Exposicions

Veure-hi “amb els ulls tancats”. Exposició de dibuixos i treballs d’Àlvar Calvet al Museu de Reus

Entre les moltes exposicions que, silents, han esperat que comencem a sortir del nostre confinament general, n’hi ha algunes que, fins i tot, ens conviden a mirar-les amb els ulls tancats. Aquest és el cas, per exemple, de la mostra d’Àlvar Calvet al Museu de Reus. En aquests moments en què tocar i abraçar són activitats restringides, els treballs i les experiències d’Àlvar Calvet assoleixen encara una altra dimensió que ens ajuda a comprendre i aprofundir en les limitacions humanes, en les nostres mancances, en la nostra fragilitat i en la necessitat de comunicar-nos, d’utilitzar tots els nostres sentits.

Àlvar Calvet. “Amb els ulls tancats”
Museu de Reus
Fins a finals de setembre de 2020

L’art d’Àlvar Calvet sempre s’ha caracteritzat per la relació empàtica que estableix amb diversos col·lectius socials, amb els diversos mons del món, amb col·lectius com els reclusos, els cecs, els immigrants, les dones, les drag queens, els rodamóns, el món de l’esquizofrènia, de la toxicomania, la gent que es dedica a la prostitució, els altres artistes, els que participen de les seves accions i/o visiten les seves exposicions.

Aquesta aproximació a realitats diverses ve motivada, com explica el mateix artista, pel desig de conèixer aspectes de la realitat que, generalment, romanen ocults o mig oblidats, que no veiem.

La mostra de Calvet és complementària a una altra exposició titulada Negre sobre blanc, on es pot veure una interessant selecció dels millors dibuixos de la col·lecció del Museu de Reus. Però, la de Calvet, té la particularitat que es pot veure també “amb els ulls tancats”.

Durant els pocs dies que va restar oberta al públic, abans de l’estat d’alarma decretat i del confinament general, l’autor va poder gravar una ràpida visita improvisada, mòbil en mà, per ensenyar-la als amics que no van poder anar a la inauguració, una visita gravada que ara encara podem veure a la xarxa.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Amb els ulls tancats, acció 2.

A l’exposició, l’artista hi presenta treballs i experiències relacionades amb la ceguesa. Són projectes que va iniciar l’any 2012, a partir d’un encàrrec, i que ha continuat desenvolupant pel seu compte des d’aleshores.

Retrats de 60 artistes com a cecs (2013-2014), tal com el seu nom indica, és una sèrie de 60 autoretrats que una colla d’artistes, amics o coneguts de l’autor, van realitzar amb retolador i amb els ulls tapats; tot un repte i un bon exercici d’autoconeixement i de domini de l’espai a través del tacte.

D’aquests autoretrats Calvet n’ha fet també una versió, una còpia tàctil per a persones invidents, que ha estat realitzada amb un paper químic especial en el que, mitjançant la calor, la línia assoleix volum i relleu.

Àlvar Calvet davant de Amb els ulls tancats, acció 2, 2017
Àlvar Calvet davant de Amb els ulls tancats, acció 2, 2017.

Amb els ulls tancats, acció 2 (2017) està formada per 40 retrats de persones diferents que l’artista va fer amb un llapis blanc sobre una cartolina negra i amb els ulls tapats amb una bena. Es tractava de persones que no coneixia i que anaven seient davant seu per tal que els pogués tocar i dibuixar. D’aquests treballs també s’exposa la rèplica tàctil, la versió en relleu.

Àlvar Calvet: Interacció a sis mans.
Àlvar Calvet: Interacció a sis mans.

A Interacció a sis mans, dues persones cegues, Miguel González i Ana Pérez, i l’artista, es retraten mútuament utilitzant només el tacte. Un dels invidents ho és de naixement, l’altre hi va veure fins els vint anys i el mateix artista és vident des de sempre. Això fa que els retrats que en resulten reflecteixin les característiques sensorials de cada individu, i ens fa pensar en cada circumstància personal, en cada manera de relacionar-se amb l’entorn, en els graus de visió de cadascú.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Interacció a 6 mans

Altres treballs exposats incideixen també en aquesta fenomenologia de la ceguesa, del món tàctil, de l’absència de visió física.

Són treballs com ara la camisa blanca estampada amb línies negres que havien estat dibuixades prèviament per cecs, una mena de disseny tèxtil a cegues que ens fa pensar en possibilitats d’estampacions diferents, realitzades des d’un altre punt de vista, amb una altra mirada.

Rajoles nit i la camisa estampada
Àlvar Calvet: Rajoles nit i la camisa estampada.

Rajoles nit (2016)  son sis peces de ceràmica fetes per ceramistes, per encàrrec de Calvet, que intenten traduir al llenguatge ceràmic les entrevistes que l’artista va realitzar a diversos invidents; tots ells havien format part del projecte Nix.  Per tant, són interpretacions de textos i de converses traslladades a un vocabulari molt diferent i pensades especialment per a invidents. Són treballs eminentment tàctils que tenen relleus molt diversos i variats perquè la intenció de l’autor és regalar-los, de manera personalitzada, a cadascun dels cecs que han col·laborat en els seus projectes. A simple vista són ceràmiques totalment blanques, més aviat anodines i mancades d’atractiu visual, que contrasten de manera radical amb el món de la foscor.

En unes vitrines, hi ha exposats altres treballs com ara Una línia cega, una peça que es va presentar a l’Arts Libris de la fira Arco de Madrid del 2017. Es tracta, en aquest cas, d’una línia dibuixada sense veure-hi, que fa un metre de llarg, i que ha esdevingut una molt acurada i pulcra edició gràfica limitada.

La peça titulada La bellesa és cega o retrat de Nix és un retrat en relleu elaborat a partir de fragments d’una cara (ulls, nas, orelles, etc) realitzats sense veure-hi per diferents artistes amics seus. Amb el conjunt de tots aquests elements diversos, l’artista n’ha fet el motlle d’una cara per poder realitzar gravats en sec, tàctils, en els que tan sols es poden veure els relleus de les línies i les incisions que componen un rostre. El resultat és un retrat de la bellesa perquè, com ens recorda Calvet, la bellesa és cega.

En una sala a part, a les fosques, es poden veure els vídeos de totes aquestes accions, performances i experiències.  (Tots aquests documents es poden veure també a la xarxa i estan relacionats al final d’aquest text).

Aquesta exposició d’Àlvar Calvet incideix de ple en les limitacions de les nostres capacitats humanes, en les nostres mancances, les minusvàlues de tots plegats, en el fet que també és possible veure-hi amb els ulls tancats. Ens recorda que podem veure les coses d’una altra manera, comprendre-les, desvelar-les, per tal de copsar el que l’artista ens proposa i, en definitiva, veure-hi una mica més, una mica millor, amb tots els sentits, encara que ho fem amb els ulls tancats.

Abel Figueres

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca