Secció: Actualitat

Visa pour l’Image. La fotografia com a testimoni

El festival de fotografia de Perpinyà, Visa pour l’Image, concentra, del 31 d’agost al 15 de setembre, l’elit del reporterisme gràfic global, amb 23 exposicions d’autor, diverses col·lectives, els vespres de projeccions i d’altres activitats. Des de la Veneçuela de Maduro fins a la militarització de l’Àrtic, el conflicte del Caixmir o el Yemen i el de les armilles grogues a França.

El festival de Fotografia de Perpinyà arriba a la seva 31aedició totalment consolidat i ple de salut, pel que fa a la qualitat de les seves propostes i la voluntat de la capital rossellonesa d’acollir els visitants. Les exposicions són gratuïtes; els espais, acollidors i la informació, a l’abast de la ma.

Si l’organització, en l’última edició, va rebre crítiques per haver ignorat el conflicte català i l’1 d’octubre de 2017, enguany són dues les exposicions que se centren en el conflicte de les «armilles grogues» però cap de les dues mira l’afectació que va tenir a la Catalunya Nord.

Humor a la revolta de les "armilles grogues", a París // ÉRIC HADJ / PARIS MATCH
Humor a la revolta de les “armilles grogues”, a París // ÉRIC HADJ / PARIS MATCH

Una es diu simplement Les gilets jaunes i són les fotografies que Olivier Coret va fer per Le Figaro Magazine. L’autor retrata una mobilització que anomena «única» perquè «supera polítics, sindicalistes, cronistes i sociòlegs» pel fet de tractar-se d’«un moviment social rarament s’allarga tant de temps» ni es manté «amb tanta intensitat» ni «ve d’enlloc», com sembla ser aquest cas. L’altre treball sobre les «armilles grogues» es diu Lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, gilets jaunes, dimanche i és d’Éric Hadj (París, 1968). Reuneix les fotografies que va fer pel Paris Match el 2018 i 2019, en les manifestacions de les «armilles grogues» a París, i les hores prèvies i posteriors.

L’altre país que és objecte de dues exposicions en aquest Festival és Veneçuela. L’Adriana Fernández Loureiro és una fotògrafa freelance que ha estat retratant Veneçuela des de 2012, a propòsit d’un reportatge sobre «l’augment de la violència a Veneçuela» i ha intentat reflectir «la complexitat de la crisi i les zones grises que sovint es troben a faltar en les anàlisis habituals». L’exposició, que es diu Paradís perdut, ha rebut el Premi Vila de Perpinyà Rémi Ochlik 2019 i es pot admirar al Convent dels Mínims.

Foto de l'exposició 'Paradís perdut', sobre Veneçuela // ADRIANA FERNÁNDEZ LOUREIRO
Foto de l’exposició ‘Paradís perdut’, sobre Veneçuela // ADRIANA FERNÁNDEZ LOUREIRO

La segona exposició és 1984 – Veneçuela, una col·lecció de retrats del fotògraf espanyol Álvaro Ybarra Zavala preses a partir de la mort d’Hugo Chavez (2013) durant anys (el títol fa referència a la novel·la de George Orwell). Ybarra Zavala capta en blanc i negre allò que ha colpit Veneçuela (augment de la inflació del 500% els 2016, «l’enfonsament del sistema sanitari» i l’augment de «la inseguretat i la violència» fins a «nivells sense precedents». La mostra es troba també al Convent dels Mínims.

Foto de '1984 - Venezuela' / ÁLVARO YBARRA ZABALA
Foto de ‘1984 – Venezuela’ / ÁLVARO YBARRA ZABALA

El principal àmbit temàtic del Visa pour l’Image 2019 són, com és lògic, els principals conflictes bélics. Síria, Iraq, el Sahel, Líbia i el Caixmir són els protagonistes.

Del conflicte sirià n’hi ha imatges a La fi inesperada del setge, sobre la marxa dels militars sirians dels pobles de la Ghuta oriental. És un reportatge d’Abdulmonam Eassa (Hmouriyeh, Síria, 1995) que ha estat premiat amb el «Visa d’or humanitari» del Comitè Internacional de la Creu Roja aquest 2019.

