Actualment el cartell, com a mitjà de comunicació tradicional, es troba en procés d’arraconament. El context digital ha condicionat el seu format, suport i, fins i tot, la seua vigència. L’espai virtual, força intangible i infinit, ha substituït els murs dels carrers que abans eren els espais de lliure expressió. Els arxius JPG i PDF ho han fet de les sèries d’impremta, i per això les unitats limitades de bestreta ara es multipliquen arran del nombre de persones destinatàries que es generen. Un fenomen d’evolució lògica per a uns, d’alteració imposada per a d’altres que s’analitza a l’exposició ‘REA. Prohibit fixar cartells’, una panoràmica ordenada pel disseny gràfic valencià en suport cartell, comissariada per Boke Bazán i MacDiego amb el suport de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, ADCV, i el Consorci de Museus de la GVA.
REA.Prohibit fixar cartells
Centre del Carme Cultura Contemporània
Museu,2-4. València
Comissaris: McDiego i Boke Bazán,
Fins al 8 de novembre.
Els murs de la sala Carlos Pérez Siquier del Centre del Carme Cultura Contemporània de València es cobreixen d’il·lustracions de múltiples formes, colors i tècniques per reivindicar el caràcter efímer del cartell que en conjunt constitueixen la memòria gràfica de la cultura valenciana dels últims 20 anys. La mostra reuneix al voltant de 600 cartells que en el seu moment han informat i publicitat els esdeveniments més diversos. Fires de disseny, encontres literaris, de música i de còmic. Festivals de cinema, de jazz i de teatre. Campanyes de turisme, de comerç i d’educació. Celebracions del 9 d’Octubre, l’orgull LGTBI i del 8 de Març. Programacions culturals de Nadal, accions cíviques, jornades per la igualtat, etc. Una multiplicitat que posa de manifest com empreses, institucions públiques i col·lectius cívics segueixen recorrent a les imatges per a cadascuna de les seues campanyes i accions.
Un conjunt de cartells, per altra banda, pertanyent a 222 autores i autors diferents, xifra significativa que deixa palés l’interés del format per als i les professionals del disseny i de la il·lustració valenciana durant els primers decennis del segle XXI. Entre els noms hi ha premis nacionals de disseny, il·lustració o còmic com Leviatán, Paula Bonet, César Sebastián, Paco Roca, Victòria Ripalda, Raquel Silvestre, Vicent Aguado, Sílvia Casanova, o el mateix Boke Bazán. Aquest en la faceta de comissari, juntament amb MacDiego, declara que “l’exposició no té a veure amb egos, concursos, ni premis més enllà de treballar en el que ens apassiona, amb clients que confien i contracten disseny per a un dels suports que més ens agrada. Ens sentim orgullosos de fer una exposició que no té a veure amb la individualitat, sinó amb la col·lectivitat”.
Molt probablement quede poc de l’essència, feta premissa per Josep Renau, del cartell com a crit en la paret. L’evolució intrínseca al pas del temps genera noves dinàmiques de demanda i consum i també noves tècniques de reproducció que fan dels cartells font d’informació en un clic, com bé defensen els comissaris de la mostra. I és que més enllà de la transformació del suport tradicional ja esmentada, a hores d’ara s’obrin infinitat d’interrogants sobre la denominació, les tècniques tipogràfiques o la raó de ser mateixa del cartell. Per exemple des del punt de vista del mercat del col·leccionisme, sorgeix la qüestió sobre quin deu ser el preu del cartell una vegada l’autor ja ha facturat al client tenint en compte la reproductibilitat infinita i assequible que permet l’arxiu digital en què s’emmagatzema. En tot cas, el cartell en suport físic com digital segueix cridant l’atenció i esdevenint un espai de llibertat creativa important respecte d’altres disciplines.
‘REA. Prohibit fixar cartells’ s’ha presentat juntament amb les mostres ‘L’apartament’ de Fermín Jiménez Landa, ‘Spectre’ d’Edu Comelles, ‘Opressió’ d’Elisa Matallín i ‘Des de les fronteres del silenci: Carmelina Sánchez-Cutillas’. Un total de cinc projectes inaugurats a l’uníson per marcar el contundent inici del curs expositiu 2020-2021, el que suposa l’apertura conjunta de les cinc sales de què disposa el Centre de Cultura Contemporània del Carme.
