Mercat de l'art

VII edició de MARTE, la Fira d’Art Contemporani de Castelló, l’embat del mercat d’art castellonenc

Castelló de la Plana és capital de província i per això, de manera inextricable, s’erigeix en epicentre cultural del nord del territori valencià. Allí s’ubiquen l’Espai d’Art Contemporani de Castelló depenent del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i el Museu de Belles Arts de Castelló sota el paraigua de l’Institut Valencià de Cultura, entre d’altres. Un estatus que, tot plegat, sembla qüestionar-se entre molts des de l’àrea de cultura de la Diputació de Castelló amb mires de futur pròxim apostant per la vertebració de l’activitat artístic-cultural arreu del territori castellonenc. Paradigmàtic al respecte és MARTE, Fira d’Art Contemporani de Castelló que empenta els trajectes d’anada i de tornada dels agents culturals de la capital, la província i de l’exterior.

Acabada de clausurar la setena edició de MARTE hem acudit a una fita de l’art contemporani en general. Ateses les circumstàncies adverses a causa del tancament perimetral del territori valencià per la crisi de la COVID-19 que ha impedit l’arribada de visitants de la resta del país. Seguit d’un gran temporal ocorregut el mateix dia de la inauguració que deslluïa l’obertura de portes. Un pronòstic desfavorable que, tot plegat, mereix celebrar MARTE 2020 com un gran encontre d’art, públic, i agents culturals.

Paula Valdeón

MARTE és l’única fira d’art contemporani del País Valencià i es caracteritza per ser la conjunció de diferents línies d’actuació entorn de l’art contemporani. El MARTE Curated d’aquest any perseguia l’objectiu d’establir lligams amb el públic general mitjançant l’entrada gratuïta. A més ha abraçat la ceràmica, una de les produccions autòctones per excel·lència. En col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani Vicente Cerni de Vilafamés, es presentava Espai Ceràmic amb cinc peces de dissenyadors de renom internacional pertanyents a la col·lecció Bitossi donades a la institució museogràfica. Entre les que es troben obres d’Ettore Sottsas, Matteo Thun, Karim Rashid, Arik Levy i de la dissenyadora anglesa Laura Wood. Una fita que el director artístic, Nacho Tomás, preveu fixar en les successives edicions de la fira fins a arribar als sis estands d’exhibició de projectes ceràmics.

Agustín Serisuelo

El MARTE Curated, açò és la fira en sí, ha reunit a 15 artistes emergents del panorama nacional, i especialment valencià, protagonistes únics dels estands de cada una de les galeries participants. La selecció l’han conformada Alejandro Calderón a Espacio Nuca (Salamanca), Carolina Valls a Galería Shiras (Valencia), Breza Cecchini a Espacio Líquido (Gijón), Carlos Cartaxo a Pep Llabrés Art Contemporani (Palma de Mallorca), Elisa Terroba a La Gran (Madrid), Javier Aquilué a La Carbonería Espacio de Arte (Huesca), José Antonio Vallejo a DDR Art Gallery (Madrid), Julio Sarramián a Herrero de Tejada (Madrid), Kati Riquelme a Piramidón Centre d’Art Contemporani (Barcelona), Luis M. Rico a Córner Gallery (Madrid), María Acuyó a Naranjas con Arte (Vila-real), Miguel Scheroff a Renace Contemporary Art (Baeza), Xesco Mercé a Espai Nivi Coll Blanc (Castelló) i Victoria Iranzo a Galería Punto (Valencia).

Entre les presències a destacar la de l’artista convidat Santiago Idáñez. L’escultor Martín Moreno que presentava el seu darrer treball. Tres fragments del cos humà, de diferent format, i realitzades a base de baretes i tela metàl·lica. Atraients estèticament i buides en el seu interior amb l’objectiu de remetre a una dimensió metafísica caòtica, confusa, ratllant l’eteri que constitueix la naturalesa humana, en paraules del mateix artista.

