Una exposició del Museu Frederic Marès de Barcelona fa un recorregut històric i alhora una reivindicació dels moments en què les dones, en un context clarament desfavorable, es feren valdre i agafaren la paraula. Amb el títol il·lustratiu de “Dones de paraula”, l’exposició posa en valor la capacitat discursiva de l’univers femení, des de la mitologia grega i la tradició bíblica a l’època moderna, amb la creació dels primers nuclis d’intel·lectualitat femenina en salons i convents. Figures com Teresa de Jesús, Juliana Morell o Maria Magdalena, entre altres, vehiculen aquest relat.
Dones de paraula
Comissària: Maria Garanté
Museu Federic Marès
Barcelona
Fins al 25 de maig de 2025
La història de la humanitat està condicionada per una paradoxa molt notable. La paraula, l’instrument clau del relat històric, bàsic per entendre i explicar la realitat, ha estat dominada pels homes, sota control masculí. És així com s’ha escrit la història o s’ha prescrit literatura, gairebé fins els nostres dies. En contraposició, tanmateix, és a través de les dones, de les mares, que ens arriba el llenguatge, d’elles aprenem la paraula i els primers rudiments comunicatius. La llengua materna. No obstant això, malgrat la dominació d’aquest instrument per part de l’univers masculí, al llarg de la història diverses dones s’han fet valdre en l’ús de la paraula, no sense qüestionaments i obstacles enormes que jugaven a la contra.
Fer visible i reivindicar aquestes paraules ocultades i negades és l’objectiu de “Dones de paraula”, una exposició articulada amb fons de la col·lecció del museu i d’unes altres institucions i particulars. Inaugurada el passat 30 de novembre al Museu Frederic Marès de Barcelona, la mostra està comissariada per Maria Garganté (Sanaüja, Segarra, 1975), historiadora de l’art amb estudis antropològics i de gènere, a més d’una experta en el barroc català. Coneixements que posa en joc a l’hora d’articular un discurs expositiu dividit en tres àmbits: “Virtut o vici: llegir i escriure en femení”, “De Santa Anna a Maria: transmissió i coneixement” i, finalment, “La paraula negada, oculta, qüestionada”.
“Virtut o vici: llegir i escriure en femení”, posa el focus en l’època moderna, entre els segles XVI i XVIII, quan s’imposa una certa relaxació que permet visualitzar les puellae doctae (dones sàvies), amb figures sorgides en els convents com Teresa de Jesús o les escriptores i teòlogues catalanes Juliana Morell i Isabel de Rocabertí, molt menys conegudes però amb un periple vital i professional que mereixeria monogràfics a banda. Al costat d’aquest humanisme religiós, hi ha els nuclis intel·lectuals sorgits en els salons aristocràtics. Aquest període s’il·lustra amb obres com Santa Teresa a la seva cel·la, que la comissaria destaca perquè la religiosa i escriptora no és representada en fase d’èxtasi sinó escrivint, amb una biblioteca al darrere. Mentrestant, el saber generat als salons es representa entre més amb el retrat de Vittoria Colonna, poetessa sorgida del Renaixement italià.
Més ambigua és la presència en aquest segmen de l’escultura La dama de l’ermini, obra italiana del XVI d’autor anònim, que representa precisament una figura femenina, una personalitat docta, amb aquell animal entre els braços. “És una de les peces estrella del Museu Frederic Marès. És una obra en què tot està obert: no sabem exactament qui era ni què representava, i transmet aquesta condició de possibilitat que busca l’exposició, que no vol pontificar. La voluntat és que el punt de partida sigui l’humanisme en femení, suggerir la presència femenina en l’humanisme del Renaixement”, explicava Maria Garanté en una entrevista.
L’àmbit “De Santa Anna a Maria: transmissió i coneixement”, posa el focus en una història que no apareix en els evangelis canònics però sí en els apòcrifs, més atents a proporcionar notícies sobre la infantesa de Maria i el paper formatiu d’Anna, sa mare, la qual la instrueix en la missió com a mare de Déu. Aquesta visió de saviesa i transmissió de coneixement fa de contrapès a l’abastracció de la Immaculada Concepció. L’escultura Santa Anna i la Mare de Déu nena, creada en el cercle de Juan Imberto a principis del XVII, representa aquesta figura símbol de saviesa i patrona d’universitats. I també ha tingut materialitzacions més contemporànies, com la de Santa Anna ensenyant a llegir la Verge, dibuixat per Pablo Picasso el 1896, encara en una etapa iniciàtica.
Finalment, en “La paraula negada, oculta, qüestionada”, dues figures de ben diferents, la princesa de Troia Cassandra, la dona que profetitza la guerra però no és atesa en els seus vaticinis, i una fidel deixebla de Jesús, Maria Magdalena, una figura menystinguda de la tradició religiosa, es fan servir per simbolitzar aquesta ocultació.
Un àmbit del qual sorgeix una mena de derivada, un subàmbit batejat com “La paraula disruptiva: de la sibil·la a la mèdium”, temàtica amb la qual es vol connectar la tradició oracular de les sibil·les, prohibida pel Concili de Trento però que va tindre continuïtat a Mallorca, amb experiències contemporànies relacionades amb la mediació i la sanació de Josefa Tolrà o Eulàlia Valldosera, de les quals es poden veure diversos materials en la mostra. Tot i que en aquest espai crida poderosament l’atenció La túnica de Cassandra, de Kima Guitart.
La mostra tindrà com a complement diverses activitats com visites guiades, tallers familiars o una taula rodona al Monestir de Pedralbes al voltant de la temàtica de l’exposició, amb data encara per concretar.
