El Museu Internacional Federico Fellini neix per definir una nova identitat de la capital de la costa adriàtica (on cada any pernocten 16 milions de persones). Al centre del projecte, disseny urbà, infraestructures, art i museus, explica l’alcalde Andrea Gnassi.
Rimini. “Una regeneració urbana global, que aprofiti l’atractiu de l’art com a llenguatge universal per promoure un nou camí de desenvolupament de tota una comunitat”. Aquest és l’objectiu d’Andrea Gnassi, de 52 anys, per a Rimini, la ciutat de la qual ha estat alcalde des del 2011 al capdavant d’una formació de centreesquerra. Una mica com Bilbao amb el Guggenheim, Rimini també aspira a construir-se una imatge, però, sobretot, desenvolupar les eines que els permetin dur a terme una revolució urbana duradora. La inauguració del Museu Internacional Federico Fellini, el 19 d’agost, és l’últim acte d’un programa estratègic més ampli, que passa per la reurbanització i regeneració d’espais culturals i llocs històrics, com la restauració del teatre Galli, el nou museu d’art contemporani PART en sinergia amb la comunitat de San Patrignano i la plaça sobre l’aigua del Ponte di Tiberio. La ciutat, pionera del turisme d’elit, del qual encara queden vestigis com el Grand Hotel inaugurat el 1908 sobre un disseny de Paolo Somazzi, Rimini ha estat durant dècades un dels màxims exponents del turisme de masses dedicat a l’oci (la capital de la costa adriàtica acull avui en dia 16 milions de turistes l’any) . Però Rimini és també l’antiga Ariminum d’origen romà, una ciutat rica en monuments medievals i renaixentistes (entre ells el Temple Malatestiano, una obra mestra de Leon Battista Alberti, amb obres de Giotto i Piero della Francesca).
És precisament sobre la base d’aquest llegat històric, artístic i cultural que fa temps que Rimini treballa per desenvolupar una xarxa museística, turística i mediambiental d’alt nivell, com el Parc del Mare o la regeneració de 13 quilòmetres de façana marítima iniciada el 2019 i confiada a l’estudi d’arquitectura italoespanyol Miralles-Tagliabue: “S’estan duent a terme inversions de més de 250 milions d’euros al centre històric de la ciutat, explica amb entusiasme Andrea Gnassi. El motor cultural és ara el que mou la ciutat i ha desbancat el sector immobiliari. Ara la nostra prioritat és la salut del mar Adriàtic, objectiu que perseguim des del començament del nostre mandat mitjançant el Piano di Salvaguardia della Balneazione (‘Pla de protecció del bany’)”. I conclou: “La idea, cada cop més estesa, és que la cultura forma part del nostre destí com a comunitat i és capaç de crear espais de reunió per a la gent”.
L’any passat es va inaugurar el PART Palazzi dell’Arte di Rimini, dins el conjunt medieval del Palazzo dell’Arengo i l’adjacent Palazzo del Podestà. Avui és el torn del Museu Fellini, dedicat a un dels més grans ambaixadors de la ciutat de Rímini, que s’estén en tres espais: el Castel Sismondo, el Palazzo del Fulgor i la Piazza Malatesta. «No és només un museu o un simple magatzem de records, explica l’alcalde, sinó que es tracta d’una nova àgora, un lloc de relacions i narracions inèdites. El Museu Fellini s’erigeix com a centre d’una estratègia més àmplia de renovació d’infraestructures i de millora del patrimoni cultural i arquitectònic que està redissenyant el futur urbà de la ciutat i del seu centre històric. És un espai que, sobre la base del “tot s’imagina”, famosa màxima felliniana, interpreta el cinema del director de Rimini no com una obra acabada en si mateixa, sinó com una clau per connectar tradició i contemporaneïtat”. El seu desenvolupament es divideix en tres eixos. A les sales de Castel Sismondo, la fortalesa del segle XV construïda amb la contribució de Filippo Brunelleschi, Studio Azzurro ha dissenyat la posada en escena dels decorats fellinians, mitjançant la reconstrucció de materials escènics i l’ús de tecnologies digitals i continguts multimèdia: des del “mar a Rimini” i la “boira d’Amarcord” a la planta baixa, fins al vestuari escènic de les pel·lícules Roma i Casanova a l’entresol, fins al primer pis on es poden fullejar les pàgines del Llibre de Somnis. A més, es pot entrar a la sala de música i en la dels gronxadors, es poden sentir els testimonis de Confessionali i descobrir l’arxiu fotogràfic. A la taquilla, ubicada a l’antiga “casa del guarda” del castell, es rep els visitants en una instal·lació que reprodueix l’aparició d’Alberto Sordi al gronxador de Lo sceicco bianco. La segona part es troba al Palazzo Valloni del segle XVIII, avui Casa del Cinema, que, a la planta baixa, acull el mític cinema Fulgor, immortalitzat a Amarcord i ara condicionat de nou amb la decoració dissenyada pel guanyador de l’Oscar Dante Ferretti. Els espais interiors tenen múltiples funcions i, explica l’alcalde, “a través d’una sèrie d’eines visuals, tecnològiques i interactives, és possible dur a terme una investigació personal i innovadora sobre el món del cinema de Fellini”. A la primera planta hi ha un espai obert dedicat a la consulta d’arxius, digitals i en paper, mentre que al nivell superior “podem seure a la ‘sala de les paraules’ i després a l’entranyable ‘cinemino’ reconstruït segons l’atmosfera dels anys 1950: gairebé un “calc” del fulgor original, en què es projecten sense pausa les 24 pel·lícules dirigides per Fellini”. Finalment, el tercer eix, i potser el més ambiciós (almenys per a les dues dimensions urbanes) és Piazza Malatesta, l’anomenada Piazza dei Sogni, que s’utilitza com a zona verda, escenari d’espectacles i instal·lacions artístiques. La superfície de més d’11 mil metres quadrats es converteix així en un autèntic centre cultural que, explica Gnassi, “abraçarà, tot conformant un anell no només simbòlic, el Museu Fellini, el Teatre Galli i el PART-Palazzi dell’arte, el jardí del qual s’estén cap a la zona exterior del Museu Fellini”. Però, sobretot, “es converteix en una plataforma per a la bellesa, un punt d’unió entre els espais verds, la història, l’art i el cinema”. Les influències de Fellini s’expressen en aquesta renovada distribució urbana en tres àrees diferents. “A l’entrada del centre antic, explica Gnassi, s’ambienten les escenes rurals del “camp”, que recorden les escenes d’Amarcord: sota l’ombra dels 14 arbres plantats per a l’ocasió, en un triangle verd en què el camp torna a tocar la ciutat i els somnis s’entrellacen amb la terra, s’hi han instal·lat tres grans fanals i set flors de pedra dissenyats per Tonino Guerra, poeta, guionista i gran amic de Fellini. La segona zona, entre la part davantera del Castello i el teatre Galli, es troba dominada per una fulla d’aigua d’uns mil metres quadrats: una recreació de l’antic fossat, que pretén suggerir al visitant el pas del Rex a Amarcord.
Al tercer espai, al costat del teatre Galli, el protagonista és Fellini 8 ½, l’obra mestra que va canviar la història del cinema: un gran banc circular que, com al final de la pel·lícula, representa un himne a la vida, a la solidaritat, al desig d’estar junts”. Des d’aquest punt s’irradien una sèrie de cercles lluminosos, uns 400 LED, que reuneixen en un únic rètol que identifica llocs del centre històric: el Castello, els palaus del PART, el teatre Galli i el Fulgor.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana d’Il Giornale dell’Arte
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.