Santiago Idáñez

Els premis d’aquesta edició han recaigut en Agustín Serisuelo en la categoria MARTE artista Castellón. Natural de Vila real, Serisuelo presentava Relación de aspectos, investigació en suport fotogràfic al voltant de les relacions de l’ésser humà amb l’entorn immediat, el natural en aquest cas. Per la seua banda Paula Valdeón ha sigut premi MARTE artista Nacional. Natural de Badajoz, Valdeón presentava el treball El otro verde, una reflexió sobre la decoració urbana. I més concretament arran del fenomen del tendal amb motius vegetals present a milers d’habitatges, i per això quasi invisible a l’ull humà que l’ha assimilat com un element més de l’estètica de les façanes de les cases. En conversa amb l’artista aquesta subratlla la fascinació per la geometria amb què es disposen els motius vegetals ens les teles impermeables dels tendals, que ella dibuixa i pinta sobre llins. Un procés artesanal que dota de valor uns dissenys fets en sèrie que remeten a una falsa idea de natura en el si de les ciutats. Amb tot l’artista fa un ús artesanal d’uns dissenys, en principi patrons funcionals, ara dotats de sensibilitat perquè en les seues paraules “contenen la memòria d’un temps passat, d’un sentir i a la fi d’un mode de vida”.

Abans es deia que la setena edició de MARTE ha sigut un embat dins un panorama, si més, no descoratjador. De fet, el director artístic, Nacho Tomás, subratlla entre els obstacles la impossibilitat de visitar els artistes als seus estudis per fer la selecció dels i de les candidates a premis. Uns encontres traslladats a l’esfera digital despullant de proximitat humana el fet de conèixer l’entorn natural en que es mou un artista.

Paloma de la Cruz

MARTE Social és l’altre dels eixos vertebradors de la fira. En col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana s’ha presentat una peça de Pixelata, projecte que conjuga art i conscienciació mediambiental a partir de la reutilització de llaunes de beguda amb que conformar una imatge pixelada de gran format. I mitjançant la secció MARTE Orbital es persegueix traspassar les fronteres de l’Auditori Municipal de Castelló, on ha tingut lloc la fira, per a arribar al cor de la ciutat. A l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació de Castelló s’ha exposat Parts d’un fragment de Lucia Moya qui treballa el gravat sobre paper i tela. A Vilafamés el MACVAC acull Las emociones como voz interior: una forma de burlar el olvido, una selecció de vint peces de diferents artistes que treballen les emocions mitjançant les quals alteren els significats de les obres. Al Convent, Espai d’Art de Vila-real es troba encara oberta  l’exposició La naturaleza soñada de la pintora María Acuyo. I, finalment, a la fira s’ha exposat #CMCVaCasa Cultura Online. 100 obres en format digital de 100 artistes i comissaris valencians realitzades durant el confinament gràcies a una convocatòria del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana que tenia com a objectiu pal·liar l’aturada de la vida artística i cultural provocada per l’emergència sanitària.

Kati Riquelme

Es tracta doncs d’una programació sustentada en una acció social que il·lustra la idea del director de la fira, Joan Feliu, sobre la funció de l’art a hores d’ara. “Si dotar a la vida d’un sentit és el que diferencia existència i vida, moment o història, transcendència o oblit, l’art és necessari. Durant la quarantena que ens ha tocat viure, l’art, en totes les seues expressions, ens ha fet companyia, ens ha animat i ens ha recordat que al món hi ha coses per les quals paga la pena seguir creient”. Per això la present edició de la fira ha fet seu el concepte ‘inmarcesible’, que designa allò que no es pot mustiar. ‘In-mars-cesible’, com bé han escenificat els grafiters Kouba i César Goce que han realitzat in situ un mural del MIAU, el Museu Inacabat d’Art Urbà de Fanzara.

La setena edició de MARTE, Fira d’Art Contemporani de Castelló es defineix com pura resistència per al sector artístic i cultural autòcton que legitima dins i fora del territori valencià. I des d’un punt de vista social apropa el fet artístic al seu entorn immediat on es troba necessàriament els col·leccionistes, però també el públic, a qui ofereix nous llenguatges i noves mirades des d’on pensar-se com a societat. Per totes aquestes raons, MARTE, Fira d’Art Contemporani de Castelló és una fita meritòria.

És llicenciada en Història de l'Art. Ha realitzat la tesi doctoral 'La dimensió cultural del paisatge i del territori en el cinema rural espanyol, 1950-1959'. Compagina la recerca amb la crítica cinematogràfica i la gestió cultural. Ha estat corresponsal de Premios Oscar web de cine, Encadenados revista de cine, La Gualdra i La jornada de Zacatecas, Mèxic, als festivals de cinema de Cannes, Sevilla, Friburg i Cinema Jove, València. I redactora al D'Aily News del Festival d'Autor de Barcelona. Ha treballat com a adjunta al comissariat de l'exposició 'Primers Moments', i ha comissariat les mostres 'Disjuntives poètiques d'un paisatge a la deriva' i 'Disjuntives poètiques per pensar el present' de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close