'La fi inesperada del setge' retrata la retirada de l'exèrcit sirià de Ghuta oriental //ABDULMONAM EASSA / AFP
‘La fi inesperada del setge’ retrata la retirada de l’exèrcit sirià de Ghuta oriental //ABDULMONAM EASSA / AFP

Pel que fa a la marxa d’Estat Islàmic de Mossul, a l’Iraq, el testimoni gràfic d’Ivor Prickett per The New York Timeses diu La fi del califat i es pot veure a L’atelier d’urbanisme, davant del Convent dels Mínims. Segons el fotògraf, «les fotografies preses al front il·lustren millor que mai el vell clixé de ser «entre dos focs», tant civils com combatents».Els conflictes al Caixmir entre l’Índia i el Pakistan són a la impressionant Caixmir: una guerra sense fi de Dar Yasin, fotograf de The Associated Press nascut a la regió el 1973. «Nova Delhi -explica el fotògraf- acusa el Pakistan d’armar i entrenar els separatistes, cosa que el Pakistan nega. La majoria dels caiximirs donen suport a la causa de la insurrecció i participen en actes contra la presència índia». El Convent dels Mínims acull aquesta exposició i també «50 anys al front», una retrospectiva de l’obra de Patrick Chauvel (París, França, 1949) en diferents guerres des del Vietnam (1968) a Síria (2019).

'La fi del califat' o la sortida d'Estat Islàmic de Mossul (Iraq) i la gent atrapada entre dos focs // IVOR PRICKETT / THE NEW YORK TIMES
‘La fi del califat’ o la sortida d’Estat Islàmic de Mossul (Iraq) i la gent atrapada entre dos focs // IVOR PRICKETT / THE NEW YORK TIMES

Els projectes fotogràfics més socials estan encapçalats per una mirada escèptica a les noves religions: ‘In God We Trust. Viatge al cor de les excentricitats de la fe als EUA’ és una odissea per l’Amèrica de Donald Trump a la recerca de deus nous i noves religions. El seu autor, Cyril Abad, explica que el reportatge «mostra com l’oferta religiosa protestant es reinventa en adoptar els codis del liberalisme amb l’objectiu d’explotar els nous nínxols de l’espiritualitat». Entre d’altres llocs, Abad visita Ark Encounter, «la nova atracció turística de Williamston (Kentucky)», l’Arca de Noé, un immens edifici que esdevé el novíssim temple del creacionisme.

Foto de la mostra 'In God We Trust. Viatge al cor de les excentricitats de la fe als EUA' // CYRIL ABAD /HANS LUCAS
Foto de la mostra ‘In God We Trust. Viatge al cor de les excentricitats de la fe als EUA’ // CYRIL ABAD /HANS LUCAS

‘Le Réseau d’alerte avancé’ (La xarxa d’alerta avançada) és un reportatge de Louie Palu, que denuncia la progressiva militarització de l’Àrtic. La voluntat de Donald Trump de comprar Groenlàndia a Dinamarca és l’última declaració que fa evident l’interès geopolític que desperten les terres gelades del nord del planeta. Aquest fotògraf nord-americà ha estat testimoni, per a National Geographic, de la presència de restes de la guerra freda i com «les nacions de l’Àrtic –Canadà, Finlàndia, Groenlàndia (via Dinamarca), Islàndia, Noruega, Suècia, Rússia i els Estats Units-, com també altres països amb interessos a la zona, com la Xina, han augmentat les seves capacitats militars i logístiques per assegurar-se l’accés a la regió».

Aquesta no és l’única exposició amb missatge ecològic del Visa pour l’Image: hi ha també La cara oculta del turisme de fauna La lenta agonia del llac Victòria. La primera, que es pot veure a l’Església dels Dominics, és de la fotògrafa nord-americana Kirsten Luce per encàrrec del National Geographic. Focalitza els maltractaments a tot tipus d’animals utilitzats com a reclam turístic d’una manera o una altra: elefants explotats a Tailàndia; ossos polars denigrats en espectacles de patinatge sobre gel, animals de circ en Rússia o mamífers marins per a espectacles itinerants.

'La lenta agonia del llac Victòria' / FRÉDÉRIC NOY
‘La lenta agonia del llac Victòria’ / FRÉDÉRIC NOY

La lenta agonia del llac Victòria és un projecte del francès Frédéric Noy, nascut el 1965. «Pol ecològic, motor econòmic i reserva natural -descriu Noy-, de 30 a 50 milions de riberencs de Tanzània, Uganda i Kenya en depenen directament o indirectament» però la superexplotació pesquera i industrial i la contaminació han condemnat aquest indret únic.

La fotografia com a testimoni.