Exposicions

Xavier Mañosa. Desbordar la ceràmica

Xavier Mañosa (Barcelona, 1981) és un dels noms més destacats de la ceràmica catalana contemporània. I ho és perquè reivindica l’ofici des d’una triple vessant: l’artesanal, la industrial i l’artística. Fill de ceramistes, el 2007 impulsa la transformació de l’empresa familiar en “Apparatu“, avui una firma de recorregut internacional. Part del succés radica en la voracitat artística de Mañosa, que compagina la disciplina de l’ofici amb una actitud d’experimentació oberta i tenaç. Ha col·laborat amb artistes com Àlex Trochut, David Bestué o Marc Monzó. I fins el 15 de maig mostra a la galeria Alegria de l’Hospitalet el seu darrer projecte de ceràmica expandida: “Cowboy detrás de la puerta.

Xavier Mañosa va intentar negar la ceràmica durant molts anys, fatigat de tan sovintejar-la en l’ofici dels seus pares, propietaris d’un taller de ceràmica a Sant Cugat (Art Foc, fundat el 1956). Va mirar d’estudiar disseny industrial a Llotja i Bau, però res el va acabar de remoure. Va buscar nous horitzons a Berlín, però, les coses, acabà sobrevivint modelant figuretes de terracuita per a la venda ambulant. De poc més -pensava- li servia un ofici que, amb la globalització, estava destinat al naufragi. Fins que a la capital alemana conegué la figura de Hella Jongerius. La dissenyadora holandesa (Dhub: per quan una expo?) li descobrí com es pot dissenyar i experimentar d’una manera personal i propera a l’ofici, però tenint també com aliat la més sofisticada indústria del disseny internacional.

Taller de ceràmica ( Apparatu) a Rubí. Imatge Jara Varela

I d’aquesta inspiració berlinesa neix el 2007 Apparatu. Els Mañosa renoven l’obrador de Sant Cugat i aposten per un projecte d’empresa de disseny ceràmic sustentada sobre tres potes: l’artesanal, que auspicia la figura del seu pare, Josep Mañosa, ceramista tradicional versat en el mestratge del torn, el fang, l’esmalt i el forn. I després, l’enllaç amb la indústria i la vena artística, que infon Xavier Mañosa. La idea rutlla, treballant aviat amb empreses catalanes i internacionals de disseny (Consentino o Marcet), i el 2016 obren un nou taller de set-cents metres quadrats i set treballadors al polígon industrial de Rubí.

Un dels secrets d’Apparatu és l’experimentació constant que Xavier Mañosa sotmet a la ceràmica. L’artista sempre troba espai dins la disciplina del taller per a la nova creació, que molt sovint acaba sent aliment de les noves sèries de disseny. Aquesta actitud l’ha portat ha crear una línia de treball pròpia, amb autonomia artística, i també a col·laborar amb diferents artistes i dissenyadors, com el dissenyador gràfic Àlex Trochut, amb qui elaborà una sèrie de patinets ondulats de ceràmica (Skate Fails), inspirat en els rellotges tous de Dalí; o amb David Bestué i Marc Monzó, en la creació de peces de ceràmica per a l’exposició Pèl i Ploma, a la Sala Vinçon (2012). Així també, el 2013 Xavier Mañosa presenta la seva primera exposició individual com a ceramista, a la galeria Alegria, llavors ubicada a Madrid, i avui a l’Hospitalet, on hipresenta ara la seva segona exposición individual.

Des del punt de vista artístic Xavier Mañosa és un ceramista expressiu i deconstructor del mitjà ceràmic. El podem enllaçar d’una manera natural amb la tradició de la nova ceràmica catalana que impulsaren Miró, Artigas o Cumella durant els seixanta, i que més endavant n’ha agafat testimoni Miquel Barceló. El de Mañosa és un treball d’experimentació cromàtica amb els esmalts, de desestructuració dels volums, de distorsió i explosivitat de la matèria. Les primeres obres amb intensió artística que li coneixem (Lesson i 300, 2011-12), parteixen de l’error en la creació seriada i irregular de gerros i vasos a partir de motlles, i de proves fallides. Eren ceràmiques accidentades, però, alhora, pulcrament presentades en conjunt, com si es tractés d’un bodegó de vasos de Morandi. Ara, en canvi, el trobem immers en un moment artístic molt més primitiu i matèric. En les portentoses sèries Fiber Clay (2020), Corn (2020) o Unicorn (2021), el fang, la terra i l’esmalt, -en una delicada gama de colors perla, turquesa o fucsia- s’amalgamen en un treball ceràmic pastós i mineral, contundent i sensible.

Detall del mur del Cowboy detrás de la puerta. Galeria Alegria. Imatge Jara Varela

I després arriba el Cowboy detrás de la puerta. Que és un cas a banda. És un salt al buit. Un projecte en que hi entra la tècnica, la força, el deliri, la valentia, la pulsió infantil. La galeria Alegria li va facilitar un espai íntim que permetés l’adequada degustació d’obres en petit format. Però Mañosa va decidir forçar els límits tant de l’espai com de la pròpia obra, en un exercici contursiu de ceràmica expandida. Per fer-ho possible va idear una instal·lació en dos grans cossos. El primer és una paret divisòria, formada per vint-i-quatre grans blocs de ceràmica esmaltada amb òxid de plom. L’acabat, que li hem vist també en algunes noves sèries de taules d’Apparatu (Bloq Table, 2021), és tosc, amb un aire rústic, que connecta amb la ceràmica de les masies catalanes, però també amb l’estètica industrial. Per a bastir el mur, Mañosa i el seu equip s’han servit d’una nova fòrmula a base de fang amb fibres naturals i artificials que faciliten la construcció més ràpida i articulada d’aquestes grans i poc freqüents estructures ceràmiques.

Xavier Mañosa. Cowboy detrás de la puerta. Galeria Alegria. Imatge Jara Varela

La paret acaba generant una càmera divisòria que ens mena cap a la peça central, el cowboy amagat darrera la porta. La genialitat dels artistes es palpa quan es deixen endur sense complexes pel cabal interior de l’art amb indiferència davant la raresa de la imatge que se’ls hi presenti o la dificultat tècnica que comporti materialitzar-la. Del doll interior de Mañosa n’ha rajat una forma infantil -un cowboy a cavall-, sorgida del joc amb els seus fills, surfejant alegrement sobre l’onada del fluxe creatiu i desacomplexat de l’infant. Ser artista és, sobretot, no deixar mai d’escoltar la veu interior del nen. N’hi ha -penso en David Ymbernon- que l’han tingut com aliada permanent en la seva obra. D’altres l’han negada, i la seva feina se n’ha ressentit. La grandesa del Cowboy de Xavier Mañosa està en haver donat sortida a aquest instint pueril i, alhora, haver sabut domar el cavall desbocat que mou i remou la potència primera de l’art.

Albert Mercadé

Historiador i crític d'art. Llicenciat en història de l'art i Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut comissari d'exposicions en diferents museus de Catalunya i escriu amb regularitat en diversos mitjans. Actualment és director artístic de la fundació Arranz-Bravo i col·laborador del districte cultural de l'Hospitalet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close