Foto:

Àlex Rigola

Director

Teatre / El Zoo de Vidre

Àlex Rigola: “Sempre em considero autor”

Àlex Rigola és una de les persones clau per explicar el desenvolupament del teatre català contemporani. Va assumir el Lliure amb 33 anys i va generar una petita revolució. Fa deu anys que ho va deixar i, a la vora dels 50, va decidir engegar un procés d’introspecció que ens ha ofert alguns dels millors espectacles que hem vist. ‘Vania’, ‘Ivànov’, ‘Aquest país no descobert’… Ara torna a la dramatúrgia amb la versió teatral del best-seller de Javier Cercas, ‘Anatomía de un instante’, que arriba al Lliure.

‘Rock’n’roll’, de Tom Stoppard, dirigida per Àlex Rigola (2008). Foto: Ros Ribas

El Rigola d’avui, abril de 2021, té poc a veure amb el director que feia Shakespeare, Bolaño, Stoppard o Brecht fa dues dècades. Ell mateix confessa que avui dia seria incapaç de dirigir algunes de les obres que va fer quinze anys enrere… Ha fugit del pop per convertir-se en una estrella del folk. Treballa amb equips petits i fidels, assaja a casa seva, i crea segons els seus processos vitals. És tant escriptor com director. O, millor dit, és un director que escriu. Ho diu ell mateix: “Sempre em considero autor”.

Roser Vilajosana i Nao Albet fent 'La gavina'. Foto: Heartbreak Hotel
Roser Vilajosana i Nao Albet fent ‘La gavina’, que arribarà a l’estiu a La Villarroel. Foto: Heartbreak Hotel

L’autoria l’ha fet ser més independent que mai, l’ha portat a fer-se les grans preguntes. “Només hi ha un tema, que és l’ésser humà”, assegura. Txékhov, per ell, és això: preguntar-se sobre l’essència de què estem fets. Amb ‘La gavina’, que veurem aquest estiu, tanca un cicle. I potser amb ‘Anatomía de un instante’ en comença un altre. Passa del jo al nosaltres. Amb el dubte com a ‘leitmotiv’. Tot el que hem fet al llarg de la vida és irreprotxable? Qui és un heroi? Què ha de fer un heroi per arribar a ser-ho?

'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers', d'Àlex Rigola. Foto: Sala Beckett
‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’, d’Àlex Rigola. Foto: Sala Beckett

Mai no s’ha mossegat la llengua, Rigola. Ha voltat món i sap el pa que s’hi dona. Per això, ens explica, va decidir abandonar una prometedora carrera internacional que va començar com a director del Lliure, que va seguir com a director de la Biennal de Venècia i que el van portar per Centreeuropa, de Stuttgart a la Schaubühne berlinesa. Diu que va apostar per no mercantilitzar la seva obra, no pensar on és que agradarà més. Va peça a peça. I això es nota.

Tema d’obertura: ‘Som transparents’, d’El Petit de Cal Eril

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close