Patrimoni

Viatge al centre del món, les Garrigues

Encara desconeguda per molts les Garrigues és una terra entre màgica i agresta i on, segons diu una llegenda, Déu va clavar el compàs per dibuixar el món.

Tots ens hem sentit a dir en un moment o altre de la nostra vida allò de mirar-nos el melic i creure’ns el centre del món. Però el cas és que com a catalans no fem mal fet de creure-ho. El centre del món es troba a Catalunya, més concretament a Juncosa, a les Garrigues. Sí, les Garrigues són el centre del món. Si més no així ho conta la llegenda que diu que va ser a Juncosa, avui un poble de poc més de 500 habitants, on Déu va punxar el compàs per crear el nostre planeta. I de fet, en una raconada del poble encara avui hi ha el forat que ho testifica; o això diuen els juncosans. En cas de ser certa la llegenda, de retruc, implicaria acceptar que la Terra és plana i qui sap si això podria convertir Juncosa en lloc de pelegrinatge de terraplanistes. Una espècie de Terra Santa per als qui afirmen – en ple segle XXI – que el món és un disc que sura en l’espai.

Abans tot això no passi, que els terraplanistes descobreixin Juncosa i les Garrigues, us proposo fer un volt per aquesta comarca que, malauradament, per molts és ben desconeguda.

Sigui o no el mig del món, sí que és innegable que hi hagué un temps en què les Garrigues van estar molt transitades. Com a mínim això és el que ens ensenya la Roca dels Moros del Cogul. Un espai al qual em sorprèn encara no hagin arribat els corrents del que és políticament correcte per exigir un canvi de nomenclatura. Al marge de toponímia, en un abric natural, a la vora del poble del Cogul, es troba aquest que és un dels conjunts d’art rupestres més singulars del nostre país i de tot l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Però no només per acollir figures prehistòriques sinó perquè també s’hi poden veure les empremtes que van deixar ibers i romans, potser atrets pel magnetisme que desprèn el lloc. I símbol tot plegat que, com segueix sent perceptible, les Garrigues tenen un encant especial.

Per veure la Roca dels Moros s’ha d’accedir primer al CIAR, el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, un dels tres que existeixen a Catalunya. Un equipament que tot i no estar completat al cent per cent, s’ha sabut adaptar i ofereix visites guiades impregnades d’autèntica passió per aquest patrimoni i el territori en el qual s’inscriu.

Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Font: Twitter de Jordi Seró Ferrer.

Amb exactament la mateixa vehemència, a Arbeca parlen d’ibers. La fortalesa dels Vilars d’Arbeca suposa un conjunt arqueològic excepcional a nivell europeu que ens acosta a la vida en aquest indret fa 2.800 anys.

Cap de Bou de Joan Brossa a la Vinya dels Artistes. Font: Celler Mas Blanch i Jové.
Cap de Bou de Joan Brossa a la Vinya dels Artistes. Font: Celler Mas Blanch i Jové.

Si en la novel·la de Verne en el seu trajecte al centre de la Terra, Lidenbrock, Axel i Hans descobreixen monstres, vegetació gegant i altres coses inversemblants, en el nostre viatge particular al mig del món no ens ha d’estranyar veure una barca navegant sobre una alzina o una lletra A gegant de cap per avall. Quarta parada de la nostra ruta, la Vinya dels Artistes a la Pobla de Cérvoles. Als peus de la serra de la Llena s’estenen les vinyes i els olivers del Celler Mas Blanch i Jové i al seu redós la Vinya dels Artistes s’erigeix com un altre dels atractius de la comarca. Ideada per l’artista català Josep Guinovart i creada l’any 2009, es tracta d’una galeria a l’aire lliure on al llarg de les seves més d’onze hectàrees i entre vinyes, oliveres i alzines hi conviuen una vintena d’obres firmades per Joan Brossa, Frederic Amat, Susana Solano o el mateix Guinovart. I no s’acaba aquí, dins del celler l’art continua, no solament el plàstic amb altres obres sinó també el de convertir el fruit de la vinya en vi.

Maquinària original del 1920 al Museu de l’Oli de Catalunya de la Granadella. Font: Àlex Rebollo.

Acceptar la viticultura com a art per força implica fer-ho també amb l’elaboració de l’oli. I com parlar de les Garrigues sense fer-ne referència? El conreu de l’olivera és senya indissociable d’aquest terrer, en marca la geografia, el paisatge i fins i tot potser el caràcter dels que hi viuen. A la Granadella s’alça des del 2016 el Museu de l’oli de Catalunya en l’edifici de la cooperativa local i amb tota la maquinària del molí original del 1920. Un any abans, però, al convent de Santa Maria de Gràcia de la mateixa població va inaugurar-se el Centre de la Cultura de l’Oli. Tots dos espais, empeltats a la perfecció treballen laboriosament i han situat a la Granadella com a referent de l’oleoturisme a casa nostra. Visitar-los és imprescindible. Trobareu una museografia propera, didàctica, coherent i especialment la cura de les seves responsables en transmetre coneixements i emocions sobre aquesta cultura ancestral. No us oblideu de fer el tast d’olis!

Museu de l’Oli de Catalunya de la Granadella. Font: Àlex Rebollo
Museu de l’Oli de Catalunya de la Granadella. Font: Àlex Rebollo,

Paisatge, art, territori, oli, vi, patrimoni, història… No està clar que les Garrigues siguin el centre del món, les llegendes tenen fiabilitat inestable però sí que és evident que hauríem de fer que les Garrigues fossin el centre del món (com a mínim del nostre) més sovint i escapar-nos-hi perquè paga la pena.

Àlex Rebollo Sánchez
Àlex Rebollo Sánchez: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca