, els personatges. Només Ferrer i Del Hoyo. ‘Sopar amb batalla’ té una factura excel·lent. És més que correcta, però res més.

‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’
De Joan Yago i La Calòrica.
Amb: Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mònica López, Marc Rius i Júlia Truyol.
TNC.
Fins al 4 d’abril.

La Calòrica ens explica la seva història a 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda', al TNC. Foto: May Zircus/TNC
La Calòrica ens explica la seva història a ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, al TNC. Foto: May Zircus/TNC

La Calòrica ha aterrat al Nacional per la porta gran, amb una bona obra i les entrades esgotades. Porten una dècada treballant dur i s’ho mereixen. És el seu millor espectacle? Doncs, no. El millor, per ara, és ‘Els ocells’. Però aquest ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ és un autohomenatge necessari i, alhora, una reverència al seu públic, a tots aquells que els han seguit i han estat fidels a una manera de fer teatre única, els espectadors que coneixen els seus codis, la gestualitat, com parlen de coses molt serioses des de la farsa, amb una càrrega de mala llet molt sana i que el teatre català sembla haver oblidat.

‘De què parlem…’ és una mena de ‘Cómeme el Coco, Negro’, l’obra mítica de La Cubana en la qual parlaven d’ells mateixos. Perquè, de què va la peça de La Calòrica? Doncs, de La Calòrica. I aquí tampoc no s’arronsen. Se’n riuen d’ells a cor què vols, tot explicant-nos el viacrucis que van patir en llogar un local d’assaig a l’Hospitalet. En paral·lel, sí, ens presenten els negacionistes del canvi climàtic amb les seves misèries, ens expliquen tot el que inventen i tergirversen. Però el moll de l’os de la peça no és aquí, sinó en un local, a finals de 2019, que es va omplir de merda, literalment, per culpa d’una canonada que no arribava a lloc.

Al TNC, els calòrics demostren que estan disposats a acceptar tots els reptes sense deixar de ser ells mateixos. Els sis actors de la companyia proven estar en una forma excel·lent. Israel Solà, el director, ha estat capaç de canviar d’escala sense que li tremoli el pols, en la peça més complexa que ha aixecat mai. I Joan Yago, el dramaturg, manté el seu estil mordaç, irònic, hàbil a l’hora de mesclar ous amb caragols. Esperem que o torni al TNC o un productor privat compri aquesta producció. Molta gent s’ha quedat amb ganes de veure-la.

‘The Mountain’
D’Agrupación Señor Serrano.
Amb: David Muñiz, Pau Palacios, Anna Pérez Moya/Blanca García Lladó i Àlex Serrano.
Teatre Lliure: Gràcia.
Fins al 28 de març.

'The Mountain', d'Agrupación Señor Serrano, és al Lliure de Gràcia. Foto: Jordi Soler
‘The Mountain’, d’Agrupación Señor Serrano, és al Lliure de Gràcia. Foto: Jordi Soler

Amb el permís d’El Conde de Torrefiel, no hi ha cap companyia en aquest país que sàpiga explicar històries com ho fa l’Agrupación Señor Serrano. Qualsevol espectacle seu és un xut d’informació directe al cervell que ens fa replantejar-ho tot. Com a ‘The Mountain’, sempre treballen amb elements de la cultura popular, esdeveniments històrics i fets ocorreguts en el passat recent. Tot, fàcilment traslladable al present.

Aquí relacionen la primera expedició a l’Everest, la mítica retransmissió d’Orson Welles de ‘La guerra dels mons’ i la figura de Vladímir Putin com a gran creador de desinfomació. I, al final, el que ens venen a dir és que no podem donar res per cert. La conclusió no l’extraiem del que podria ser més evident (Putin), sinó del més naïf: el que s’escrivien per carta l’alpinista britànic George Mallory i la seva esposa Ruth. Mallory va morir el 1924 a 245 metres del cim i el seu cadàver no va ser trobat fins a 1999. Duia amb ell tot el que Ruth esperava que portés?

Els Serrano barregen vídeo en directe, miniatures, enregistraments documentals, performance… Recreen ‘La guerra dels mons’ i fins i tot experimenten ells mateixos les seves hipòtesis. L’espectacle és bo, però no millor que ‘Birdie’ o ‘Kingdom’, les dues obres anteriors de la companyia. No és que hagin perdut mala bava, però potser el tema no donava per a més.

Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019), la novel·la 'Continents' (Empúries, 2016), l'assaig musical 'Putos himnes generacionals' (Empúries, 2015) i el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close