Exposicions

Zineb Sedira. La poètica d’un naufragi.

L’IVAM presenta fins al pròxim 26 de gener la primera exposició individual a l’Estat espanyol de l’artista Zineb Sedira (París, 1963), una exposició on l’espectador podrà acostar-se a l’obra d’aquesta artista multidisciplinària a través de vídeo, instal·lacions, fotografies, dibuixos i pintures amb els que traça un relat de la història contemporània prenent com a punt de partida l’exploració autobiogràfica de la seua història familiar.

Zineb Sedira
Comissari: Jose Miguel G. Cortés, director de l’IVAM
Col·labora: Jeu de Paume
IVAM, Institut Valencià d’Art Modern. València
Fins al 26 de gener de 2020

L’obra de Zineb Sedira ens parla d’un viatge, un viatge que més que un viatge és la història d’un naufragi. El naufragi de les polítiques migratòries d’uns països acomodats en els privilegis que els confereix ser ‘occident’ i que dificulten o ignoren els tràfics migratoris i les circumstàncies bèl·liques, polítiques, econòmiques i/o socials que obliguen a milers de persones a posar la seua vida en risc cada any. Un naufragi real el dels vaixells enfonsats al mar, el mar mediterrani i el desert de Mauritània com a fronteres, com a murs massa sovint infranquejables, tomba i cementiri de les il·lusions i les vides de milers de persones magrebines que en precàries condicions tracten de creuar-los.

A brief moment, 2019. Zineb Sedira. Reconstrucció del saló londinenc de l’artista. Foto: IVAM.

Un viatge que Sedira focalitza en els països del Magreb, on la seua família té el seu origen. Filla de migrants algerians la seua obra troba en el viatge, la mort i la fragilitat de les persones que l’emprenen  una manera d’autoexplorar la seua pròpia vida, la seua pròpia història i amb ella aconseguir parlar d’un drama col·lectiu en el que ben poc importa si el que es creua és el mediterrani o el desert de Chihuahua.

Una història de migracions que emprèn des del passat de l’Algèria colonial d’ on partiren els seus pares, primer cap a França i més tard cap a Anglaterra, i en la que Sedira indaga amb la intenció de conèixer la seua pròpia història. Una necessitat de conèixer per a transmetre, primer als seus fills però finalment a tots nosaltres, amb la convicció de qui sap que tota història -per molt personal que siga- ens acaba ensenyant alguna cosa de l’altre, de tots nosaltres. Potser per això Sedira ens fa partícips de la seua privacitat, de les converses amb els seus pares (Mother, father and I, 2013) amb les que ella i nosaltres ens convertim en espectadors passius del dur relat de les seues vides i el procés de desarrelament que coincideixen en sentir les persones que emigren. La sensació de no arribar a ser mai part del país d’ acollida però també la constatació, malgrat no haver perdut mai els referents culturals del país d’origen, de convertir-se també en estrangers del lloc on venen.

Imatge de sala de ‘Zineb Sedira’, en primer terme fragment de la instal·lació Sunken Stories, 2018 . IVAM. Foto: Núria Gregori

Una obra que se’ns presenta com a etapes d’un procés, en el que cadascuna de les peces formen part d’una espècie de mapa conceptual plàstic, amb el que Sedira al pas que va investigant i descobrint va reconstruint les parts de la història, de la imatge, de la seua pròpia personalitat i amb ella queda representada la història contemporània col·lectiva. Fragments amb els quals construeix el seu propi arxiu: vaixells estellats i enfonsats en metacrilat líquid (Sunken Stories, 2018), runes d’arquitectures del passat colonial (Haunted Houses, 2016, Framing The View, 2006), vaixells abandonats en mig del no-res (Other Aquatic Tales, 2009), l’horror del terrorisme islàmic (Laughter in Hell, 2018). Fragments que completa amb testimonis orals, memòria que ens permet recuperar les altres històries, les que no queden i de les que Sedira ens permet sentir-nos part, entrant a sa casa, asseient-nos al seu sofà, escoltant els mateixos testimonis que ella (A brief moment, 2019).

Imatge de sala de l’exposició ‘Zineb Sedira’. IVAM. Foto: Núria Gregori.

‘Zineb Sedira’ mostra una producció coherent i compromesa políticament amb el seu temps i la història, amb unes obres que amaguen rere la seua bellesa un dur exercici d’introspecció personal i col·lectiva, en el que la poètica de les imatges, les enlluernadores estelles dels vaixells submergides en la calma delitosa del metacrilat, el rítmic trànsit de la sorra del desert que potser ens acabarà ofegant, porta a l’espectador a debatre’s entre la bellesa i l’angoixa, davant la incòmoda situació de veure’t ubicat en una o l’altra banda del mediterrani (Saphir, 2006), un art el de Sedira d’extrema bellesa i reflexió.

Núria Gregori

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close