Altres gèneres

YANN TIERSEN: Portrait, el particular i personal viatge del músic bretó ideal per temps de confinament.

El músic, compositor i multi instrumentista bretó Yann Tiersen (Brest, 1970) és segurament una de les figures més inquietes del panorama internacional musical actual. Als seus pràcticament cinquanta anys i vint-i-cinc anys de carrera en solitari, la seva música ha sonat en quinze àlbums d’estudi així com en sis bandes sonores, entre les quals destaquen Good-Bye Lenin i sobretot Amélie. El passat 2019 ha estat un any prolífic per ell  i la prova d’aquest fet ho trobem en la publicació de dos treballs discogràfics: All (Mute) i el disc que ens ocupa, Portrait (Mute).

El 13 de juny del 1995, un jove músic francès per nom Yann Tiersen debuta amb el treball per títol  La Valse Des Monstres (Sine Terra Firma) on hi recull unes petites composicions realitzades per dues obres de teatre per títol Le Tambourin de Soies i Freaks. Entre elles destaquen temes convertits en clàssics seus com per exemple el tema homònim així com Mouvement Introductif o Comptine d’Été.

Yann Tiersen és un músic a qui no li agrada encasellar-se en absolut i la prova ho trobem en les seves composicions barrejant estils diversos segons les característiques o desitjos. Tan pot elaborar un disc minimalista a un altre amb tocs més electrònics, rock pur i dur o directament temes simfònics o piano sol descrivint els paisatges de l’illa bretona de Ouessant (Eusa en bretó) -illa habitada més occidental de França-on hi resideix actualment.

Portrait Yann Tiersen

Vint-i-cinc anys més tard, vint-i- un àlbums publicats a l’esquena i després de recórrer mig món a sobre els escenaris, el passat mes de desembre, Tiersen sorprenia els seus seguidors amb l’aparició d’un treball recopilatori per títol Portrait (retrat en francès).

Publicat en diversos formats, digital, edició doble en cd i casset però també en triple EP, Portrait no és el clàssic recopilatori de recull dels seus temes més populars ordenats cronològicament amb un afegit d’un parell o tres de temes inèdits per intentar captar als seus incondicionals.  En aquest cas, Portrait és un recull de vint-i-cinc temes (un per cada any de la carrera) escollits expressament pel propi músic però reinterpretant-los de nou amb noves sonoritats o col·laboradors especials. El motiu és molt clar, amb aquestes noves sonoritats, Yann Tiersen busca que l’espectador escolti els temes com si fos la primera vegada que els sent, no influenciats pel que ha estat utilitzat.  Un clar exemple ho trobem amb  la composició La Dispute publicat originalment pel seu disc del 1998 Le Phare i posteriorment utilitzada a la banda sonora de la pel·lícula Amélie. Amb La Dispute, Tiersen el va compondre per retratar un combinat de lluita amb violència extrema, sang i mort. Tot ben allunyat de la visió que a partir de la famosa pel·lícula protagonitzada per Audrey Tautou se li ha atorgat popularment al cap dels anys.

Yann Tiersen. Imatge: Richard Dumas.

Per aquest motiu i també fent un punt d’autoreflexió i autocrítica, Yann Tiersen ha buscat recuperar la raó de ser de velles cançons reinterpretant-les amb l’ajut de vells companys de carrera. Gruff Rhys dels Super Furry Animals posa la veu cantant a Monochrome com anys abans ho havia fet  Dominique A, Stephen Malley de Sunn O))) participa en tres temes Introductory Movement, Prad i el recitat final Thinking Like a Mountain conjuntament a John Grant. Per últim els darrers artistes convidats són la banda novaiorquesa de rock alternatiu, Blonde Redhead que participen en el tema Closer.

Des de les primeres notes dels violins i violes de la simfònica  Introductory Movement fins a les últimes notes de l’orgue, hammond i instruments de cordes a Thinking Like a Mountain, qui realment entri a la seva proposta de sonoritats a vegades alegres, d’altres més fosques, d’altres enigmàtiques o fins i tot descriptives dels sons del Finisterre bretó o Islàndia, sortirà, pràcticament dues hores més tard amb les emocions a flor de pell.

En canvi, a qui només li interessi el Yann Tiersen de Amélie o Goodbye Lenin, aquest treball li pot resultar feixuc i fins i tot un pèl angoixant.

En definitiva, el resultat de tot plegat és que Portrait és un treball que no deixa indiferent i aquest element és una virtut a destacar.

Eduard Sant Chalois

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close